Edat Contemporània-2

Tarragona era un gran convent, una gran fortalesa i un Museu Arqueològic vivent.
Convents de monges : L'Ensenyament, Les Descalces, Les Òrfenes, Les Beates i Santa Clara.
Convents de frares : Sant Francesc, Sant Agustí (va substituir als Jesuïtes), Dominics, Trinitaris i Descalços. Fora de les muralles Caputxins i Mercenaris.
Fortalesa tancada per la part sud amb una muralla entre els fortins de Sant Pau (Oest) i el de Toro (Est) que passava per la part nord de la Rambla Nova.
Dos fortins exteriors : la Plaça d'Armes (a la Ctra. Barcelona) i el Forti Roig (al Camp de Mart).
Cinc portes : la de Sant Antoni (1737), la del Roser, la de Sant Francesc, la de Sant Joan inutilitzada al fer la de Santa Clara.
Per anar a Barcelona se sortia per la porta de Sant Antoni, per anar a Reus per la de Sant Francesc i per anar a Lleida per la del Roser.

No hi havia cap casa fora de les muralles perquè estava prohibit.
Tarragona tenia 9.000 habitants al 1800.
A partir de 1804 i de la Guerra de la Independència, es van interrompre les sortides de gegants i troban novament documentada la presència dels gegants l'any 1825.

Fortí de l'Oliva.

Es va construir el 1808 sobre un turó de 70 m. situat a uns 1.000 m. del recinte emmurallat.
Comptava amb fossats excavats a la pròpia roca i un accés mitjançant camí cobert.
Al maig de 1811 estava custodiat inicialment per 2.000 defensors d'infanteria i 24 de cavalleria.
El dia 3 de maig va començar l'enfrontament i l'assalt va tenir lloc el dia 29 de maig.
Un miler de defensors dels 4.000 que es trobaven en aquell moment al Fortí va poder escapar.


Fortí de l'Oliva 2011	Fortí de l'Oliva 2011

Fortí de l'Oliva
1890


Fortí de l'Oliva 1808	Fortí de l'Oliva 1808

Fortí de l'Oliva
2012

Acüeducte de l'Oliva.


Acüeducte de l'Oliva 2011	Acüeducte de l'Oliva 2011

Baluard Sant Climent.


Baluard Sant Climent 2011	Baluard Sant Climent 2012

Guerra del Francès.

Al final del S. XVIII Catalunya tenia uns 900.000 habitants : Barcelona 119.227 h. i Tarragona 8.899 h.
A l'inicio de 1811, Tarragona era l'única plaça forta i capital del Principat que se mantenia en mans espanyoles.
El general Teodor Reding va aconseguir que l'exèrcit francès del general Saint-Cyr fracassés abans d'entrar a Tarragona.
El general Enric O'Donnell que comandava Tortosa va quedar ferit en combat i va dimitir passant el comandament al marquès de Campoverde.
Campoverde abandona Tarragona, emportant-se amb ell una companyia de soldats que estaven destinats per a la defensa de la plaça, amb la excusa d'anar a buscar reforços.

Planol
1810

Tarragona amb les seves pròpies forces, va fer una defensa heróica del setge durant trenta dies fins a final de juny 1811.
Es calcula que més de cinc mil persones de totes les edats van ser sacrificades i violades, sent la ciutat saquejada i destruïda.
Va destacat en la defensa de Tarragona el general espanyol Juan Senén de Contreras, que greument ferit va anr internat a França i tancat al castell de Bouillon, d'on es va poder escapr al'any següent.
El coronel Juan González de Castro, governador de Tarragona i cap del segon regiment de Saboya durante el setge de 1811, va morir lluitant contra els assaltants en les escales de la Catedral el día 29 de juny.
Aconseguit el triomf de Tarragona el general Suchet va rebre de Napoleó el bastó de Mariscal de l'Imperi.


Suchet 1811	Napoleó 1811

Guerra
1811


Guerra 1811	Guerra 1811


Guerra 1811	Guerra 1811