MAIG 1970 ELS JESUÏTES DE LA MISSIÓ OBRERA ENTRE DOS GENERALS General Franco "Caudillo de España por la gracia de Dios" Pedro Arrupe Prepòsit General dels jesuïtes Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco A manera de pròleg A manera de "Nihil Obstat" Capítol Primer Capítol Segon La meva correspondència amb... Capítol Tercer

Capítol IV Franco i la seva Carta de germanor amb la Companyia de Jesús

Al novembre de 1943, el P. Alessio A. Magni, Vicari General de la Companyia de Jesús (14 desembre 1942 a 12 abril 1944), després d'haver-lo consultat amb els PP. Assistents, encarregà el P. Severiano Azcona, Assistent d'Espanya, que visités Franco i li lliurés un document en nom de tota la Companyia, per a agrair-li l'inmens benefici de la devolució de tots els edificis que la revolució (?) li havia arrabassat.
El 25 de març de 1944, a Madrid, el provincial de Toledo, Carlos María Gómez-Martinho, per absència del P. Azcona, lliura a Franco un pergamí, pel qual se li comunica que ha estat fet «participante de todas las Misas, oraciones, penitencias y obras de celo que por la gracia de Dios se hacen y en adelante se harán en nuestras Provincias de España». Franco escoltà aquesta lectura tot emocionat. Trobem testimoni a les Noticias de la Provincia de Andalucía (agost 1944, p. 16)
Això equivalia a la Carta de Germanor de la Companyia de Jesús amb els seus benefactors, aquest cop de l'Assistència d'Espanya. Segons The Woodstock Letters (Vol. LXXV nº 87 [1946]), era anomenat «an outstanding benefactor of the entire Assistancy».

Asunto: Carta de hermandad
Fecha: Tue, 09 Jul 2002 23:33:14 +0200
De: Miquel Sunyol sscu@tinet.fut.es
Para: yoldi@...

Hola:
Sóc en Miquel Sunyol. Suposo que tu ets la persona indicada per a fer-te la següent consulta.
Estic fent un "estudi" (o una simple recollida de documents) sobre les reaccions de Missió Obrera espanyola davant de la visita de Pedro Arrupe a Franco durant el seu viatje a Espanya del 70. Naturalemt, m'agradaria poder "enquadrar" bé aquest tema, suposat que reaccions semblants es van suscitar des d'altres grups de jesuïtes.
Primera consulta: He vist que Franco tenia "carta de hermandad" amb la Companyia. M'agradaria, doncs, poder explicar didàcticament que és això de la "carta de hermandad", les condicions en què es dóna, de qui és la decisió, si la concessió surt publicada en algun lloc, quanta gent podia tenir aquesta "carta" en aquell temps a Espanya... etc, etc
[...]
Ja veus que sóc dels pocs jesuïtes que tinc temps per a perdre.
Agraït pel que em puguis ajudar.
Miquel

Tarragona, 13 de juliol de 2002
R.P. Antoni Borràs Feliu, SI.
Sant Cugat del Vallès

Benvolgut Antoni:
Veig que ets un jesuïta sense e-mail... És una manera de seguir mantenint alimentades a les famílies dels treballadors de Correu.
Suposo que com "home de biblioteca" i amb fama de saber guardar, no t'estranyarà el que et diré, i menys si recordes que no fa gaire em vas veure a l'Arxiu de Llúria. ¿Què faria jo allà?
[...]
[...]
Voldria fer un estudi sobre les reaccions en el grup de Missió Obrera a la visita del P. Arrupe a Franco, i m'agradaria que l'estudi fos digne de la tradició històrica de la Companyia de Jesús...
He vist per un estudi de l'Alvarez Bolado, publicat a Estudios Eclesiásticos, que en Franco tenia "carta de hermandad" amb la Companyia de Jesús. ¿Podries dir-me alguna cosa sobre aquest tema?
T'agrairé, doncs, qualsevol paper que em puguis passar...
Moltes gràcies
Miquel

Asunto: Records vells
Fecha: Mon, 08 Jul 2002 12:36:48 +0200
De: Miquel Sunyol sscu@tinet.fut.es
Para: isalvat@...

Hola:
No sé si saps que, seguint les exhortacions de la Companyia, vaig decidir sumar-m'hi a les commemoracions festives del Dècim Aniversari Arrupe. Les meves moltes ocupacions (i altres raons) m'han ocasionat un cert retard.
La meva humil contribució seria "Missió Obrera i la visita a Franco de Arrupe". No crec que el tema escollit t'estranyi.
[...]
[...]
En un altre punt em podries ajudar. En Franco tenia "carta de hermandad" de la Companyia, segons diu en Alvarez Bolado. ¿Com podria explicar jo això de les "cartas de hermandad". ¿Sabries dir-me'n alguna cosa? Ja saps que a mi m'agrada ser didàctic... ¿Quan comencen aquestes "cartes"? ¿Estan previstes a les Constitucions? Condicions de la donació... Encara es donen? Surten publicades en algun lloc? Quanta gent podia tenir aquesta carta en temps de Franco a Espanya?
Si malgrat els teus doctorats no saps respondre a aquestes preguntes, ¿a qui puc consultar dels jesuïtes de la Província?
Espero la teva col·laboració
Miquel

Asunto: Re: Carta de hermandad
Fecha: Wed, 10 Jul 2002 09:36:35 +0200
De: "Jose Antonio Yoldi, S.J." yoldi@...
Para: "Miquel Sunyol" sscu@tinet.fut.es

