Guillem de Rocabertí (1309-1315) arquebisbe Tarragona.

• Va celebrar diversos concilis amb l'objectiu de legislar sobre la qüestió dels templers.
• Al concili de l'any 1310 hi van ser cridats els templers i després d'un rigorós examen foren absolts d'heretgia.
• La sentència va ser publicada solemnement davant del concili reunit a la Catedral, a la capella del Corpus Christi, per Arnau Sescomes.
• El 1314 va casar a Lleida el fill de Jaume II, Alfons, amb Teresa d'Entença.
• Restes al osari al costat de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià.

Jimeno de Luna (1316-1327) arquebisbe Tarragona.

• El 1319 va maridar a Gandesa el primogènit de Jaume II, anomenat també Jaume, amb Elionor, filla del rei Ferran de Castella, matrimoni que no es va arribar a consumar atés que el príncep va prendre l'hàbit de Sant Joan de Jerusalem a Tarragona.
• El papa Joan XXII el va comissionar per fallar definitivament la qüestió dels templers.
• L'any 1320 va consagrar a Lleida l'infant Joan d'Aragó com arquebisbe de Toledo, però en intentar aquest portar la creu alçada, el nostre arquebisbe va defensar dels drets dels prelats tarragonins.
• Aquesta actitud va provocar un gran disgust a l'infant arquebisbe i al seu pare, el rei, i va comportar la incoació a la Cúria romana del plet per la primacia, encara avui no resolt.
• Durant el seu mandat tingué lloc una ambaixada davant del rei d'Armènia per intentar l'adquisició de les relíquies de Santa Tecla, que va tenir com a resultat l'obtenció del Sant Braç.
• La relíquia va arribar a Barcelona l'any 1320 i a Tarragona, el 1321.
• Va fer construir la tanca posterior del cor i el segon cos del campanar.

Inrevés d'un diners de vellón.

Moneda

Sepulcre de Jaume II i la seva esposa la dolça Blanca.

• Al Monestir de Santes Creus

Sepulcre de Jaume II i la seva esposa

Joan d'Aragó (1328-1334) arquebisbe Tarragona.

• Als nou anys el papa Climent V li va conferir ordes menors; als setze anys era abat de Montealegre i als disset l'escolliren arquebisbe de Toledo.
• Als vint-i-vuit anys va ser nomenat arquebisbe de Tarragona i patriarca d'Alexandria. Va fer l'entrada solemne a la ciutat el 28 d'octubre de 1328.
• Va consagrar la nostra Catedral el 1331, amb l'assistència dels reis, els infants, els prelats arquebisbes i els bisbes de Girona, Lleida, Tortosa i Urgell, i la va posar sota la invocació de Santa Tecla.
• El 1333 va donar llicència al paborde Guerau de Rocabertí i a la seva germana vídua d'Alemany, senyor de Ciutadilla, per edificar una capella i altar sota la invocació del Corpus Christi.
• Va costejar la trona del costat de l'epístola i el coronament octogonal del campanar; va regalar a la sagristia de la Seu el valuós cap de Santa Úrsula i diverses relíquies de les Onze mil verges, el reliquiari del Braç de Santa Tecla i una imatge de plata de Sant Agustí.
• Sepulcre a l'altar major de la Catedral.

Sepulcre Joan d'Aragó 2003

Alfons IV el benigne (1327-1336).

• Fill de Jaume II i de Blanca de Nàpols, va néixer en 1299.
• Per renúncia del primogènit Jaume (1319), va succeir al seu pare.
• Vidu de Teresa de Entenza (1314) va casar, en 1328 amb Leonor de Castella, germana d'Alfonso XI, que va exercir una nociva influència. Malaltís, feble i irresolts.

Alfons IV el benigne

Pere el cerimoniós (1336-1387).

