Ir
a la versión castellana
Si prefereixes Netscape Navigator |
|
Pàgina
preparada per a
Internet Explorer (800 x 600) |
|
Capítol V
Abans del viatge: pors, neguits i advertiments Secció Primera Introducció Les dues cartes dels jesuïtes catalans |
||||||||||||||||||||||||||||||
*Introducció |
Com ja hem vist, el P. Alcalá, a la seva crònica del viatge parlava de que havia estat precedit d'un "temor por parte de otros sectores de que el significado de la visita pudiera ser tergiversado
" i, conseqüentment, d'una "cierta tensión ante la venida a España del P. Arrupe
".
Seria molt interessant poder accedir a la correspondència que va existir entre les diverses Cúries Provincials d'Espanya i la Cúria General de Roma, però de tots és sabut que "la Companyia s'ha caracteritzat per l'opacitat i per la reserva del seu patrimoni documental, llevat de la part que està visible i localizable en catàlegs cole·lectius", com diu una amiga meva que treballa, com bibliotecaria, al Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Testimonis d'aquesta por i d'aquests neguits que van acompanyar la preparació del viatge poden ser aquests documents, que he pogut trobar:
Les meves investigacions
Asunto: Records vells
Fecha: Mon, 08 Jul 2002 12:36:48 +0200
De: Miquel Sunyol sscu@tinet.fut.es
Para: isalvat@...
Director del Centre Borja (Sant Cugat del Vallès) i del Seminari de Cine, President del Consell de Direcció de la Biblioteca Borja, Vicari Judicial Adjunt en el Tribunal Eclesiàstic, Professor Emèrit a la FTC i a ITF (I, entre altres moltes coses, Provincial dels jesuïtes de Catalunya en el període 1976-1984)
Hola:
No sé si saps que, seguint les exhortacions de la Companyia, vaig decidir sumar-m'hi a les commemoracions festives del Dècim Aniversari Arrupe. Les meves moltes ocupacions (i altres raons) m'han ocasionat un cert retard.
La meva humil contribució seria "Missió Obrera i la visita a Franco de Arrupe
". No crec que el tema escollit t'estranyi.
M'agradaria "enquadrar" bé el tema. He aprofitat un treball, publicat a "Estudios eclesiásticos
" del Alvarez Bolado sobre la historia de la Companyia a Espanya del 36 al 89, la relació del viatge feta pel Manuel Alcalá i el que he trobat en els diversos Serveis Informatius de les Províncies.
"Enquadrar" bé el tema també vol dir fer veure que Missió Obrera no va ser l'únic grup que va reaccionar (no va ser cosa de quatre arreplegats!!).
Les meves investigacions m'han assabentat que el 10 de febrer del 70 firmes, entre uns quants més, una carta dirigida al P. Arrupe para "exponerle algunas sugerencias que puedan servir, a nuestro parecer, para disminuir dichos riesgos y facilitar, así, un resultado más positivo del hecho de su viaje
".
¿Podries tenir còpia d'aquesta carta? ¿Recordes si va ser contestada pel General o per algun dels seus subalterns?
Suposo que seria això segon, doncs el 16 de febrer torneu a la carrèga escrivint una nova carta, però aquesta vegada hi poseu un "soli
": "Traducimos la angustia de tantos jesuitas y de cristianos de España a los que asustan los efectos que, sin pretenderlo, puedan seguirse de su visita que será manejada en un sentido a pesar de todos, de Ud. y de nosotros
"
¿Qui podria tenir còpia d'aquestes cartes i de les respostes?
¿Podries recordar la "gènesi" d'aquestes cartes? ¿Ho preferiries fer-lo breument per escrit o en diàleg? Jo penso que un dels serveis (recordes allò de "Servir en misión
"?) que la vostra generació pot fer a la universal Companyia abans de que comenceu a entrar en alarmants processos d'Altheimer, es "fer memòria", doncs "un poble sense memòria és un poble sense futur
". El servei que jo faré a la Companyia serà el més humil d'"escriba".
[...]
[...]