Hola Miquel:
En el Diccionari d'Història de la Companyia de Jesús (CJ) es diu que a Franco li varen donar, no una "Carta de Hermandad", com la que es dóna als (mitjans i grans) benefactors de la Companyia, sinó que li donaren un document que "equivalía a una Carta de Hermandad". Molt possiblement la superava, perquè pocs benefactors haurá hagut més grans que en Franco en quant a béns tornats. (Es pot dir que no és gens difícil ser generós a compte dels altres, ni del erari públic, i que els béns no eran propis d'en Franco ni de la seva família, etc..., però això no nega el fet de que els tornés, com a la resta de totes o quasi totes les altres ordres religioses expropiades).
Com veus és un tema controvertit, ja que avui dia, i després de quasi 40 anys de dictadura militar, es veuen les coses diversament de com es podien veure als anys 1936-1939, en plena guerra i immediata postguerra.
Estaria molt content de veure't per Roma i per l'Arxiu.
Molts records a tots,
Teu,
Morrosko
Anexo con artículo "Carta de Hermandad" del Diccionario Histórico de la CJ

Lorsch, 26 juliol 2003

Benvolgut Miquel:
Acabo de rebre la teva carta del 13, com pots veure va quedar parada a Sant Cugat. Contesto.
[...]
[...]
Respecte al fet de que Franco tingués "carta de hermandad" és cosa coneguda: el P. General concedia a "benefactors" importants aquesta carta que implicava l'oferta de misses i pregàries en agraïment. Recorda que el dictador va tornar a la Companyia totes les propietats que la República va incautar i a més totes les cases, etc. que tenia abans de l'expulsió de Carles III, amb determinades condicions. Era, doncs, lògic, que se'l considerés un benefactor. Desconec el moment, però seria immediatament després de la guerra, o amb motiu de la construcció de Villagarcía, o de la Casa Professa de Madrid.
Més no puc dir-te.
Records i fins aviat. Una abraçada.
Antoni

Asunto: Re: records vells
Fecha: Sat, 27 Jul 2002 12:00:43 +0200
De: "IGNASI SALVAT" isalvat@...
Para: sscu@tinet.fut.es

Estimat Miquel:
[...]
[...]
He preguntat al P. Batllori sobre què savia sobre les "Cartas de Hermandad" i, desprès d'una petita investigació, m'ha telefonat per a dir-me que recordava que al 1740, es va concedir la "Carta de Hermandad de la Provincia de Nápoles" al Sign. Tanucci, un benefactor a qui se li va concedir de participar en els fruits espirituals de les obres de la Companyia. No sabia si en el Nou Diccionari de la Companyia sortia alguna cosa.
Una abraçada
Ignasi

¿Què és, doncs, una "Carta de germanor"?

¿Què és?

Es concedeix, a benefactors i amics de la Companyia de Jesús, de participar a les pregàries, bones obres i sufragis dels membres de la Companyia (Institutum S.I.: 594s, nº 289)

¿Qui la pot concedir?

• El P. General la pot otorgar als benefactors i amics de la Companyia
• Al 1927, el P. General Wlodimiro Ledóchowski va declarar que els Provincials tenien facultat ordinària per a concedir aquetes cartes de germanor, un cop escoltat el parer dels seus consultors, però que no es devien concedir fàcilment (Acta Romana [1927] 740)

¿Què diuen les "Constitutiones" de la Companyia?

Al capítol I de la IV Part es parla "De la memòria [que la Companyia ha de tenir envers] els fundadors i benefactors dels col·legis", i, adduint que "es muy debido corresponder de nuestra parte a la devoción y beneficencia que usan con la Compañía", especifica les diverses formes d'aquest agraïment:

• cada setmana, i a perpeuïtat, es dirà una missa pel fundador i benefactors, vius o morts, del col·legi
• cada mes, i també de forma pertpètua, tots els sacerdots del col·legi estaran obligats a celebrar una missa per ells
• cada any, en el dia aniversari de "la entrega de la posesión del Colegio", es dirà una missa solemne i tots els sacerdots del col·legi celebraran igualment una missa per les intencions d'ells
aquest mateix dia, es presentarà "una candela de cera al fundador o a uno de sus deudos que más propinquo le fuere". I es deixa ben clar que "por esta candela se significa la gratitud que se debe a los fundadores, no ius patronatus o derecho alguno a ellos ni a sus sucesores al colegio o a sus bienes temporales, que no le habrá". Més clar, aigua
• el dia de l'entrega d'un collegi, el P. General avisarà a tota la Companyia "para que cada sacerdote diga tres misas", i un cop morts ("después que los llevare de esta vida a la otra") farà el mateix per unes tres misses més
• fundadors i benefactors "se hacen specialmente participantes de todas las buenas obras dellos y de toda la Compañía"

Però, els negocis són els negocis!

Lo dicho debrá observarse enteramente con los que hacen colegios cumplidos. Con los que dan solamente un principio, se hará la parte que el Prepósito General juzgare en el Señor

L'origen d'aquesta facultat

Una constitució del papa Urbâ V (1362-1370), per la qual es va concedir als Generals i Provincials de l'Ordre dels Minorites el poder communicar sufragis, indulgències, pregàries i béns espirituals als seus benefactors

Fonament teològic

Francisco Suárez, quan tracta de les indulgències, explica com "impetratio" aquesta aplicació dels mèrits i bones obres de la Companyia de Jesús als seus benefactors i amics, "pues así como por las buenas obras de toda la Religión (en aquest cas, la Companyia de Jesús) Dios concede especiales beneficios a sus miembros, también los concede a todos los que están unidos a esa Religión"

El diàleg interreligiós          Catequesi nadalenca         Teologia indígena         
Amb el pretext d'una enquesta         Spong el bisbe episcopalià         Altres temes