Les meves investigacions

Director del Centre Borja (Sant Cugat del Vallès) i del Seminari de Cine, President del Consell de Direcció de la Biblioteca Borja, Vicari Judicial Adjunt en el Tribunal Eclesiàstic, Professor Emèrit a la FTC i a ITF (I, entre altres moltes coses, Provincial dels jesuïtes de Catalunya en el període 1976-1984)

Les respostes rebudes

Veure
La meva correspondència amb...
Ignasi Salvat

Director EIDES. Professor a ITF. Col·labora a CiJ, a la Coordinadora contra la Marginació de Cornellà i a la pastoral de la ciutadt

Veure
La meva correspondència amb...
Josep Rambla

Veure
La meva correspondència amb...
Josep Manel Udina

Superior. Director de MIGRA-STUDIUM. Col·labora a la Fundació LLuís Espinal. Adscrit a les Parròquies Mare de Déu del Port i St. Bartomeu

Miquel,

Acabo de llegir aquest missatge teu. Sí que crec que tinc còpia i miraré també si tinc altres documents que t'ajudin al que em demanes.
En tot cas ho tinc a casa (ara t'escric des del despatx) i potser em costi una mica trobar-ho, si veus que passen massa dies sense respondre, reclama-m'ho.
Cordialment,
Lluís

¿Què li volien dir al P. Arrupe amb aquestes cartes?

La carta del 10 de febrer està signada per catorze jesuïtes de Catalunya en un intent de col·laborar a un major profit del viatge, ja que aquesta visita del P. Arrupe a Espanya -de la qual encara no s'han donat precisions- comporta riscos i perills ja previsibles. La carta vol, doncs, exposar alguns suggeriments que puguin servir per a disminuir aquests riscos i facilitar un resultat més positiu del viatge del P. General.

Resumeixen aquests riscos en l'aspecte públic de la visita, que constituirà, malgrat la millor voluntat d'uns i altres, un esdeveniment públic amb repercussions evidents a la pastoral de la Companyia a Espanya. Recorden el tradicional paper històric de l'Església i de la Companyia a Espanya i les interferències entre el món religiós i el soci-polític. Tenen por que premsa, ràdio, TV, controlats pel govern, no en donin una interpretació parcial i tendenciosa de la visita, que confirmaria la impressió ja existent en el poble de l'estreta vinculació de l'Església amb el ordre soci-polític i decebria les esperances en una incipient tendència de la Companyia a desvincular-se del poder polític i econòmic

En l'escrit assenyalen una sèrie de mesures, considerades com a condicions mínimes, útils i necessàries: evitar tota trobada -ni que fos privada- amb les jerarquies polítiques, tot fent esment especial del Cap de l'Estat i del Príncep successor; renunciar a condecoracions oficials; eliminar els actes cívics-religiosos; renunciar a intervencions en els mitjans de comunicació social controlats pel govern (TV, RNE). No veurien malament que el P. General concedís una entrevista a una de les revistes de la Companyia i li demanen que es posicioni públicament, ja sigui abans o durant el viatge, sobre els problemes bàsics de l'actual realitat espanyola.

Aquests jesuïtes adverteixen el P. General que, encara que accepti la totalitat d'aquestes mesures, segueixen amb el temor de que la seva vinguda no escapi a una interpretació política distorsionada.

Dediquen els darrers paràgrafs de la carta a les possibles repercussions intra-jesuítiques.

En aquest marc familiar, el viatge -pensat com una visita de "hermano entre hermanos"- té també els seus riscos: podria augmentar les divergències i tensions que actualment es viuen en el si de la Companyia, sobretot en l'àmbit polític-social. ¿No és significatiu que la notícia del viatge hagi suscitat indiferència i pessimisme en no pocs jesuïtes?

Aquí també li proposen mesures per a adoptar: que la visita només sigui l'ocasió d'establir un contacte, real i profund, amb la situació que viuen avui dia els jesuïtes a Espanya, que possibiliti una honesta i rigorosa exposició de la problemàtica real mitjançant un diàleg sincer, en grups homogenis, entre el P. General i els qui l'experimenten.

¡Res de grans concentracions de jesuïtes! I si això no fos possible, almenys que sigui en un acte litúrgic.

I, com a comiat, un avís:

Haguessin pogut recollir més signatures, doncs tenen constància de que molts altres jesuïtes de Catalunya comparteixen el contingut de l'escrit, fins i tot el comparteixen alguns que, en el moment actual, ocupen llocs de responsabilitat i de govern a la Província.

