Esglèsia Santa Ma del Miracle 2008	Esglèsia Santa Ma del Miracle 2008

Anvers i inrevés de mitjà croat.

Moneda	Moneda

Hug de Cervelló (1163-1171) arquebisbe Tarragona.

• Va assistir com arquebisbe electe de Tarragona a les corts celebrades a la ciutat de Barcelona per jurar Alfons com a rei.
• Va fundar Sant Miquel d'Escornalbou, un convent de canonges regulars de Sant Agustí (1165).
• La vídua i els fills de Robert d'Aguiló no volgueren reconèixer la donació que l'arquebisbe havia fet al comte de Barcelona.
• L'any 1168 a Tarragona, davant la presència reial, es va celebrar un judici en el qual es declarà vàlida la cessió feta per Robert a l'arquebisbe.
• El 1168 va ser assassinat a Tortosa el primogènit de Robert. El seu germà Berenguer va afirmar que el crim s'havia comès a instigació del bisbe.
• El dia 17 d'abril de 1171, l'arquebisbe Hug de Cervelló moria a mans de Berenguer d'Aguiló.
• El rei Alfons va venir a Tarragona des de Perpinyà i va decretar l'exili dels fills de Robert d'Aguiló i en va confiscar els béns.
• Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Castell de Escornalbou.

• Sant Miquel va ser fundat per l'arquebisbe Hug de Cervelló (1163-1171)

Castell de Escornalbou 1949	Castell de Escornalbou 2003

Castell de Escornalbou 2003

Hospital de Santa Tecla.

• Tarragona ja disposava d'un hospital, segons la donació de certs béns per part de Guillem d'Aguiló, en l'època de l'arquebisbe Bernat Tort (1151).
• Donació testamentaria de l'arquebisbe Hug de Cervelló (1171).
• Un pergamí original del 1180, descobert per Mossèn Manuel Fuentes, director de l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona, es testifica els orígens del centre a la fi del S. XII ja com a hospital que atenia transeünts i pobres de la ciutat.

• Epigrafia.

Hospital de Santa Tecla 1915

Hospital de Santa Tecla 2008	Hospital de Santa Tecla 2008

Hospital de Santa Tecla 2008	Hospital de Santa Tecla 2008

Guillem de Torroja (1171-1174) arquebisbe de Tarragona.

• Bisbe de Barcelona, el 1172 signa com a arquebisbe de Tarragona.
• Molt amic del comte Ramon Berenguer IV i del papa Alexandre II.
• El 17 de juliol de l'any 1173 a Tarragona, el rei Alfons va subscriure amb l'arquebisbe una concòrdia relativa als drets senyorials.
• Va acceptar l'aixecament del desterrament dels fills de Robert d'Aguiló.
• Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Església romànica (S. XII) a Siurana de Prades.

Església romànica 2003

Berenguer de Vilademuls (1174-1194) arquebisbe de Tarragona.

• Va acompanyar el rei en el setge de Conca (1177), al costat d'un nombrós cos de soldats naturals de Tarragona i del seu Camp.
• Assistí al III Concili Lateranense que condemnà l'heretgia dels albigesos.
• Va ser un dels principals consellers del rei Alfons I.
• Va destinar a l'obra de la construcció de la Catedral les rendes de la Mitra i de les canongies vacants durant dotze anys.
• El 16 de febrer de l'any 1194, Guillem de Montcada, germà i hereu de Gastó, comte de Bearn, matava Berenguer de Vilademuls.
• Restes al osari al costat de la Capella de Sant Cosme i Sant Damià.

Ramon de Castellterçol (1194-1198) arquebisbe de Tarragona.

• Bisbe de Vic és confirmat arquebisbe pel papa Celestí III el dia 7 de novembre.
• Va iniciar la construcció del Claustre de la Catedral.
• Castells heràldics d'aquest prelat i els rocs del seu successor decoren uns capitells de l'ala occidental del Claustre.
• Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Pere el catòlic (1196-1213).

• Nascut cap al 1177 va quedar subjecte, per testament, fins els vint anys, a la regència de la seva mare.
• El seu antagonisme amb aquesta, el seu desencertada política, a més de els seus costums, van destruir l'obra del Cast.
• Va casar amb María de Montpeller al juny de 1204.
• Va oferir els seus estats al Papa Inocenci III.
• Els cristians des de la restauració van construir un petit moll en el punt extrem del pujol de Tarragona, però era tan reduït que preferien la rada de Salou.

Pere el catòlic

Ramon de Rocabertí (1199-1215) arquebisbe de Tarragona.

• Era molt amic del rei Pere II, de qui va obtenir diverses prerrogatives per a l'església de Tarragona.
• El paborde Ramon de Sant Llorenç i el cambrer Ramon Guillem, amb intervenció del prelat, concertaren unes modificacions del claustre de la seu.
• El papa Innocenci III va concedir al rei Pere el dret de coronar-se. Fou ungit a Saragossa per l'arquebisbe de Tarragona.
• A l'any 1214 ja s'havien construït les esglésies de Sant Miquel del Pla, Natzaret i la dels Sants (més tard de Santa Anna).
• Els rocs d'aquest prelat decoren uns capitells de l'ala occidental del Claustre.
• En el seu testament va llegar 1.000 sous per l'obra del claustre de la Catedral.
• Restes al osari al costat de la Capella de Santa Bàrbara.

Anvers i inrevés d'un diners de vellón.

Moneda	Moneda

Homilies d'Organyà

• Primer document conservat de la literatura catalana (S. XII-S. XIII).

Homilies d'Organyà