Edat Mitjana-2a

Ramon Berenguer IV (1137-1162) i Petronila.

Va casar amb Petronila d'Aragó.
Va aconseguir del rei de castella Alfons VII que li retornés les ciutats d'Aragó que tenia ocupades.
Va aconseguir que renunciessin als seus drets les ordres militars.
Després de la presa de Montpeller i amb la mort del seu germà Berenguer Ramon va prendre possessió de Provença.
Va ampliar la frontera fins l'Ebre amb la conquesta de Tortosa (1148).
Posteriorment va conquerir Lleida, Garrotxa i Mequinenza (1149)(fundació de Poblet).
En 1153 va derrotar els baluards de Prades i Ciurana.
Finalment el Castell de Miravet que l'hi va guardar Pedro de Roveyra (cap dels templaris).
Va mantenir estretes relacions amb el rei d'Anglaterra Enric II Plantagenet al que va ajudar en el lloc de Tolosa.
Va ser enterrat en el monestir de Ripoll.

Ramon Berenguer IV

Signatura de Ramon Berenguer IV

Bernat Tort (1146-1163) arquebisbe de Tarragona.

En 1148 va acompanyar el comte de Barcelona a la conquesta de Tortosa.
Va confirmar Robert d'Aguiló la infeudació de la ciutat i territori de Tarragona, amb la retenció de la cinquena part dels drets.
En aquella època comencen ja les desavinences entre l'arquebisbe i els Aguiló, que tan tràgicament havien d'acabar.
Va instaurar a la Catedral la vida regular de Sant Agustí, orde al qual pertanyia el prelat.

Castell del Arquebisbe o Patriarca.

El edifici del castell anava des del carrer de Merceria fins als carrers de les Coques, de Sant Llorenç i de la baixada Nova del Patriarca. En el castell hi havia diverses torres.
La seva construcció, fou iniciada al S. XII per l'arquebisbe Bernat Tort (1146-1163), que l'edificà fins a l'alçada del segon pis, i va ser acabada pel també arquebisbe Bernat d'Olivella (1272-1287) al S. XIII.
En 1391 l'arquebisbe Iñigo de Vallterra intenta passar la seu a la Pabordía.
En 1410 s'extingeix la Pabordía i pansa a mans episcopals.
El resultat fou una inexpugnable i senyorial fortalesa en la que habitaren tots els prelats de la Seu Tarragonina fins a començaments del S. XIX, quan l'arquebisbe Romualdo Antonio Mon es traslladà al nou palau durant la seva prelatura.


Castell del Arquebisbe o Patriarca 2008	Castell del Arquebisbe o Patriarca 2008

Va estar durant uns dies el rei de França Francesc I, quan va ser fet presoner pels terços en la cèlebre batalla de Pavia el 24 de febrer del 1525.
Al tercer dia de l'arribada del rei, era diumenge, el varen traslladar a la Catedral per oir missa, i com que la missa major ja s'havia acabat l'arquebisbe Pere Folch de Cardona manà que se n'oficiés una altra. En acabar, potser perquè no varen veure massa seguretat on el tenien, el mudaren a una altra torre del castell.
En el S.XVI els arquebisbes es traslladen a l'antiga Pabordía.
L'entrada en un mateix dia de dos virreis a Tarragona i a aquest Castell (23 de novembre de 1610).
El que marxava cap a Madrid era l'Excm. Sr. Hector Pignatelo, duc de Monteleón i virrei de Catalunya.
El que arribava era l'Excm. Sr. Pedro Manrique, bisbe de Tortosa, elegit com a nou virrei.


Castell del Arquebisbe o Patriarca 2008	Castell del Arquebisbe o Patriarca 2008

Durant el període de la guerra de la Independència, i a causa del nombrós increment de soldats, el castell del Patriarca i també el de Pilats fou destinat a servir d'allotjament a les tropes franceses. Possiblement va ser aquesta circumstància la que donà lloc a que fos dinamitat el 19 d'agost del 1813 en evacuar la ciutat els francesos.
Del formidable castell només en varen quedar una pila de runes (dibuix d'en Vicens Roig). L'edifici s'acabà de derruir totalment quan l'any 1825 es destinà el solar a l'edificació de cases particulars.