Aquells dies el P. Sobreroca viatja a Roma per a entrevistar-se (molt possiblement per a qüestions referents al Survey) amb el P. Arrupe. No puc precisar si el P. Sobreroca (que no és un dels signants de la carta) fou l'encarregat de lliurar-li la carta, o si aquesta ja li havia estat tramesa per correu o per algun altre mitjà. A l'entrevista, el P. Arrupe li diu que és millor que la carta li sigui tramesa al P. Urbano Valero, en aquell temps Provincial d'Espanya

El P. Sobreroca, al seu retorn a Barcelona, exposa aquest desig del P. Arrupe als signants de la carta, els quals, seguint aquestes instruccions, envien l'escrit al P. Valero amb data del 18 de febrer. Però -¡quins temps aquells!- tornen a insistir el 16 de febrer amb una nova carta dirigida al P. Arrupe, i aquesta vegada escriuen en el sobre la paraula "SOLI".

¿Què significa aquesta paraula en l'argot jesuític? Que la carta no ha de passar pels filtres de secretaris i secretàries (és molt possible que en l'any 70 no haguessin secretàries a la Cúria Generalícia de Roma) i que la carta devia de ser llegida només per el propi P. General. Era, al mateix temps, una manera d'imposar al P.Arrupe l'obligació de llegir la carta.

La carta del 16 de febrer està signada pels mateixos, però hi manquen tres firmes, les de Carles Blanch, Ramon Mª Torelló i Josep Messa. Els dos primers ja morts, només he pogut preguntar a Josep Messa

Asunto: Records de temps passats
Fecha: Wed, 12 Mar 2003 22:30:26 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: OCIPE Josep Messa

Hola:
Les meves investigacions m'han assabentat que el 10 de febrer del 70 firmes, entre uns quants més, una carta dirigida al P. Arrupe para [...]
[...]
Per posteriors investigacions he sabut que, a manca d'una resposta personal per escrit del P. Arrupe, hi ha una segona carta "Soli" el 16 de febrer. En aquesta segona carta falten tres signatures, una d'elles la teva (les altres dos són d'en Carles Blanch i d'en Ramon Torelló).
¿Recordes tot això?
¿Podries explicar ara, passats ja més de trenta anys, el procés d'aquestes cartes? ¿Quina participació hi vas tenir? ¿Per què no vas signar la segona? Si no m'equivoco tampoc hi ha la teva signatura a la carta que jesuïtes del sector universitari van entregar a Arrupe en el moment de la seva visita a Barcelona.
En aquell temps vivíem junts en el -de gloriosa memòria- pis de Sants. No recordo que tot això fos algun cop tema de conversa o de comentaris...
No saps com t'agrairia la teva col·laboració...!!
Fins la pròxima
Miquel

Asunto: Re: Records de temps passats]
Fecha: Sat, 3 May 2003 13:08:27 +0200
De: "OCIPE Josep Messa"
Para: "Miquel Sunyol"

Hola Miquel! Bona Pasqua!
[...]
La veritat és que recordo poca cosa d'aquella visita del P. Arrupe, que aleshores ens va sacsejar. La meva memòria és de moltes tensions, però poca cosa més.
D'una carta si que tinc quelcom present, però d'una segona, ni idea. I de la del sector universitari, gens ni mica. Tal vegada vaig pensar que ja ens passàvem de ratlla... Francament, no ho sé. I això que devia estar en el "ojo del huracàn", suposada la nostra convivència a ESADE i bona amistat amb el Nepo. Com tu, jo tampoc tinc record de que el tema es tractés especialment al pis de Sants...
Em sembla recordar una trobada tensa amb el P. Arrupe al Fòrum Vergés, però tots els detalls s'han esvaït... Ja veus que la meva col·laboració no et servirà de res. Ho sento. Desitjo que trobis altres fonts més sucoses, perquè el tema és interessant.
[...]
Una forta abraçada i records al Joan,
Pepe

En aquesta segona carta

Admeten "los buenos deseos" del P. Arrupe de que el seu viatge sigui una visita "de hermano entre hermanos", ben allunyada de tot triomfalisme i de tota estructura de poder eclesial. Triomfalisme i poder -segons ells- de funestes conseqüències per a l'Església i que han actuat com motors decisius de l'ateisme espanyol. Però, ho tornen a repetir, aquesta actitud del P. General podrà no ser compresa correctament en el seu autèntic significat i fàcilment desfigurada i explotada pel Règim, el qual enfrontat amb un ampli sector de l'Església cada cop més desvinculat i lliure, no desaprofitarà l'ocasió de presentar-la com una aprovació de la seva política religiosa

