Edat Moderna-5

Carles I d'Espanya i V d'Alemanya (1518-1556).

Del seu avi Ferran el Catòlic va heretar en 1517 les corones de Castella, Aragó, Sardenya, Nàpols, Sicília i les terres d'Ultramar.
Del seu avi patern Maximilia va heretar, l'imperi de Habsburgo.
De la seva àvia María va heretar els Paises Baixos.
Gairebé ignorava la llengua castellana.

Parlo llatí amb Déu, italià amb els músics, espanyol amb les dames, francès en la cort, alemany amb els servents i anglès amb els meus cavalls.

Carles I d'Espanya

El cardenal Adrià Florenti (Adrià VI), preceptor de Carles V va ser elegit papa.
El Rei va manar disposar una esquadra de 11 galeres de guerra i 30 bucs en el port de Tarragona per a rebre a la seva Santedat.
Adrià VI va entrar a Tarragona el 10 de Juny de 1522 on va ser rebut en mig de festejos i entusiasme i va residir en aquesta ciutat fins el 2 d'Agost.

Pere Folch de Cardona (1515-1530) arquebisbe Tarragona.

General de Catalunya, es va desenvolupar amb gran encert. El 1522 va rebre a Tarragona el papa Adrià VI.
El 23 de juny del 1525 va rebre al port de Tarragona el rei de França, Francesc I, amb 21 galeres i 2 bergantins que anava pres a Madrid, després de la seva derrota a la batalla de Pavia a Milà.
En aquesta ocasió va evitar una temptativa de fugida del monarca preparada pels soldats que el custodiaven, que van al·legar al seu favor el retard amb què rebien la paga.
Va construir les capelles de l'Anunciació i de Santa Maria Magdalena, i a la paret que les separa hi va construir un sumptuós sepulcre destinat als seus oncles : Jaume i Timbor de Cardona.
Va fer donació de dues creus d'or i pedreria i de la capa pluvial que havia servit per a la coronació de Carles V, amb les àligues de l'emperador brodades.
L'any 1527 va ordenar construir la Torre del Port (situada entre l'estació del ferrocarril i el carrer del Mar).
Està enterrat amb els seus oncles al sepulcre dels Cardona.

Lluís de Cardona i Enríquez (1531-1532) arquebisbe Tarragona.

Nebot de l'anterior arquebisbe. El seu mandat va durar escassament un any i mig.
Es va produir el esdeveniment de la secularització del clergat capitular, gràcia obtinguda pel canonge Nicolau Bruguera, conegut com a Marcilla, amic íntim del cardenal de Médicis, més tard papa amb el nom de Climent VII.
Està enterrat amb el seu oncle al sepulcre dels Cardona.

Girolamo Doria (1533-1558) arquebisbe Tarragona.

No va visitar mai la seu i la va governar a distància de on se'n derivaren greus perjudicis, molts d'ells agreujats perquè els vicaris generals eren estrangers.
El cardenal va fer estampar les Constitucions provincials fetes en tots els concilis, dividides per títols i classificades amb mètode.

Antic Ajuntament.

Situat en el carrer Major va ser l'Ajuntament fins a mitjants del S. XIX en que es va traslladar a la Plaça de la Font.


Antic Ajuntament 2007	Antic Ajuntament 2007


Antic Ajuntament 2007	Antic Ajuntament 2007


Antic Ajuntament 2007	Antic Ajuntament 2011

Al 1524 es fa el Baluard de Climent o Cadenas davant de la Portella dels Jueus.
Al 1526 se obre el Portal del Rei al costat del Castell del Rei.
Al 1527 s'inicia el Baluard de la Torre Grossa.
Al 1530 es va decidir fer guaites a la desembocadura del Francolí y la platge del Miracle.
També fer guaites a la Rabassada, i a les Torres de Vallcorba, de les Monges i Grossa.
Al 1543 es fan els Baluards dels convents de Sant Francesc i Sta. Clara.
Al 1542 Carles I es va allotjar a Casa Castellarnau en la seva estada a Tarragona.
Al 1550 es fa el Baluard de la Benedicció o de l'Escolà o de Santa Bàrbara o Fortí Negre.
Al S. XVI es va fer el Baluard de Sant Antoni.

Fòrum d'Albanell (S. XVI).

Fòrum d'Albanell
2007

Església Sant Agusti (S. XVI).

Situada a la Rambla Vella amb carrer Sant Agusti.
Església de l'antic convent dels jesuïtes d'estil renaixentista i barroc classicista, iniciada l'any 1576.
Va passar a mans de l'order agustins després de l'expulsió dels jesuïtes l'any 1780.


Església Sant Agusti 1781	Església Sant Agusti 1785

Església Sant Agusti
1803


Església Sant Agusti 2007	Església Sant Agusti 2007

Arc d'en Toda (S. XVI).


Arc d'en Toda 1929	Arc d'en Toda 2007

Arc d'en Toda
2007

Baluard de Carles V, de Santa Clara o del Rei.

Devant de la Torre de las Monges o de Carles V.
Construït al 1552 després de passar el Rei Carles I i per a defensa de la Torre.
En 1789 es demana enderrocar la muralla des del convent de Sant Francesc i el convent de Santa Clara juntament amb els seus baluards i obrir els portals.
Al 1883 s'enderroca el portal de Santa Clara i s'obre la baixada de Pilats.
Els magatzems sota el baluard (les voltes del Circ romà) en 1862 es destinen a Parc d'Artilleria.

Baluard Carles V
2007

Moneda

Torre de guaita (S. XVI).

Ermita del Loreto o Llorito.
Fou bastida al 1553 per voluntat del prevere Joan Mir allà on ja n'hi havia una.
Enregistrada al 1583 amb la denominació : Ecclesia heremitanea Virginis Maria de Lorito.
Ratificada la presència d'ermitans al cap de tres anys i un altre cinc anys després.
Fortí Loreto.

Torre de guaita (S. XVI)
2003