Espero la teva col·laboració
Miquel
Altres e-mails més o menys semblants, a la recerca dels textos d'aquestes cartes, els vaig enviar a Josep Mª Rambla, Manuel Udina... Més tard a Lluís Recolons
Les respostes rebudes
Asunto: Re: records vells
Fecha: Sat, 27 Jul 2002 12:00:43 +0200
De: "IGNASI SALVAT" isalvat@...
Para: sscu@tinet.fut.es
Estimat Miquel,
He buscat entre els papers meus alguna cosa que et pogués ser útil No he trobat el que em demanes. Potser l'Antoni Borrás podria tenir alguns papers sobre el tema...ell, segons el Vives, ho guardava tot!
La gènesi d'aquelles cartes era fer present al P. Arrupe el que pensàvem sobre la possible instrumentalització d'aquella visita seva i la sensibilitat que existia entre els jesuïtes que treballaven en els barris.
[...]
[...]
Una abraçada
Ignasi
Asunto: Si poguessis recordar...
Fecha: Wed, 31 Jul 2002 07:23:25 +0200
De: JOSE Mª RAMBLA
Para: sscu@tinet.fut.es
Director EIDES. Professor a ITF. Col·labora a CiJ, a la Coordinadora contra la Marginació de Cornellà i a la pastoral de la ciutadt
Hola, Miquel!
Tinc, ja fa dies a la taula el teu e-mail. Ara no tinc ni papers a mà, ni massa calma per a rebobinar...
De les cartes que em parles en tinc un record clar del fet, però no massa del contingut. Jo creia que dissuadíem al General de la seva vinguda a Espanya. Sembla que la cosa era més suau. Recordo haver-me reunit amb el Ramon Mª Torelló, que devia ser Delegat d'Educació, i altres. Jo era Mestre de Novicis. Gairebé segur que la còpia la dec tenir a una pila de carpetes a Sant Cugat, però sóc un desastre o, millor dit, necessitaria alguna mena de secretari... No sé quan podré posar-me a ordenar, classificar, estripar, etc.
[...]
[...]
Potser si, passat l'agost, un dia vinguessis a Cornellà en podríem parlar més a poc a poc.
De moment, no sóc capaç de més amb el temps de què disposo. Gràcies per la teva confiança!
Una abraçada
Josep
Asunto: Arrupe-Franco
Fecha: Wed, 24 Jul 2002 19:35:43 +0200
De: "Marc Udina i Bonet"
Para:
Benvolgut Miquel,
Perdona el retard a contestar el teu e-mail del propassat 14, però he volgut consultar abans altres possibles millors rememoradors del nostre "ínclit" passat, allà als setanta, i no ha estat fàcil trobar el Led i el Tuñí.
Pots imaginar que, si cercava millors rememoradors de l'assumpte, és que la meva memòria res no et podia aportar quant a això. Però ni el Pere ni el Lluís (Sito) tampoc no en tenen ni cap record ni cap document; o sigui, igual que jo. Potser l'incombustible Mingo ho recordi, però tampoc no ho crec...
[...]
[...]
Molt cordialment, i fins al proper Filó alexandrí.
Molo.
Asunto: Re: Records vells
Fecha: Wed, 4 Dec 2002 10:05:21 +0100
De: "MIGRA-STUDIUM"
Para: "Miquel Sunyol"
Superior. Director de MIGRA-STUDIUM. Col·labora a la Fundació LLuís Espinal. Adscrit a les Parròquies Mare de Déu del Port i St. Bartomeu
Miquel,
Acabo de llegir aquest missatge teu. Sí que crec que tinc còpia i miraré també si tinc altres documents que t'ajudin al que em demanes.
En tot cas ho tinc a casa (ara t'escric des del despatx) i potser em costi una mica trobar-ho, si veus que passen massa dies sense respondre, reclama-m'ho.
Cordialment,
Lluís
La carta del 10 de febrer està signada per catorze jesuïtes de Catalunya en un intent de col·laborar a un major profit del viatge, ja que aquesta visita del P. Arrupe a Espanya -de la qual encara no s'han donat precisions- comporta riscos i perills ja previsibles. La carta vol, doncs, exposar alguns suggeriments que puguin servir per a disminuir aquests riscos i facilitar un resultat més positiu del viatge del P. General.
