| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click... |
 |
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
| Ir a la versión castellana |
Necessitaràs
l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click... |
|
Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768 |
|
Capítol III
Franco
Aquest capítol no és, |
|||||||||||||||||||||||||||
Recordem alguns decrets i lleis:
Memorabilia, 7/2:165) que restituïa al col·legi de Montesió (Palma de Mallorca) la major part dels seus edificis.
I aquestes dues anècdotes anteriors a 1936 (Memorabilia, 6:539
):
El 2 d'octubre de 1936 el General de la Companyia de Jesús,
Wlodimiro Ledóchowski, anunciava la restitució de les primeres
cases i el reinici de un col·legi a Espanya (Acta Romana:
8:559
). Memorabilia
es feia també ressò d'aquestes devolucions, especialment
la del Santuari de Loiola el 6 juny 1938 (6:536-539; 7/2:25s
).
|
a tots els Provincials de la Companyia de Jesús (2 d'octubre de 1936) |
I el seu agraïment el porta a demanar als directors de revistes jesuítiques la "latissime
"
difussió de la Carta Col·lectiva dels bisbes espanyols
sobre la guerra
(Acta Romana 8:795
).
¿Encara no tens l'ACROBAT?
 |
als directors de revistes de la Companyia de Jesús (16 d'agost de 1937) |
La revista America
i d'altres de l'Assistència americana
van recolzar des del 18 de juliol l'Espanya Nacional, i, per iniciativa del seu director
Francis X. Talbot, l'Assistent d'Amèrica, Zacheus
J. Maher, i els set Provincials de l'Assistència van escriure (31 juliol
1938) a Franco, per a agrair-li la restitució de la Companyia,
oferint-li les seves pregàries i una almoina personal juntament amb la col·lecta
realitzada pel director d'America
(Memorabilia 6:678-679
).
Aquesta carta fou traduïda al castellà per Pedro Arrupe, aleshores "tercerón"
als EE.UU
|
|||
| The Woodstock
Letters
Vol. LXVIII, nº 2 [1939] |
|||
| Els textes de The Woodstock Letters els tinc per amabilitat del P. Gabriel M. Verd |
La revista americana The Woodstock Letters (Vol.
LXVIII, nº 2 [1939])
va reproduir en facsímil aquesta carta, juntament amb la
resposta que, "por encargo expreso del Caudillo", va trametre als
Provincials de "tan lejano país" don Francisco Franco Salgado-Araujo, Coronel Secretario Militar
y Particular de S.E. El Jefe del Estado y Generalísimo de los Ejércitos
Nacionales.
|
dels Provincials d'EE.UU. a Franco (31 de juliol de 1938) |
||
| Comentaris
"exegètics" d'en Alvárez Bolado
a aquestes cartes |
||
|
de la carta-resposta als Provincials d'EE.UU. (22 desembre 1938) |
La carta enviada a Franco,
traduïda per Pedro Arrupe,
¿es de la seva pròpia mà?
Veure els resultats de la investigació
La resposta del P. Ignacio Iglesias
Memorabilia
dóna a conéixer altres iniciatives de la Companyia
de Jesús als Estats Units, per a recaptar diners. Igualment tenim constància de que
el provincial d'Anglaterra també va escriure a Franco,
donant-li les gràcies. (Memorabilia 6:678-679
).
|
a Franco |
Al novembre de 1943, el P. Alessio A. Magni, Vicari General de la Companyia de Jesús (14 desembre 1942 a 12 abril 1944), després d'haver-lo consultat amb els PP. Assistents, encarregà el P. Severiano Azcona, Assistent d'Espanya, que visités Franco i li lliurés un document en nom de tota la Companyia, per a agrair-li l'inmens benefici de la devolució de tots els edificis que la revolució (?) li havia arrabassat.
El 25 de març de 1944, a Madrid, el provincial de Toledo, Carlos María
Gómez-Martinho, per absència del P. Azcona, lliura a Franco un
pergamí, pel qual se li comunica que ha estat fet «participante
de todas las Misas, oraciones, penitencias y obras de celo que por la gracia
de Dios se hacen y en adelante se harán en nuestras Provincias de
España». Franco escoltà aquesta lectura tot emocionat. Trobem testimoni a les Noticias de la Provincia de Andalucía
(agost 1944, p. 16)
Això equivalia a la Carta de Germanor
de
la Companyia de Jesús amb els seus benefactors, aquest cop
de l'Assistència d'Espanya. Segons The Woodstock
Letters
(Vol. LXXV nº 87 [1946]), era anomenat
«an outstanding benefactor of the entire Assistancy
».