• Fill d'Alfons IV i de Teresa de Entenza, va néixer en 1320.
• La síntesi del seu regnat és una triple lluita : contra Leonor de Castella, la seva madrastra; contra la Unió aragonesa i contra Jaume II de Mallorca.
• Va ser intel·ligent, cult, de voluntat ferma, però de feble sentit moral.

Pere el cerimoniós

• La pesta de 1348 va delmar la població de Catalunya.
• En la guerra amb Castella va ordenar el Rei al veguer de Tarragona obliguessin a patrons i mariners reunir-se a l'esquadra a Barcelona.
• L'arquebisbe Pere de Clasquerí (1358-1380) es va oposar perquè sol constava el nom del monarca. Encapçalada l'ordre per ambdós va accedir i van sortir les naus del port de Tarragona el 18 d'Abril de 1364.
• El 22 de Julio de 1372 va confirmar el dret d'extracció de fruits pels serveis.
• Un personatge molt influent a final del S. XIV i principis del S. XV, va ser Galcerà de Riudecols, lloctinent del veguer reial l'any 1377 i conceller de la ciutat el 1386.

Arnau Cescomes (1335-1346) arquebisbe Tarragona.

• El 1337 mantenia correspondència amb el papa i amb el cardenal Juan de Convenis relativa a l'expulsió dels musulmans d'Espanya.
• L'any 1339 va comprar a Francesc de Vallgornera el castell-baronia de Tamarit.
• Està enterrat a la capella de les Verges, avui del Baptisteri, construïda per ell.

Sanchez López de Ayerbe (1347-1357) arquebisbe Tarragona.

• El primer prelat que va rebre dels seus vassalls en reconeixement de senyoriu 25.000 sous.
• Va ser confessor de Pere IV d'Aragó.
• En el sínode de l'any 1355 hom va acordar que es canviés la forma de computar els dies : que s'abandonés l'any de l'encarnació i les calendes.
• Es va distingir per la seva conducta exemplar durant la pesta de 1348, en la qual moriren tots els rectors de l'arxidiòcesi.
• Va ser enterrat al convent de Sant Francesc de Tarragona. El seu sepulcre ha desaparegut.

Pere de Clasquerí (1358-1380) arquebisbe Tarragona.

• A les corts celebrades a Barcelona va destacar de manera tan notable que el papa Innocenci VI el va honorar amb el títol de patriarca d'Antioquia.
• Va construir el pany de muralla que unia Sant Francesc amb Santa Clara, així com la capella dels Sastres de la Catedral.
• Bufetada de Santa Tecla.
• Al 1369 va fer obrir un pou al Corral (actual Plaça de la Font).
• El seu sepulcre està a la capella dels Sastres en una urna al mur.

Pou del Corral a la plaça de la Font.

• L'entrada es troba a nivell del tercer pis de l'actual pàrquing.
• Al S. XIII hi havia una cisterna al Corral (nom antic de la plaça de la Font).
• El pou fou construït a l'época de l'arquebisbe Pere de Clasquerí al 1375.
• Al 1385 i 1405 es parla del seu farciment. En 1529 s'acorda pel Consell l'encàrrec per poder treure l'aigua.
• Al S. XVII també està registrat un encarregat de la font de la plaça de Sant Francesc.
• Brocal medieval de planta el·líptica de 3,2x1,8 m constituït per onze pisos amb voltes.
• El pis superior amb arcs gòtics fou enderrocat al 1811.
• A la superfície existia una torreta amb dipòsit amb tres fonts i sobreixidor cap a un avorador.
• La pujada de l'aigua es feis mitjançant dos rucs que feien anar uns èmbols amb cogonyal.

Pou a la plaça de la Font 2007

Situació pou a la plaça de la Font 2007	Pou a la plaça de la Font 2007

Anvers i inrevés d'un flori d'or encunyat en Perpignan.

Moneda	Moneda

Sepulcre de Pere el cerimoniós.

• Al Monestir de Poblet

Sepulcre de Pere el cerimoniós