Resumeixen aquests riscos en l'aspecte públic de la visita, que constituirà, malgrat la millor voluntat d'uns i altres, un esdeveniment públic amb repercussions evidents a la pastoral de la Companyia a Espanya. Recorden el tradicional paper històric de l'Església i de la Companyia a Espanya i les interferències entre el món religiós i el soci-polític. Tenen por que premsa, ràdio, TV, controlats pel govern, no en donin una interpretació parcial i tendenciosa de la visita, que confirmaria la impressió ja existent en el poble de l'estreta vinculació de l'Església amb el ordre soci-polític i decebria les esperances en una incipient tendència de la Companyia a desvincular-se del poder polític i econòmic
En l'escrit assenyalen una sèrie de mesures, considerades com a condicions mínimes, útils i necessàries: evitar tota trobada -ni que fos privada- amb les jerarquies polítiques, tot fent esment especial del Cap de l'Estat i del Príncep successor; renunciar a condecoracions oficials; eliminar els actes cívics-religiosos; renunciar a intervencions en els mitjans de comunicació social controlats pel govern (TV, RNE). No veurien malament que el P. General concedís una entrevista a una de les revistes de la Companyia i li demanen que es posicioni públicament, ja sigui abans o durant el viatge, sobre els problemes bàsics de l'actual realitat espanyola.
Aquests jesuïtes adverteixen el P. General que, encara que accepti la totalitat d'aquestes mesures, segueixen amb el temor de que la seva vinguda no escapi a una interpretació política distorsionada.
Dediquen els darrers paràgrafs de la carta a les possibles repercussions intra-jesuítiques.
En aquest marc familiar, el viatge -pensat com una visita de "hermano entre hermanos"- té també els seus riscos: podria augmentar les divergències i tensions que actualment es viuen en el si de la Companyia, sobretot en l'àmbit polític-social. ¿No és significatiu que la notícia del viatge hagi suscitat indiferència i pessimisme en no pocs jesuïtes?
Aquí també li proposen mesures per a adoptar: que la visita només sigui l'ocasió d'establir un contacte, real i profund, amb la situació que viuen avui dia els jesuïtes a Espanya, que possibiliti una honesta i rigorosa exposició de la problemàtica real mitjançant un diàleg sincer, en grups homogenis, entre el P. General i els qui l'experimenten.
¡Res de grans concentracions de jesuïtes! I si això no fos possible, almenys que sigui en un acte litúrgic.
I, com a comiat, un avís:
Haguessin pogut recollir més signatures, doncs tenen constància de que molts altres jesuïtes de Catalunya comparteixen el contingut de l'escrit, fins i tot el comparteixen alguns que, en el moment actual, ocupen llocs de responsabilitat i de govern a la Província.
Aquells dies el P. Sobreroca viatja a Roma per a entrevistar-se (molt possiblement per a qüestions referents al Survey) amb el P. Arrupe. No puc precisar si el P. Sobreroca (que no és un dels signants de la carta) fou l'encarregat de lliurar-li la carta, o si aquesta ja li havia estat tramesa per correu o per algun altre mitjà. A l'entrevista, el P. Arrupe li diu que és millor que la carta li sigui tramesa al P. Urbano Valero, en aquell temps Provincial d'Espanya
El P. Sobreroca, al seu retorn a Barcelona, exposa aquest desig del P. Arrupe als signants de la carta, els quals, seguint aquestes instruccions, envien l'escrit al P. Valero amb data del 18 de febrer. Però -¡quins temps aquells!- tornen a insistir el 16 de febrer amb una nova carta dirigida al P. Arrupe, i aquesta vegada escriuen en el sobre la paraula "SOLI
".
¿Què significa aquesta paraula en l'argot
jesuític? Que la carta no ha de passar pels filtres de secretaris i secretàries (és molt possible que en l'any 70 no haguessin secretàries a la Cúria Generalícia de Roma) i que la carta devia de ser llegida només per el propi P. General. Era, al mateix temps, una manera d'imposar al P.Arrupe l'obligació de llegir la carta.
