A manera de pròleg

Missió Obrera

Aquest nom naixia a mitjans dels anys 60 per a designar el grup de jesuïtes que s'havien posat a treballar manualment. Avui dia, aquest nom de Missió Obrera, de desaparició ja anunciada, no sap molt bé a quants jesuïtes aixopluga.

Temes relacionats amb Missió Obrera que han anat sortin en aquesta web
• Una nova definició de jesuïta?
  "El que no necesita trabajar", serà la nova definició d'un jesuïta en el pensament d'en Kolvenbach?
  Comentaris a declaracions periodístiques de Peter-Hans Kolvenbach, General dels jesuïtes.
• Un General en El Pozo
  Unes declaracions del General dels jesuïtes sobre el futur de Miió Obrera susciten unes reflexions sobre el passat i significat del moviment dels capellas obrers
• Jo també ja m'he jubilat
  En el moment de jubilar-me (febrer 2005) comunico al P. Pedro Arrupe (que al cel sia) que he acomplit la part que em pertocava del notro "acord". El difícil equilibri dels "capellans-obrers" dintre de la Companyia de Jesús

¿Cómo em va sorgir aquesta idea? a Paco García Salve

Mantengo desde hace un tiempo una web personal sobre temas variados de teología y espiritualidad. Con motivo de los diez años de la muerte de Arrupe, se me ocurrió juntarme a la celebración publicando en mi web lo que tú escribes, a propósito del viaje de Arrupe, en tu libro Yo creo en la clase obrera, un libro que había leído hace ya muchos años cogido “prestado” de la casa de un amigo del barrio (El prestado entre comillas quiere decir que todavía lo tengo).
A partir de esta primera idea, me animé a ir recogiendo los diversos documentos que pueda encontrar y los recuerdos de memoria de la gente que participó, de una o de otra manera, en la “movida”.

¿Un "tema maldito"? a González Faus

Ya sé que toco un «tema maldito». Es la expresión utilizada por Jesús Giménez despues de revisar, para su tesina, todas las carpetas de Misión Obrera de los años 70-71. «Después de esto y repasando mis carpetas en el 70 y 71 no hay ninguna mención al tema. Ni siquiera en los relatos históricos y revisiones del año en las asambleas. Como si se tratara de un tema maldito que nadie quiere hablar de ello. Se centran en la "reunión del nabo" y de ahí no salen». Yo saqué la misma conclusión después de dos días de mirar las diversas carpetas de Misión Obrera guardadas en los archivos de Lauria...

¿Quines pors suscita el meu estudi? a Rafa Yuste

Este intento mío de «hacer memoria», cuando el año pasado o hace dos años lo anuncié en Lamiarrita, no fue demasiado bien acogido, y por ahora no he encontrdo mucha colaboración. Tienen miedo de que denigre la mítica figura de Arupe. ¡Pobre Compañía de Jesús si necesita mitificar figuras de carne y hueso! ¿Qué puedo llegar a decir? Quizás lo mismo que insinua Alvárez Bolado, cuando afirma «la inevitabilidad de la visita»: era inevitable porque las relaciones Compañía de Jesús - Franco seguían todavía (y Arrupe no lo había roto) en el marco del nacional - catolicismo.
¿Qué más puedo llegar a decir? Que Arrupe era un hombre de formación de «derechas». ¿Alguien se atrevería a negar que Juan XXIII era de derechas? La concepción propia de Arrupe de la vida religiosa y, en especial, de la obediencia no creo que se diferenciara mucho de la que tenía nuestro Antonio Queralt.

La meva correspondència amb...

Aquest "estudi" ha estat l'ocasió d'un intercanvi epistolar (ben facilitat pel correu electrònic) a la recerca de documents i de "trossos de memòria", ja mig perduts molts d'ells. Aquesta ha estat la part gratificant d'aquest treball. Amb la major part, ha estat un moment més d'una ja llarga relació; amb altres, però, ha significat el primer contacte personal.
He pensat que aquest "diàleg" té també el seu interès com part integrant d'aquesta recerca, després de més de trenta anys, de comprensió d'"un intento real de diálogo", que fou viscut, per una part i altra (pel P. Arrupe i pels de Missió Obrera), dolorosament
L'opció escollida ha estat la de publicar la correspondència originada en tota la seva integritat (molt poques frases ha estat necessari suprimir), deixant al criteri de cada possible lector el fer un salt sobre els paràgrafs repetitius.
Mis lectores habituales ya saben que

M'agrada utilitzar el gènere epistolar, ja que permet mantenir una certa llibertat en les expressions sense faltar al degut respecte per les persones i tots sabem que a la llarga història de la literatura espiritual els epistolaris, les cartes, la correspondència ha tingut sempre el seu lloc d'honor.
A mi que, com Dietrich Bonhoefffer, tinc "una especial inclinación por ese género de comunicación", també em resulta "un medio gustosamente aprovechado de toma de postura, de reflexión en voz alta sobre problemas de la teología o de la política eclesial del momento, de rendirse cuentas a sí mismo, bajo la excusa formal de darlas a otro, acerca de su situación anímica en un instante determinado".

En blau, expressions manllevades a José J. Alemany en el seu pròleg a Dietrich Bonhoeffer. Redimidos para lo humano. Cartas y diarios (1924-1942)

Vull manifestar la meva satisfacció i, ensems, el meu agraïment, pel fet de que han estat ben pocs els e-mails o las cartes que han quedat sense resposta. Intento comprendre les seves raons, alhora que sé que una carta amb segell confiada a un carter és més segura que un e-mail confiat a un servidor

Els "retalls de diari"

Afegeixo, sense cap ordre cronològic, aprofitant tipogràficament els espais buits, notícies publicades en els diaris en aquells dies del viatge del P. Arrupe. Selecció i comentaris són de la meva total responsabilitat. Alguna de les seleccionades pot arribar a «ferir la sensibilitat» d'algún lector. (Els diaris consultats han estat La Vanguardia i DIARIO DE BARCELONA)