Edat Moderna-4

Maximilia d'Àustria i família.

Maximilia d'Àustria i família

Felip el Bell (1478-1506).

Va veure congregar-se en el seu torn grans nobles castellans encapçalats per Joan Manel, Senyor de Belmonte.
Estava obstinat en la causa de Lluis XII de França, el seu senyor feudal pels estats flamencs i borgonyons.
A la mort d'Isabel va reclamar el tron al·legant malaltia de Joana.
Després d'una primera regència de D. Ferran es va iniciar un breu regnat de Felip amb Joana.
Després va venir una segona regència de D. Ferran.

Felip el Bell

Joana la boja (1479-1555).

Dels fills dels Reis Catòlics els va sobreviure tan sol Sra. Joana, que a la mort de la seva mare va cenyir la corona de Castella, quedant hereva del regne d'Aragó.
Del seu matrimoni van néixer Carles I d'Espanya i V d'Alemanya; Ferran I d'Alemanya; Isabel, Maria, Leonor i Catalina que van regnar respectivament a Dinamarca, Hungria i Portugal.

Joana la boja

Alfons d'Aragó (1513-1514) arquebisbe Tarragona.

Dos dels tapissos de la Història de Josep existents a la col·lecció de la Catedral foren donats per aquest prelat.
Està enterrat al presbiteri, a mà esquerra i arran la paret, sota una llosa de marbre on hi ha un relleu amb la seva efígie.

Diables
2003

Dames i Vells
2011

Esglèsia Natzarè (S. XIII-XIV-XVI).

De l'església del S. XIII no hi resta res.
La Congregació de la Purissima Sang al S. XIV edificà la casa al costat de l'església.
L'arquebisbe Pere de Copóns el 1738 concedí el patronat de l'església a la congregació.
El 1764 tornà a obrir-se al culte, després que fou derrüit el temple primitiu durant les guerres de Felip V.
En la guerra de 1936 es cremà el retaule de l'altar major, obra de Josep Bonifàs (1759) i es destruí el Crist de la Sang.
Les escultures de la façana resten encara des del S. XVI.


Esglèsia Natzarè 2008	Esglèsia Natzarè 2008


Esglèsia Natzarè 2008	Esglèsia Natzarè 2008

Esglèsia Natzarè
2008

Germana de Foix (1488-1537).

Fra Joan d'Énguera, provincial del Cister a Aragó i inquisidor a Catalunya, va aconseguir convèncer a Lluis XII que li convenia l'aliança amb el Rei Catòlic.
Es va pactar les noces de D. Ferran amb Germana de Foix, neboda del Rei de França Lluis XII.
D. Ferran vidu ja d'Isabel, als seus 53 anys es casa (1506) amb Germana de Foix que tenia 17 anys. Van tenir un fill que va morir a les poques hores de néixer.
En el seu últim matrimoni amb el duc de Calabria van ser nomenats virreis de València per Carles I.

Germana de Foix

Conquesta d'Orà, Bugía i Trípoli (1509-1511).

Conquesta d'Orà

Sepulcre dels Reis Catòlics.

Sepulcre dels Reis Catòlics
2003

Llibre del Consulat de Mar de Barcelona en 1518 per Johan Rosembach.

Conjunt d'ordenances i costums marítims del Dret mercantil català recopilades des del S. XIII.
Se li van afegir durant els Reis Catòlics noves reglamentacions reals i locals.

Llibre del Consulat de Mar

Autoritats de Dret mercantil discutint problemes econòmics.

Il·lustració d'una traducció castellana del Llibre del Consolat de Mar (edició València 1539).
Durant els Reis Catòlics l'eix de l'economia va abandonar el Mediterrani i es va traslladar a l'Atlàntic.

Autoritats de Dret mercantil