Aquest "estudi" ha estat l'ocasió d'un intercanvi epistolar (ben facilitat pel correu electrònic) a la recerca de documents i de "trossos de memòria", ja mig perduts molts d'ells

Aquesta ha estat la part gratificant d'aquest treball. Amb la major part, ha estat un moment més d'una ja llarga relació; amb altres, però, ha significat el primer contacte personal.

He pensat que aquest "diàleg" té també el seu interès com part integrant d'aquesta recerca, després de més de trenta anys, de comprensió d'"un intento real de diálogo", que fou viscut, per una part i altra (pel P. Arrupe i pels de Missió Obrera), dolorosament

L'opció escollida ha estat la de publicar la correspondència originada en tota la seva integritat (molt poques frases ha estat necessari suprimir), deixant al criteri de cada possible lector el fer un salt sobre els paràgrafs repetitius

Els meus habitual lectors ja saben que

M'agrada utilitzar el gènere epistolar, ja que permet mantenir una certa llibertat en les expressions sense faltar al degut respecte per les persones i tots sabem que a la llarga història de la literatura espiritual els epistolaris, les cartes, la correspondència ha tingut sempre el seu lloc d'honor.
A mi que, com Dietrich Bonhoefffer, tinc "una especial inclinación por ese género de comunicación", també em resulta "un medio gustosamente aprovechado de toma de postura, de reflexión en voz alta sobre problemas de la teología o de la política eclesial del momento, de rendirse cuentas a sí mismo, bajo la excusa formal de darlas a otro, acerca de su situación anímica en un instante determinado".

Vull manifestar la meva satisfacció i, ensems, el meu agraïment, pel fet de que han estat ben pocs els e-mails o las cartes que han quedat sense resposta. Intento comprendre les seves raons, alhora que sé que una carta amb segell confiada a un carter és més segura que un e-mail confiat a un servidor