Edat Contemporània-3

Al maig de 1810 la fragata Venjança duent a Lluis Felip, duc d'Orleans, després rei de França, que venia per a encarregar-se del comandament de Tarragona, però no va ser així per l'oposició d'Anglaterra
Construcció de la muralla des del Fortí de Sant Pau al mar amb els Portales de Lleida i del Francolí.
En 1814 es reprenen els treballs del port durant tres anys dirigits per Vicente Tejeiro.
Construcció de la carretera de Barcelona des de la Sabinosa a la porta de Sta.Clara.

Fortí Francolí.

Existen al 1810 quan hi havia el perill imminent de la invasió de les tropes franceses.
Fou la fortificació més avançada vora la boca del riu i la mar al lloc on avui hi ha l'esglèsia de Sant Pere.
Era un semicercle amb emplaçament corregut tancat per la gola amb rasclet i els edificis per a allotjament.
Quan la ciutat deixà de ser plaça forta al 1868 el gremi de pescadors sol·licita el terreny.

Fortí Francolí
1834

Palau de l'Arquebisbat (1815).

Construït pels Germans Vallés sent arquebisbe Romualdo Mon Velarde.
Sustituin al Castell del Patriarca com a casa dels arquebisbes.
Al 1809 va morir el general Theodor Reding (Schwyz, Suïssa 1755 - Tarragona 1809) que està enterrat al cementiri en un sumptuós mausoleu.


Palau de l'Arquebisbat 1929	Palau de l'Arquebisbat 2008

Teatre Principal (1820).

Teatre Principal
1960

La Constitució (1820).

Construida per Vicenç Roig i Torné a la Plaça de La Constitució.
Al 1820 s'encarrega la realització d'una figura que representés la Constitució de 1812 per col·locar·la sobre la façana del nou Teatre Principal reconstruit sobre l'antic Teatre de Comèdies.
Al 1823 la reacció absolutista va voler esborrar tots els signes liberals i van disposar que fossin eliminats els monuments i inscripcions que fessin referència a la Constitució.
Els responsables del Teatre i el propi Vicenç declararen que el que portava a la mà la figura era una lira.
Al 1964 s'enderrocà el Teatre i es guardà l'escultura a les Voltes del Pallol.
Al 1984 fou col·locada a la plaça de la Constitució al barri de Bonavista.

La Constitució
2003

Gegants Vells
1915

Església Sant Joan.

A la plaça General Prim.
Construïda pels pares caputxins de Sant Fructuós en 1802-05.
L'any 1835 els caputxins hagueren d'abandonar el convent i se'n féu càrrec l'Ajuntament.
Des del 1840 l'església quedà habilitada com a parròquia sota l'advocaci<6oacute; de Sant Joan Baptista.
Es va utilitzar com a mercat públic el 1937.


Església Sant Joan 2018	Església Sant Joan 2018

Ferran VII (1808, 1813-33).

Visita del Rei en 1828.
Trás una llarga malaltia va morir en 1833 atès per la reina.
Els polítics espanyols estaven dividits en dos bans : uns, els cristians, donaven suport la regència de la reina fins la majoria d'edat de la seva filla; uns altres, els carlistes, lluitaven per l'absolutisme de D. Carles.

Ferran VII

Fred horrorós i pedrís en 1829 i epidèmia de còlera en 1834.
En els anys 1834 i 1835 es va donar un nou impuls a les obres del port.
Expulsió dels frares en 1835.
Els convents de Sant Agustí i dels Descalços es converteixen en casernes i el de Sant Francesc en Govern civil i Institut (en 1849 va ser traslladat des de la Plaça del Pallol).

Antonio Bergosa y Jordán (1817-1818) arquebisbe Tarragona.

L'any 1817 Ferran VI el proposà per a la Seu tarragonina, en va prendre possessió el 2 de març de 1818 mitjançant procurador.

Santiago Creus Martí (1819-1825) arquebisbe Tarragona.

Va formar part de la Regència del Regne constituïda a la seu d'Urgell el 1822, i en fracassar el moviment absolutista va haver d'exilar-se a França.
Té la seva sepultura sota el paviment de la capella del Baptisteri.

Marià Fortuny (Reus(Tarragona),1838-Roma,1874).

Marià Fortuny

Unça de vuit escuts.

Moneda