Els visigots nomenen a Alaric rei al que li succeeix el seu cunyat Ataülf (410).
Ataülf (412-415).
- Ataülf va utilitzar a la seva presonera Gal·la Placidia (germana de Honori) per a establir als visigots.
- Va morir a Barcelona.
 |
 |
Ataülf (412-415) | Moneda |
 |
Gal·la Placidia |
Sigeric (415-415).
- Sigeric sol va estar en el tron set dies.
 |
Sigeric (415-415) |
Vàlia (415-419).
- Vàlia li va retornar Placidia a Honori. Es va comprometre a evacuar la Tarragonina i lluitar contra els pobles germànics. Va deixar la Bética lliure de germans. Honori li va cedir la segona Aquitania i va fixar la capital en Tolosa. Accedeix a l'imperi Valentinià III.
 |
Vàlia (415-419) |
Ceràmiques (S. V).
- Dels contactes comercials de la ciutat en aquest període.
 |
Ceràmiques 2007 |
Teodoric (419-451).
- Teodoric va desenvolupar una encertada política i consolidació del regne tolosana. Els vàndals van tornar a ocupar la Bética. Tenia el suport del clerical. Després de penetrar Àtila el rei dels Huns fins el Loira, va ser derrotat per Teodoric que va morir en la batalla.
 |
 |
Teodoric (419-451) | Moneda |
Turismund (451-453).
- Turismund fill de Teodoric va ser assassinat pels seus germans Teodoric II i Frideric.
 |
Turismund (451-453) |
Teodoric II (453-467).
- Teodoric II inicia el seu regnat combatent Frideric en la Tarragonina. Després de la mort de l'emperador Valentinià III es nega a reconèixer al usurpador Màxim i estimula a Avito a ser emperador. Mor assassinat pel seu germà Euric.
 |
Teodoric II (453-467) |
Euric (466-484).
- Euric en 476 va expandir els territoris visigots des del riu Loira fins l'Ebre, conquerint Barcelona i Tarragona. Va aconseguir el reconeixement de l'emperador July Nepós. Va crear el primer codi legal visigot "el Codex Eurici".
 |
Euric (466-484) |
Alaric II (485-507).
- Alaric II poc apte per al govern va perdre gairebé tots els dominis en la Gàl·lia en favor dels francs comandats per Clodoveu.
 |
 |
Alaric II (485-507) | Moneda |
Gesaleic (507-510).
- Gesaleic fill natural es va fer proclamar rei esclatant la guerra civil. Va acabar amb la pèrdua de la Gàl·lia i el regne de Tolosa pas als francs.
 |
Gesaleic (507-510) |
Concili Tarragona (516).
Amalaric (510-531).
- Amalaric nét del ostrogot Teodoric la regència del qual per mitjà de governadors va millorar el govern. A la mort de Teodoric, Amalaric va concertar un tractat amb els ostrogots. Va lluitar i va morir prop de Narbona lluitant contra els francs.
 |
 |
Amalaric (510-531) | Moneda |
Teudis (531-548).
- Teudis ostrogot casat amb una rica peninsular. Justinià emperador bizantí va eliminar als ostrogots i va ocupar el nord de Àfrica. Teudis va morir assassinat a Sevilla.
 |
Teudis (531-548) |
Teudiscle (548-549).
- Teudiscle de curt regnat va morir assassinat a Sevilla en una orgia.
 |
Teudiscle (548-549) |
 |
Basílica Visigòtica 2008 |
 |  |
Basílica Visigòtica 2010 | Basílica Visigòtica 2010 |
 |  |
Basílica Visigòtica 2008 | Basílica Visigòtica 2008 |
 |  |
Basílica Visigòtica 2008 | Basílica Visigòtica 2008 |
 |  |
Basílica Visigòtica 2011 | Basílica Visigòtica 2011 |
 |
Basílica Visigòtica 2007 |
Restes a la Catedral.
 |
Herència visigoda 2015 |
 |  |
Herència visigoda 2015 | Herència visigoda 2015 |
Liuva I (567-572).
- Liuva I germà de Atanagild va quedar governant la Gàl·lia Narbonense mentre que el seu germà Leovigild es va quedar amb la resta.
 |
 |
Liuva I (567-572) | Moneda |
Leovigild (572-586) y Hermenegild.
- Leovigild va afirmar en predomini visigot en la península. Es va coronar rei a Toledo i encunyo monedes d'or. Va sotmetre als sueus, a Oróspeda i a les ciutats del llevant com Tarragona.
- Hermenegild va néixer a Tarragona el 14 d'abril del 565. Als catorze anys es va casar amb Ingunda, princesa catòlica, filla de Sigeberto I, rei d'Austrasia, i de Brunegilda.
- Per les prèdiques de la seva esposa i de Sant Leandre, parent de Brunegilda, va adjurar de l'arrianisme i es va batejar com a catòlic prenent el nom de Joan.
- Revoltat contra el seu pare, es va aliar amb Bizanci i els suevos. Derrotat el seu exèrcit, es va refugiar a Sevilla, on va ser assetjat, i va escapar a Còrdova, on va ser fet presoner. Va ser traslladat a València i després a Tarragona.
- Va ser assassinat, decapitat pel seu escarceller Gisbert a Tarragona per no voler adjurar del catolicisme davant l'arrianisme.
- A petició de Felip II
, va ser canonitzat pel papa Sixto V en el milè aniversari de la seva mort.
 |
 |
Leovigild y Hermenegild | Moneda |