El dia de la mort de Franco (20 de novembre de 1975) el Provincial d'Espanya, P. Pere Ferrer Pi, en carta enviada
a les diverses comunitats, recorda l'obligació dels jesuïtes d'Espanya "de ofrecer tres Misas, comuniones y rosarios, a la muerte
de Franco
".
|
a la mort d'en Franco |
Potser,
aquell dia, algun jesuïta, recordant el pragmatisme d'Enric
IV de França, digués:
Aquesta ampolla de cava
|
El P. Arrupe, quan viatjava a España, acostumava de visitar Franco.
|
Francisco Franco en el Diccionario Histórico de la Compañía de Jesús |
El 20 de novembre de 2002, coincidint amb el 27 aniversari de la mort del General Franco, el Congrés de Diputats aprova, per unanimitat de tots els grups polítics, la condemna de la dictadura franquista
El Congrés dels Diputats
¿condemnava també a tots aquells
-persones o institucions-
que van recolzar la dictadura
des del 18 de juliol?
De la carta
dels Provincials d'Amèrica a Franco
¿Només des del 18 de juliol del 36?
Francisco García Salve
Yo creo en la clase obrera
|
Pròxim capítol
|
| La Vanguardia, 6 de maig de 1970 |
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Gener 2003 Última revisió: desembre 2003 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
PUNTOS DE CONCILIACIÓN CONVENIDOS EL 14 DE SEPTIEMBRE DE 1931 ENTRE LOS REPRESENTANTES DEL GOBIERNO PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA, EL PRESIDENTE NICETO ALCALÁ ZAMORA Y EL MINISTRO DE JUSTICIA FERNANDO DE LOS RÍOS, Y DE LA IGLESIA, EL NUNCIO FEDERICO TEDESCHINI Y EL CARDENAL VIDAL Y BARRAQUER
3º. Todas las Congregaciones religiosas serán respetadas en su constitución y régimen propios y en sus bienes, al menos los actualmente poseídos, quedando sujetos, por lo demás, a las leyes generales del país
Tanto el Presidente como el Ministro de Justicia defenderán personalmente este punto en el Parlamento. Hicieron constar, empero, el riesgo de que algunos de los diputados extremistas incoercibles presentaran una enmienda para excluir a la Compañía de Jesús, y que, de llevarse la discusión por ese camino, temen no poder impedir la votación favorable a tal exclusión. El único recurso posible entonces, pero no seguro, sería lograr que dicha exclusión no constara en el texto constitucional. Para todo ello los esfuerzos del Gobierno tendrían menos eficacia que las gestiones privadas conducidas por elementos externos al Ministerio
La Constitución de la República Española de 1931 fue aprobada el 9 de diciembre de 1931 por las Cortes Constituyentes tras las elecciones generales españolas de 1931 que siguieron a la proclamación de la Segunda República y estuvo vigente hasta el final de la Guerra Civil Española en 1939. La República española en el exilio continúo reconociendo su vigencia hasta 1977, cuando el proceso político de la llamada Transición Española permitió la redacción de una nueva Carta Magna democrática.
TÍTULO III. Derechos y deberes de los españoles
Art. 26.
Todas las confesiones religiosas serán consideradas como Asociaciones sometidas a una ley especial.
El Estado, las regiones, las provincias y los Municipios, no mantendrán, favorecerán, ni auxiliarán económicamente a las Iglesias, Asociaciones e Instituciones religiosas.
Una ley especial regulará la total extinción, en un plazo máximo de dos años, del presupuesto del Clero.
Quedan disueltas aquellas Órdenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes.
Las demás Órdenes religiosas se someterán a una ley especial votada por estas Cortes Constituyentes y ajustada a las siguientes bases:
1ª. Disolución de las que, por sus actividades, constituyan un peligro para la seguridad del Estado.
2ª. Inscripción de las que deban subsistir, en un Registro especial dependientes del Ministerio de Justicia.
3ª. Incapacidad de adquirir y conservar, por sí o por persona interpuesta, más bienes que los que, previa justificación, se destinen a su vivienda o al cumplimiento directo de sus fines privativos.
4ª. Prohibición de ejercer la industria, el comercio o la enseñanza.
5ª. Sumisión a todas las leyes tributarias del país.
6ª. Obligación de rendir anualmente cuentas al Estado de la inversión de sus bienes en relación con los fines de la Asociación.
Los bienes de las Órdenes religiosas podrán ser nacionalizados.
Decreto de disolución
El 23 de enero de 1932, a las once de la noche, el presidente de la República, Manuel Azaña, hizo llegar al entonces ministro de Justicia, Fernando de los Ríos, el documento en virtud del cual se ordenaba la "disolución en territorio español de la Compañía de Jesús", en un término perentorio de diez días.
El decreto fue publicado el día 24 de enero de 1932 (con fecha del día anterior) en La Gaceta -órgano oficial del régimen-, ABC y El Socialista