Si el tornen a escriure és

per a traduir l'angoixa de molts jesuïtes i de molts cristians d'Espanya, esglaiats pels efectes que, sense pretendre-ho, és clar, poden seguir-se de la visita que certament serà manipulada, malgrat tots (Arrupe i ells)

Li demanen dos gestos significatius:

1. una declaració prèvia i pública de que és una visita religiosa, de "hermano entre hermanos"

2. i, perquè això sigui comprensible, que no realitzi cap visita, ni pública ni privada, a persones amb càrrecs públics

I no defugen tocar, específicament, la previsible visita al Cap de l'Estat, general Franco

Aquesta visita els ompliria d'angoixa: és impossible que una visita al Cap de l'Estat tingui un caràcter exclusivament privat; seria utilitzada pel govern enfrontat amb les bases de l'Església. Ometre aquesta visita, per contra, contribuiria positivament a enterbolir la imatge, ben ferma, d'una Església recolzada i protegida per la força i el poder.

Per culpa de la política repressora del règim franquista

molts, de dintre i de fora de la Companyia, han patit i pateixen per fidelitat -li recorden- a unes idees proposades i defensades pel propi P. Arrupe.

I no deixen de recomanar-li que eviti les trobades amb la jerarquia eclesial espanyola, no sigui que llur desprestigi actual recaigui damunt d'ell

Avançant-se als arguments que el P. Arrupe adduirà per justificar la seva visita a Franco, en el sentit de que aquesta decisió ha estat presa després de haver-la consultada, gosen manifestar-li

que els seus consellers més immediats no tenen ni el coneixement vivencial ni la sensibilitat suficient per a captar la problemàtica en tota la seva amplària

El no poder oferir el text íntegre d'aquestes dues cartes depèn d'una decisió aliena a la meva voluntat.
Per a més detalls...

Els signants de les cartes

Aquestes dues cartes mereixen la nostra atenció, no tant pel que diuen, sinó per qui són els que ho diuen

Del que diuen, però, m'agradaria posar en relleu la darrera afirmació, la que fa referència als "consultors", ja que va dirigida contra la primera línia d'auto-defensa del P. Arrupe:

"Después de haber pensado mucho, de haber consultado, y con la Compañía de España representada en sus Provinciales y con los Consultores Generales en Roma, he decidido pedir esta audiencia. Es una decisión consciente, con los inconvenientes y las ventajas que pueda tener; me creo obligado a hacerlo. De modo que el que no acepte esa decisión que sepa que no acepta una decisión del General, después de haber consultado con todos los elementos que ha creído convenientes". (De la xerrada amb els joves de València)

Aquestes dues cartes, pels noms dels seus autors, és la prova de que l'oposició radical a una visita del P. Arrupe a Franco no va ser cosa dels "quatre arreplegats" de Missió Obrera, ni dels sectors més joves dels jesuïtes espanyols.

Per ordre alfabètic, segons el cognom, els signants són:

X. A. C. B. M. B JM. B. R. F. J. M. JM. R. A. R. Ll. R. J.R. I. S. RM. T. JM. U. J. V.	un grup «selecte» de jesuïtes catalans ("la flor y nata de la Tarraconense")
	Per què Arrupe no us va donar cap reposta?
	Aquestes inicials Quins personatges amaguen? Si ho vols saber, fes "click" damunt d'elles

		Secció Segona Els tres annexes
Diario de Barcelona, 8 de maig de 1970

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Maig 2003 Revisat: abril 2011

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Pàgina de"Coses de jesuïtes"

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

X. A.

Nascut el 31. Ingressa al noviciat el 48. Ordenat de sacerdot el 68.
ESADE. Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses
Director General. Col·labora a la Parròquia "San Pere Armengol"

El 1979 es anomenat Consultor de la Província
Deixa la Companyia el 88

C.B.

Nascut el 29. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 62.
Col·legi Sant Ignasi (Sarrià)
Superior. Director del col·legi. Responsable dels cursos de catequesi dels pares de família. Consiliari de l'Associació d'Antics alumnes. Professor de catequesi a l'Institut "Mater Immaculata"

Mor el març del 75

M.B.

Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 51. Ordenat de sacerdot el 63.
Viu en petita comunitat al barri de Verdú (Barcelona)
Consiliari del curs Preuniversitari en el col·legi Sant Ignasi (Sarrià). Professor de religió a l'Escola Professional "Verdún"

Deixa la Companyia el 71

JM. B.