La carta del 16 de febrer està signada pels mateixos, però hi manquen tres firmes, les de Carles Blanch, Ramon Mª Torelló i Josep Messa. Els dos primers ja morts, només he pogut preguntar a Josep Messa
Asunto: Records de temps passats
Fecha: Wed, 12 Mar 2003 22:30:26 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: OCIPE Josep Messa
Hola:
Les meves investigacions m'han assabentat que el 10 de febrer del 70 firmes, entre uns quants més, una carta dirigida al P. Arrupe para [...]
[...]
Per posteriors investigacions he sabut que, a manca d'una resposta personal per escrit del P. Arrupe, hi ha una segona carta "Soli" el 16 de febrer. En aquesta segona carta falten tres signatures, una d'elles la teva (les altres dos són d'en Carles Blanch i d'en Ramon Torelló).
¿Recordes tot això?
¿Podries explicar ara, passats ja més de trenta anys, el procés d'aquestes cartes? ¿Quina participació hi vas tenir? ¿Per què no vas signar la segona? Si no m'equivoco tampoc hi ha la teva signatura a la carta que jesuïtes del sector universitari van entregar a Arrupe en el moment de la seva visita a Barcelona.
En aquell temps vivíem junts en el -de gloriosa memòria- pis de Sants. No recordo que tot això fos algun cop tema de conversa o de comentaris...
No saps com t'agrairia la teva col·laboració...!!
Fins la pròxima
Miquel
Asunto: Re: Records de temps passats]
Fecha: Sat, 3 May 2003 13:08:27 +0200
De: "OCIPE Josep Messa"
Para: "Miquel Sunyol"
Hola Miquel! Bona Pasqua!
[...]
La veritat és que recordo poca cosa d'aquella visita del P. Arrupe, que aleshores ens va sacsejar. La meva memòria és de moltes tensions, però poca cosa més.
D'una carta si que tinc quelcom present, però d'una segona, ni idea. I de la del sector universitari, gens ni mica. Tal vegada vaig pensar que ja ens passàvem de ratlla... Francament, no ho sé. I això que devia estar en el "ojo del huracàn", suposada la nostra convivència a ESADE i bona amistat amb el Nepo. Com tu, jo tampoc tinc record de que el tema es tractés especialment al pis de Sants...
Em sembla recordar una trobada tensa amb el P. Arrupe al Fòrum Vergés, però tots els detalls s'han esvaït... Ja veus que la meva col·laboració no et servirà de res. Ho sento. Desitjo que trobis altres fonts més sucoses, perquè el tema és interessant.
[...]
Una forta abraçada i records al Joan,
Pepe
En aquesta segona carta
Admeten "los buenos deseos" del P. Arrupe de que el seu viatge sigui una visita "de hermano entre hermanos", ben allunyada de tot triomfalisme i de tota estructura de poder eclesial. Triomfalisme i poder -segons ells- de funestes conseqüències per a l'Església i que han actuat com motors decisius de l'ateisme espanyol. Però, ho tornen a repetir, aquesta actitud del P. General podrà no ser compresa correctament en el seu autèntic significat i fàcilment desfigurada i explotada pel Règim, el qual enfrontat amb un ampli sector de l'Església cada cop més desvinculat i lliure, no desaprofitarà l'ocasió de presentar-la com una aprovació de la seva política religiosa
Si el tornen a escriure és
per a traduir l'angoixa de molts jesuïtes i de molts cristians d'Espanya, esglaiats pels efectes que, sense pretendre-ho, és clar, poden seguir-se de la visita que certament serà manipulada, malgrat tots (Arrupe i ells)
Li demanen dos gestos significatius:
1. una declaració prèvia i pública de que és una visita religiosa, de "hermano entre hermanos"
2. i, perquè això sigui comprensible, que no realitzi cap visita, ni pública ni privada, a persones amb càrrecs públics
I no defugen tocar, específicament, la previsible visita al Cap de l'Estat, general Franco
Aquesta visita els ompliria d'angoixa: és impossible que una visita al Cap de l'Estat tingui un caràcter exclusivament privat; seria utilitzada pel govern enfrontat amb les bases de l'Església. Ometre aquesta visita, per contra, contribuiria positivament a enterbolir la imatge, ben ferma, d'una Església recolzada i protegida per la força i el poder.
