Ir a la versión castellana |
Necesitaràe;s
l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click... |
Pàgina
preparada per a
una resolució de 1024 x 768 |
|
Capítol X
L'etapa d'Andalusia Secció Primera Situació de la Missió Obrera a Andalusia |
|||||||||||
|
Contingut d'aquest capítol | |||||||||||
* Situació de la Missió Obrera
a Andalusia * Document: El Apostolado Obrero y la visita del P. General |
Extraient algunes dades d'apuntes para una historia de la misión obrera, la redacció del qual s'acaba al setembre de 1967 per LA COMISIÓN ENCARGADA, podem deduir el següent panorama de la Missió Obrera jesuítica a la Província Bètica.
Recordem, amb l'ajut d'en Álvarez Bolado, que en aquells anys (a partir de juliol de 1962) la Companyia de Jesús a Espanya estava dividida en 7 "províncies":
Entre octubre-novembre (el document no arriba a precisar més) de 1965 es celebren a Onya (Burgos), teologat de la Província de Loiola unes "jornadas de estudio" sobre la problemàtica suscitada per la Missió Obrera, amb assistència de teòlegs (estudiants de teologia), alguns mestrets i sacerdots, entre els quals el P. Pedro Uriarte, responsable del Secretariat Social de la Província de Loiola i el jesuïta-obrer David Armentia. Entre els assistents hi havia mestrets de la Bètica, de Lleó i de la Tarraconense.
Pel febrer-març 1966, els PP. Provincials, després de rebre informes i propostes "des de la base", decideixen "formar una Comisión de Apostolado Obrero", la qual haurà d'assessorar els PP. Provincials en aquesta matèria, el president de la qual serà el P. Bermudo, i deleguen també a "unos Padres que irán a Francia" (un d'ells serà en Pedro Uriarte) per estudiar aquest tema i poder així assessorar amb més fonament els Provincials. Aquesta Comissió d'Apostolat Obrer quedarà constituïda oficialment a la reunió dels PP. Provincials d'Espanya i França del 18 d'abril de 1966.
El P. Manuel Bermudo de la Rosa era de la Província Bètica, responsable del Secretariat Social de la Província, però no era cap dels noms suggerits des de la base (Díez-Alegría, Borri, Armentia, Duque).
Existeixen varies cartes de Granada i d'Onya al P. Bermudo, donant a conèixer l'opinió de la base sobre aquesta manera d'anomenar els PP. Provincials aquesta Comissió
A Andalusia existeix un bon grup de sacerdots i religiosos que intenten una encarnació en el món dels pobres, els quals el 24 d'abril de 1966 prenen una sèrie de compromisos, entre els què podem destacar el de "considerar como forma normal del ministerio sacerdotal el trabajo manual" i el de "dedicar una atención preferente a los militantes de los movimientos obreros por considerar que sin ellos es imposible evangelizar el campo obrero". Aquestes conclusions foren definitivament aprovades per tots els capellans que van participar a la darrera sessió del 24 de juny de 1966 a Fuente Grande (Granada).
Dos equips de jesuïtes havien treballat integrats a la dinàmica de la missió obrera que ja començava a viure, encara que en molts petits grups, en aquella zona. També tingueren contacte amb els grups de seminaristes que havien treballat aquell estiu. Alguns sacerdots estan ja decidits a començar immediatament la vida de treball. I així, alguns d'ells comencen a la construcció. Precisament, aquests, subjectes a horaris de treball, no podran assistir a la reunió de Fuente Grande, les conclusions de la qual acabem de transcriure.
Durant els mesos d'estiu es reprenen les experiències de treball. Del total de 84 jesuïtes que hi participen, destaca la Província Bètica amb 19.
Alguna d'aquestes experiències d'estiu...
Els Provincials neguen el permís per celebrar un Curset de teologia ("reunión de profundización teológica") sobre els problemes socio-pastorals que plantejava la Missió Obrera i només permeten que es faci per teologats: els d'Aragó i els de la Tarraconense a Sant Cugat; Lleó i Castella a Comillas, Toledo i Bètica a Granada.
El de Granada es celebrarà els dies 6, 7 i 8 de gener del 67, orientat fonamentalment a una preparació per a la recta incorporació del sacerdot al moviment i a la vida dels militants obrers cristians. Foren invitats com a "moderadors" un grup de teòlegs, militants obrers i sacerdots en el treball. Entre els assistents, a més a més dels religiosos jesuïtes en formació (els teòlegs) van assistir militants obrers cristians i un reduït nombre de sacerdots i seminaristes de la zona.
A finals de juny 1967 es reuneixen a Granada un grup de trenta sacerdots i religiosos de la zona d'Andalusia, preocupats per l'evangelització del món del treball. Uns quants d'ells eren dels que ja s'anaven reunint periòdicament en aquests darrers anys. El títol de la reunió era: "Servei dels sacerdots al món del treball". Va assistir un grup de militants obrers cristians amb la finalitat d'ajudar els sacerdots i religiosos a descobrir els problemes del món obrer andalús i a realitzar el seu compromís sacerdotal al servei de la classe obrera. Tota la reunió va estar enfocada vers el compromís personal i col·lectiu en les condicions de vida, en les consciències i en l'acció obrera, tenint molt present la situació del món obrer andalús com efecte de la situació econòmica, sindical i política i les relacions de l'església amb aquest món obrer andalús.