Nascut el 25. Ingressa al noviciat el 47. Ordenat de sacerdot el 62.
Viu en petita comunitat al barri de Torrerromeu (Sabadell)
Vicari a la Parròquia "Nuestra Señora de los Dolores" del barri. Consiliari Federal de la HOAC. Treballa a fàbrica

A partir del 72, superior dels grups de "Missió Obrera". Més tard, Consultor de Província
Deixa la Companyia el 80

R. F.

Nascut el 34. Ingressa al noviciat el 54. Ordenat de sacerdot el 66.
Residència Hostafrancs
Consiliari espiritual a la "Secció Filial" i al Col·legi

A partir del setembre del 70, superior de la comunitat.
Des del 76, "missioner" en el Tchad

J. M.

Nascut el 24. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 60.
Comunitat d'estudiants del carrer de Sans (Barcelona)
Superior. Professor a ESADE. Col·labora a la Parròquia "Santa Engràcia"

JM. R.

Nascut el 33. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 63.
Comunitat d'estudiants del carrer València (Barcelona)
Prepara la tesi. Professor de grec al Col·legi Sagrat Cor. Director d'Exercicis Espirituals

En el 71, Mestre de Novicis. En el 74, Consultor del Delegat del P. Provincial per la formació dels jesuïtes. En el 78, Delegat del P. Provincial (pastoral) i Consultor de Província
Des del 79, viu a la petita comunitat de Cornellà.

A. R.

Nascut el 34. Ingressa al noviciat el 52. Ordenat de sacerdot el 67.
Viu a la petita comunitat de Bellvitge
Col·labora a la Parròquia "Nuestra Señora de Bellvitge", Professor de Sociologia a la "Escuela de Asistentas Sociales"

A partir de l'octubre del 70, Superior de la comunitat. En el 79, Rector de la parròquia

Ll. R.

Nascut el 36. Ingressa al noviciat el 53. Ordenat de sacerdot el 66.
Comunitat d'estudiants del carrer València (Barcelona)
Superior. Director del "Survey" a la Província

El 82, superior de la Comunitat de Hostafrancs. En el 90, superior de la Residència de Sant Pere Claver

J. R.

Nascut el 13. Ingressa al noviciat el 36. Ordenat de sacerdot el 48.
Viu a la petita comunitat de Bellvitge
Treballa a l'Administració del col·legi de Sant Ignasi. Col·labora a la Parròquia de "Can Pi"

Mor el 71

Abans, havia estat Ajudant del Mestre de Novicis. Mestre de Novicis a Veruela. Destinat a Bolívia del 55 al 62.

I.S.

Nascut el 31. Ingressa al noviciat el 50. Ordenat de sacerdot el 63
Facultat Sant Francesc de Borja (Sant Cugat)
Professor de Teologia Moral. Consultor de la Casa

En el 71, Superior. Professor de Teologia Moral i de Dret Canònic. Col·labora a la Parròquia "Sant Llorenç" (Terrassa)
En el 72, Degà de la Facultat de Teologia. En el 77, Mestre de Novicis. En el 78, Provincial. En el 89, President del grup de Provincials d'Europa.

R. T.

Nascut el 18. Ingressa al noviciat el 35.Ordenat de sacerdot el 50
ESADE
Superior de la comunitat. President de la Comissió Nacional i Provincial de Col·legis. Director del "Centro Can Baró" i de la "Sección Filial del Instituto de Enseñanza Media Ausias March". Professor a Can Baró i al Col·legi "Esto Vir"

Mor el 95.

Havia precedit a C. B. com Superior i Director del Col·legi de Sant Ignasi, havent exercit aquests càrrecs durant molts anys en els col·legis de València i Alacant.

JM. U.

Nascut el 39. Ingressa al noviciat el 56. Ordenat de sacerdot el 69
Comunitat d'estudiants del carrer Juventut (L'Hospitalet de Llobregat)
Superior. Estudiant de Teologia. Subdirector de "Selecciones de Teología" Professor a l'"Escuela de Teología para Seglares". Col·labora a la parròquia (Hospitalet)

Deixa la Companyia el 72

J. V.

Nascut el 28. Ingressa al noviciat el 45. Ordenat de sacerdot el 59
Facultat Sant Francesc de Borja (Sant Cugat)
Vicerector. Professor de Patrologia, Història de la Filosofia i interpretació de textes d'Aristòtil, Professor a l'Universitat de Barcelona, Prefecte de la biblioteca. Consultor de la casa.

En el 74, Consultor del Delegat del P. Provincial per la formació dels jesuïtes. En el 78, Consultor de la Província