Edat Moderna-7

Felip II (1556-1598).

La lluita contra el protestantisme, la reducció del poder de França a Occident i la contenció del perill turc en el Mediterrani.

Felip II

Al 1556 a l'abdicar Carles V, deixa Anglaterra on actuava com sobirà consort.
Al 1557 les tropes d'Espanya i Anglaterra, aliades, ataquen França. Batalla de San Quintín.
Al 1558 moren Carles V (21/9) i Maria Tudor (17/12) i Felipe deixa de ser monarca consort d'Anglaterra.
Al 1570 suspensió d'alguns privilegis de Barcelona.
Al 1580 Felip es fa reconèixer com rei de Portugal per les Corts de Thomar.
Unitat monàrquica ibèrica.
Al 1592 restriccions al sistema foral d'Aragó.
Epidémias de pesta (1589-92).

Moneda

Al 1564 van fondejar en el port de Tarragona els bucs de guerra de S. M. per a la provisió i destinats a l'esquadra que va anar a la conquesta del Penyal de Velez.
Al 1565 també van fondejar bucs per a aixecar el lloc de Malta als turcs.
Per defunció de D. Bartolomé Sebastián de Aroitia en 1568 va ser elegit arquebisbe d'aquesta Metropolitana a D. Gaspar Cervantes de Gaeta per Pío V.
Al 1570 van arribar al port les galeres a la recerca de vins i queviures per a l'exèrcit que al comandament de D. Joan d'Àustria sojuzgó als moriscs de Granada.
Al 1571 van sortir del port 15 galeres destinades a custodiar fins Gènova als archiducs Rodulfo i Ernesto nebots de Felip II que regressaven a Alemanía.
El Rei va enviar 5 galeres per a recollir al cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta i traslladar-lo a Tarragona.
L'any 1587 el vell pont romà sobre el riu havia estat reparat i uns anys després va patir una riada.

Dames i Vells
2011

Torre Sefus.


Torre Sefus 2008	Torre Sefus 2008

Torre de la Mora (1562) de Joan Miró.

Torre de la Mora
2003

Fernando de Loaces Pérez (1559-1567) arquebisbe Tarragona.

Va ser ambaixador de l'emperador Carles V, fiscal del Sant Ofici a València i inquisidor del Tribunal de Barcelona, ciutat on va contraure gran amistat amb sant Francesc de Borja, aleshores virrei de Catalunya.
El 1573 Felip II va celebrar corts en les quals es tractava la reclamació que una part de Tarragona feia contra l'arquebisbe, al·legant que aquest usurpava al monarca el senyoriu de la ciutat.
L'arquebisbe va fer valdre els drets de la Mitra i va aconseguir que el monarca confirmés el vasallatge de la ciutat cap als seus prelats.

Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia (1567-1568) arquebisbe Tarragona.

Va governar la nostra arxidiòcesi per espai de quatre mesos. Havia estat confessor de Carles V i, per consell de Felip II, va renunciar a ser cardenal. Va assistir al concili de Trento.
Durant el seu govern, Pere de Castellet, antic sagristà de Tarragona, i aleshores bisbe d'Urgell, va donar a la nostra Seu unes relíquies de Sant Fructuós descobertes a la capella de Sant Odó d'aquella Catedral.
El seu sepulcre està al paviment del presbiteri (avans al paviment del antic cor).

Gaspar Cervantes de Gaeta (1568-1575) arquebisbe Tarragona.


Gaspar Cervantes de Gaeta	Gaspar Cervantes de Gaeta

Va crear la canongia penitenciària, va fundar una residència de pares jesuïtes, un hospici per a pobres, va dotar el d'òrfenes.
Va crear el seminari Pontifici, considerat com el primer d'Espanya i més tard (1577), se li va agregar un estudi general universitari.
Va afegir a les muralles el baluard que va prendre el seu nom (Baluard Cervantes).
Va llegar a la Catedral els tapissos de les sèries de Tobies, de Samsó i de David i els magnífics ornaments coneguts com a "Verdures", així com diversos tapissos d'Arràs a la sagristia.
El seu sepulcre està situat entre les capelles de Sant Miquel i les Verges (ara del Baptisteri).

