Diables.

• Té els seus orígens en l'entremès de San Miguel documentat per primera vegada l'any 1.426.

Diables 2003

Dalmau de Mur i de Cervelló (1419-1431) arquebisbe Tarragona.

• Canceller i lloctinent a Catalunya de Alfons el magnànim.
• Va enriquir l'ornamentació de la Catedral amb l'actual retaule de l'altar major, del que posava la primera pedra el 9 d'abril de 1429.

Gonzalo Fernández de Hijar (1431-1434) arquebisbe Tarragona.

• Va dictar dues constitucions en el concili general de Sant Fructuós el 1433.
• El 1435, mentre estava caçant a les muntanyes de Valls, va perdre la vida com a resultat d'una caiguda del cavall.
• Està enterrat a prop de la grada del presbiteri.

Domènec Ram (1434-1445) arquebisbe Tarragona.

• Va ser escollit pels parlamentaris d'Aragó com representant del seu regne al Compromís de Casp.
• Va intentar arranjar i acabar les muralles de Tarragona i va projectar la construcció de l'aqüeducte del Llorito.

Pere de Urrea (1445-1489) arquebisbe Tarragona.

• Calixt III el va nomenar general de set galeres que va armar per lluitar contra els turcs, i més tard fou designat capità general de l'Església.
• Va ser partidari del príncep Carles de Viana, però més tard es va passar al bàndol de Joan II, qui el va recompensar fent-lo canceller i capità general.
• L'arquebisbe va fer suspendre de la volta del cor el pendó pontifici que duia en la seva galera capitana que àdhuc subsisteix en aquell mateix lloc.
• Al 1464 amb el consentiment i la cooperació de l'Ajuntament i el Capítol Eclesiàstic, uneix els dos hospitals que tenia la ciutat en un de sol, el de Santa Tecla.
• Va costejar el cadirat del cor, inaugurat el 1479.
• Va rebre sepultura al paviment del antic cor, d'on va ser traslladat a la seva actual sepultura del presbiteri.

Joan el dit sense fe (1458-1479).

• El cas del princep de Viana i el plet dels remences posen de manifest el divorci existent entre Catalunya i Joan el dit sense fe. Aquest gràcies a la seva habilitat diplomàtica va poder vèncer als catalans amb els dos tractats que va signar amb el duc de Borgoña.

• Decideix viure a Tarragona (nova capital). Insta obres al Castell del Rei que afecten la sinagoga. Les obres malmeten el lloc de culte hebreu, s'enderroca i reaprofita la seva pedra.

• Al 2015.

Joan el dit sense fe

• Joan el dit sense fe va posar setge a Tarragona, al 17 d'octubre de 1462, per estar a favor del Príncep de Viana.
• L'arquebisbe es va posar del costat dels realistes, mentre que el Consell Municipal es va aliar amb la Generalitat.
• Va donar diversos assalts que van ser rebutjats.
• L'esquadra catalana va voler socórrer la ciutat, però va ser rebutjada pel rei.
• Vist pels assetjats ja escasísims de recursos, es va produir la capitulació, perdonant el Rei als rebels.
• Guanyada la plaça de Tarragona va anar D. Joan a posar setge a Barcelona.
• Des de l'any 1462 la família reial residia a Tarragona amb motiu de la guerra dels deu anys que enfrontava les tropes de Joan d'Aragó el dit sense fe amb el poble català i la Generalitat.
• A Tarragona després d'una llarga malaltia, el 13 de febrer de 1468 morí la reina Juana Enríquez segona muller de Joan el dit sense fe i mare de l'hereu de la Corona d'Aragó, D. Ferran.

Juana Enriquez

• El 10 d'Agost de 1472 va arribar al port de Tarragona el cardenal D. Rodrigo de Borja (pare de Lucrecia Borja i futur papa Alejandre VI) enviat pel papa Sixte IV per a intervenir en la contesa i va ser rebut amb gran pompa i cerimonial.

D. Rodrigo de Borja

• El 14 d'Agost de 1472 va entrar a Tarragona el príncep D. Ferran, fill de Joan el dit sense fe, sent igualment rebut amb les majors gaubances.
• El cardenal i el príncep van conferenciar els dos sols en el Claustre, des de la Sala Capitular a la Capella de la Verge del Claustre.
• El 20 del mateix mes van arribar els ambaixadors del duc de Borgoña i van ser rebuts pel príncep en el Palau del Patriarca, on estava allotjat, en la galeria que donava a la plaça de Peixateria Vella.
• Posteriorment va conferenciar amb ells en el Claustre.
• Els ambaixadors van estar fins el 6 de Setembre que es van embarcar per a Barcelona a bord d'una esquadra de sis grans bucs de guerra que els esperaven.

Sepulcre de Joan el dit sense fe.

• Al Monestir de Poblet

Sepulcre de Joan el dit sense fe

Carles Princep de Viana (1421-1461).

• Fill de Joan II i Blanca de Navarra, va heretar Navarresa a la mort de la seva mare.
• Va rebre una acurada educació i parlava francès, italià i català.
• Després de ser posat en llibertat pel seu pare Joan II, que ho havia fet pres, va entrar a Barcelona amb l'entusiasme del poble.
• A la seva mort es va iniciar una guerra civil a Catalunya contra Joan II.

Carles Princep de Viana