Alfons el magnànim (1416-1458).
- Després de vèncer per les armes va signar un pacte amb el vescomte de Narbona, Guillem II, pel que va obtenir el domini de Sardenya.
- En canvi es va veure obligat a desistir de l'ocupació de Còrsega a causa de la intervenció de Gènova i dels seus plans contra Nàpols.
 |
Alfons el magnànim |
Diables.
- Té els seus orígens en l'entremès de San Miguel documentat per primera vegada l'any 1.426.
 |
Diables 2003 |
Dalmau de Mur i de Cervelló (1419-1431) arquebisbe Tarragona.
- Canceller i lloctinent a Catalunya de Alfons el magnànim.
- Va enriquir l'ornamentació de la Catedral amb l'actual retaule de
l'altar major
, del que posava
la primera pedra el 9 d'abril de 1429.
Gonzalo Fernández de Hijar (1431-1434) arquebisbe Tarragona.
- Va dictar dues constitucions en el concili general de Sant Fructuós
el 1433.
- El 1435, mentre estava caçant a les muntanyes de Valls, va perdre la vida com a resultat d'una caiguda del cavall.
- Està enterrat a prop de la grada del presbiteri.
Domènec Ram (1434-1445) arquebisbe Tarragona.
- Va ser escollit pels parlamentaris d'Aragó com representant del seu regne al Compromís de Casp.
- Va intentar arranjar i acabar les muralles de Tarragona i va projectar la construcció de l'aqüeducte del Llorito.
Pere de Urrea (1445-1489) arquebisbe Tarragona.
- Calixt III el va nomenar general de set galeres que va armar per lluitar contra els turcs, i més tard fou designat capità general de l'Església.
- Va ser partidari del príncep Carles de Viana, però més tard es va passar al bàndol de Joan II, qui el va recompensar fent-lo canceller i capità general.
- L'arquebisbe va fer suspendre de la volta del cor el pendó pontifici que duia en la seva galera capitana que àdhuc subsisteix en aquell mateix lloc.
- Al 1464 amb el consentiment i la cooperació de l'Ajuntament i el Capítol Eclesiàstic, uneix els dos hospitals que tenia la ciutat en un de sol, el de Santa Tecla.
- Va costejar el cadirat del cor
, inaugurat el 1479.
- Va rebre sepultura al paviment del antic cor, d'on va ser traslladat a la seva actual
sepultura
del presbiteri.
Joan el dit sense fe (1458-1479).
- El cas del princep de Viana i el plet dels remences posen de manifest el divorci existent entre Catalunya i Joan el dit sense fe. Aquest gràcies a la seva habilitat diplomàtica va poder vèncer als catalans amb els dos tractats que va signar amb el duc de Borgoña.
- Decideix viure a Tarragona (nova capital). Insta obres al Castell del Rei
que afecten la sinagoga. Les obres malmeten el lloc de culte hebreu, s'enderroca i reaprofita la seva pedra.
 |
Joan el dit sense fe |
- Joan el dit sense fe va posar setge a Tarragona, al 17 d'octubre de 1462, per estar a favor del Príncep de Viana.
- L'arquebisbe es va posar del costat dels realistes, mentre que el Consell Municipal es va aliar amb la Generalitat.
- Va donar diversos assalts que van ser rebutjats.
- L'esquadra catalana va voler socórrer la ciutat, però va ser rebutjada pel rei.
- Vist pels assetjats ja escasísims de recursos, es va produir la capitulació, perdonant el Rei als rebels.
- Guanyada la plaça de Tarragona va anar D. Joan a posar setge a Barcelona.
- Des de l'any 1462 la família reial residia a Tarragona amb motiu de la guerra dels deu anys que enfrontava les tropes de Joan d'Aragó el dit sense fe amb el poble català i la Generalitat.
- A Tarragona després d'una llarga malaltia, el 13 de febrer de 1468 morí la reina Juana Enríquez segona muller de Joan el dit sense fe i mare de l'hereu de la Corona d'Aragó, D. Ferran.
 |
Juana Enriquez |
- El 10 d'Agost de 1472 va arribar al port de Tarragona el cardenal D. Rodrigo de Borja (pare de Lucrecia Borja i futur papa Alejandre VI) enviat pel papa Sixte IV per a intervenir en la contesa i va ser rebut amb gran pompa i cerimonial.
 |
D. Rodrigo de Borja |
- El 14 d'Agost de 1472 va entrar a Tarragona el príncep D. Ferran, fill de Joan el dit sense fe, sent igualment rebut amb les majors gaubances.
- El cardenal i el príncep van conferenciar els dos sols en el
Claustre
, des de la Sala Capitular a la
Capella de la Verge del Claustre
.
- El 20 del mateix mes van arribar els ambaixadors del duc de Borgoña i van ser rebuts pel príncep en el Palau del Patriarca
, on estava allotjat, en la galeria que donava a la plaça de Peixateria Vella.
- Posteriorment va conferenciar amb ells en el Claustre.
- Els ambaixadors van estar fins el 6 de Setembre que es van embarcar per a Barcelona a bord d'una esquadra de sis grans bucs de guerra que els esperaven.
Sepulcre de Joan el dit sense fe.
 |
Sepulcre de Joan el dit sense fe |
Carles Princep de Viana (1421-1461).
- Fill de Joan II i Blanca de Navarra, va heretar Navarresa a la mort de la seva mare.
- Va rebre una acurada educació i parlava francès, italià i català.
- Després de ser posat en llibertat pel seu pare Joan II, que ho havia fet pres, va entrar a Barcelona amb l'entusiasme del poble.
- A la seva mort es va iniciar una guerra civil a Catalunya contra Joan II.
 |
Carles Princep de Viana |