Baluard Cervantes o del Toro.

Els treballs d'aquest baluard junt amb el Baluard de Sant Pau van començar el 1572 per a la defensa dels convents de fora la muralleta, davant el perill dels corsaris.
Una part del baluard ocupava l'actual Passeig de les Palmeres i la primera finca de la Rambla Nova.
Al 1811 amb la retirada dels francesos, quan la Guerra del Francès, en volaren una bona part.
Al 1882 es permuta pel Fortí de Sant Jordi per tal de desocupar el material d'artilleria als Fortins de Sant Jordi i de la Reina. El 1883 comença l'enderroc.


Baluard Cervantes o del Toro 1781	Baluard Cervantes o del Toro 1803


Baluard Cervantes o del Toro 1878	Baluard Cervantes o del Toro 1883

Baluard Cervantes o del Toro
1910

Baluard Jesús.

Del dibuix.
Quedava situat entre els actuals carrers de Sant Agustí, Girona i Rambla Nova.
Formà part de la línia defensiva construïda per a la defensa dels convents de fora la Muralleta projectada a l'època del cardenal Cervantes.
Força malmès pels francesos a la Guerra del Francés.


Baluard Jesús 1781	Baluard Jesús 1785

Baluard i Portal de Sant Joan.

Del dibuix.
Formà part de la línia defensiva construïda per a la defensa dels convents de fora la Muralleta projectada a l'època del cardenal Cervantes.
Situat equidistant entre el Baluard de Sant Pau i el Baluard de Jesús entre el carrers Sant Francesc i Hospital.
Fou enderrocat el 1855 per tal de facilitar l'eixamplament de la ciutat.


Baluard i Portal de Sant Joan 1781	Baluard i Portal de Sant Joan 1785

Baluard Sant Pau o de Sant Francesc.

Els treballs d'aquest baluard junt amb el Baluard de Cervantes o del Toro van començar el 1572 per a la defensa dels convents de fora la muralleta, davant el perill dels corsaris.
Entre el carrer Ixart i el carrer d'Assalt ocupava els solars de l'actual Col·legi de les Teresianes i Hisenda.
Una muralla es va construir en l'època constitucional de 1820 des del Baluard de Sant Pau fins al Portal del Francolí.


Baluard Sant Pau 1811	Baluard Sant Pau 1910

Baluard Sant Pau
1915


Baluard Sant Antoni o Sant Josep 1810	Baluard Sant Antoni o Sant Josep 1813


Baluard Sant Antoni o Sant Josep 1920	Baluard Sant Antoni o Sant Josep 2002

Portal Sant Carles, del Port o del Mar.

Del dibuix.
Corresponia al 1645 a la sortida del Baluard de la Marina a la zona baixa de la ciutat.
Al 1777 s'indica que és totalment arruïnat.
Al 1821 hi hagu&ecuate; autoritzaci&oacue; per a reconstruir la tanca i deixar protegida la població de la marina.

Portal Sant Carles
1781

Antoni Agustí i Albanell (1576-1586) arquebisbe Tarragona.

A proposta de Felip II, el papa Pius IV, el va nomenar bisbe de Lleida i l'envià al concili Tridentí on va destacar com una figura de primera magnitud.
Va ser proposat arquebisbe de Tarragona pel rei i nomenat per Gregori XIII.
Va projectar construir un museu arqueològic i durant el seu mandat el castell del Patriarca va ser un focus de cultura, on s'hi aplegaven la gent més erudita d'aquell temps.
Va reunir una biblioteca molt notable. Va fomentar la impremta a la ciutat, sobretot el taller de Felip Mei, al qual li devem notables impressions.
L'any 1580 va partir l'antic refetor dels canonges per construir la capella del Santíssim.
Nou hospital (acabat l'any 1588), ubicat en el terreny que aquest prelat va decidir i que pertanyia a la seva senyoria situat entre el col·legi tridentí i el convent-església dels pares jesuïtes.
Les seves despulles es troven en un sarcòfag que ell mateix havia manat construir, a la capella del Santíssim.