Per culpa de la política repressora del règim franquista
molts, de dintre i de fora de la Companyia, han patit i pateixen per fidelitat -li recorden- a unes idees proposades i defensades pel propi P. Arrupe.
I no deixen de recomanar-li que eviti les trobades amb la jerarquia eclesial espanyola, no sigui que llur desprestigi actual recaigui damunt d'ell
Avançant-se als arguments que el P. Arrupe adduirà per justificar la seva visita a Franco, en el sentit de que aquesta decisió ha estat presa després de haver-la consultada, gosen manifestar-li
que els seus consellers més immediats no tenen ni el coneixement vivencial ni la sensibilitat suficient per a captar la problemàtica en tota la seva amplària
El no poder oferir el text íntegre d'aquestes dues cartes depèn d'una decisió aliena a la meva voluntat.
Per a més detalls...
A finals de 2010 les podia oferir amb el seu text íntegre.
Si les voleu veure...
Aquestes dues cartes mereixen la nostra atenció, no tant pel que diuen, sinó per qui són els que ho diuen
Del que diuen, però, m'agradaria posar en relleu la darrera afirmació, la que fa referència als "consultors", ja que va dirigida contra la primera línia d'auto-defensa del P. Arrupe:
"Después de haber pensado mucho, de haber consultado, y con la Compañía de España representada en sus Provinciales y con los Consultores Generales en Roma, he decidido pedir esta audiencia. Es una decisión consciente, con los inconvenientes y las ventajas que pueda tener; me creo obligado a hacerlo. De modo que el que no acepte esa decisión que sepa que no acepta una decisión del General, después de haber consultado con todos los elementos que ha creído convenientes". (De la xerrada amb els joves de València)
Aquestes dues cartes, pels noms dels seus autors, és la prova de que l'oposició radical a una visita del P. Arrupe a Franco no va ser cosa dels "quatre arreplegats" de Missió Obrera, ni dels sectors més joves dels jesuïtes espanyols.
Per ordre alfabètic, segons el cognom, els signants són:
X. A. |
un grup «selecte» de jesuïtes catalans ("la flor y nata de la Tarraconense") |
Per què Arrupe
no us va donar cap reposta? |
|
|
![]() |
![]() |
Secció Segona
|
![]() |
||
Diario de Barcelona, 8 de maig de 1970 |
Gràcies
per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Maig 2003 Revisat: abril 2011 |
Per dir la teva |
Pàgina principal de la web
Pàgina de"Coses de jesuïtes" |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
El 1979 es anomenat Consultor de la Província
Deixa la Companyia el 88
Mor el març del 75
Deixa la Companyia el 71
A partir del 72, superior dels grups de "Missió Obrera". Més tard, Consultor de Província
Deixa la Companyia el 80
A partir del setembre del 70, superior de la comunitat.
Des del 76, "missioner" en el Tchad
En el 71, Mestre de Novicis. En el 74, Consultor del Delegat del P. Provincial per la formació dels jesuïtes. En el 78, Delegat del P. Provincial (pastoral) i Consultor de Província
Des del 79, viu a la petita comunitat de Cornellà.
A partir de l'octubre del 70, Superior de la comunitat. En el 79, Rector de la parròquia
El 82, superior de la Comunitat de Hostafrancs. En el 90, superior de la Residència de Sant Pere Claver
Mor el 71
Abans, havia estat Ajudant del Mestre de Novicis. Mestre de Novicis a Veruela. Destinat a Bolívia del 55 al 62.
En el 71, Superior. Professor de Teologia Moral i de Dret Canònic. Col·labora a la Parròquia "Sant Llorenç" (Terrassa)
En el 72, Degà de la Facultat de Teologia. En el 77, Mestre de Novicis. En el 78, Provincial. En el 89, President del grup de Provincials d'Europa.
Mor el 95.
Havia precedit a C. B. com Superior i Director del Col·legi de Sant Ignasi, havent exercit aquests càrrecs durant molts anys en els col·legis de València i Alacant.
Deixa la Companyia el 72
En el 74, Consultor del Delegat del P. Provincial per la formació dels jesuïtes. En el 78, Consultor de la Província