A la zona de Sevilla ja podem assenyalar la creació d'una statio obrera a un dels barris obrers de la ciutat, amb dos jesuïtes sacerdots que treballen a fàbrica, tot esperant que aviat se'ls uneixi un sacerdot del clergat secular de l'arxidiòcesi. A Granada, també a la capital, en un dels seus suburbis, s'instal·la un grup familiar de militants cristians amb el propòsit d'encarnar-s'hi íntegrament en el món dels més pobres i servir-los apostòlicament.
Pel que toca al període 1968-1970, cal recórrer a l'estudi, citat ja diverses vegades, d'en Jesús Giménez: la misión obrera de la compañía de esús en españa (1963-1984)
L'any 1968, segons el catàleg, hi ha tres sacerdots a Sevilla (en el barri Cerro del Aguila) formant un equip de Missió Obrera. Dos d'ells treballen manualment. Manuel Bermudo és un dels tres, el que "no treballa manualment".
En el catàleg de 1969 apareixen més grups. Amés a més del Cerro del Aguila (tres sacerdots i un escolar, Pedro Castón), el grup de Huelva a la Barriada del Carmen (tres sacerdots i un escolar, Horacio Lara) i a Granada, immergits en el món gitano, es citen Adolfo Chércoles i Pere Closa.
L'augment de l'any 70 és degut a la massiva incorporació d'estudiants jesuïtes: a Granada hi ha un equip a La Encina, més precisament a la barriada de La Virgencica (tres sacerdots i dos escolars que estudien teologia). Un altre en el barri del Zaidín, dividit en dos pisos, Bailén i Torremocha (tres sacerdots i vuit escolars que estudien teologia). Més l'equip de Sevilla (un sacerdot i dos escolars) i el de Huelva (tres sacerdots).
Aunque no toca para nada el tema de la "visita a Franco", me parece interesante dar a conocer el siguiente escrito del P. Manuel Bermudo de la Rosa (nacido el 19 de marzo de 1921 ingresa en la Compañía de Jesús el 14 de septiembre de 1936) que encontré, casi casualmente, en el Archivo de la Provincia Bética en Granada. Desconozco a quién iba dirigido ni si lo hizo a título personal o como Presidente de la Comisión Nacional de Apostolado Obrero. No puedo asegurar que el documento esté completo. Lleva, añadida a mano, la fecha del 10 de febrero de 1970.
Me permito sugerir que sería muy interesante hacer un estudio, cuyo título podría ser "Del Apostolado Social a la Misión Obrera", a través de los escritos y correspondencia de Bermudo, Uriarte y Torres Gasset, sin pretender excluir a los otros miembros de la Comisión Nacional de Apostolado Obrero, que muy posiblemente serían los responsables del Secretariado Social de cada una de las Provincias
Expongo brevemente los puntos principales de esta dialéctica de aliento y reajuste.
Aquells dies també era notícia... | Pròxim Capítol | |
la vanguardia española, 17 de maig de 1970 |
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 3 juliol 2008 Actualitzat: novembre 2008 |
Per
dir la teva
Per saber la dels altres Per veure els comentaris anteriors Per veure els comentaris més antics |
Pàgina principal de la web |
El
diàleg interreligiós
Catequesi
nadalenca Catequesi eucarística Teologia
indígena
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres temes
Experiencias de verano...
Al terminar primero de Filosofía, Curro, Vicente y yo decidimos pasar el verano (1966) trabajando allá donde fuera posible. Y fuimos a Sevilla junto a Rafa C. (estudiando económicas en Deusto), Julio A. y Pío F. que terminaban filosofía aquel año. Fuimos autorizados muy a regañadientes por José Antonio de Sobrino y Merelo, amigo personal de Fraga Iribarne, capellán de las tropas americanas con base en España y a la sazón Provincial de la Bética. ¡Así éramos entonces! Para él, como para otros muchos, éramos sospechosos y fuimos consentidos pero no queridos, hasta el anecdótico extremo de citarnos urgentemente, en pleno verano y de improviso, para recordarnos el voto de pobreza y cuestionarnos personalmente sobre cómo administrábamos el mísero salario de peón con que sobrevivíamos.
En el verano de 1967 volvimos al tajo, la mayoría en Sevilla, e inauguramos el piso del Cerro del Águila. Julio, Pío y Rafa Canales desistieron pero se sumaron Eduardo Chinarro, Puñales, Pope Godoy y creo que Molina. Bermudo, consiliario entonces de Vanguardia Obrera en Sevilla, fue nombrado por el Provincial responsable de fiscalizarnos a toda la panda. José Antonio G. y Paco L., estudiantes de Teología, trabajaban en la construcción en Granada y residían en La Virgencica. Los dos se involucraron muy activamente en HOAC. Los de Sevilla participamos, en tanto en cuanto nos lo permitía nuestra intermitente presencia, en el movimiento obrero laico, esencialmente en las incipientes Comisiones Obreras. Tras mi "veraneo" en La Andaluza de Cementos, cuarenta grados a la sombra, me incorporé a [la Escuela Profesional de] la SAFA de Andújar a "conocer a los obreros de pequeños" como dijo Sobrino y Merelo a Curro Collantes cuando lo destinó a Gijón.
Finalizado el curso, de nuevo me incorporé al tajo, cavando viñas en La Palma del Condado (Huelva), en compañía de Rafa Yuste. Creo recordar que ese mismo verano iniciaron su andadura Bosco, Antonio P., Luis G. R. de Q., Pedro Castón, C. C.… Sin duda olvido a otros muchos pues en realidad empezábamos a ser un grupo muy numeroso.
Finalizado nuestro primer curso de Teología optamos por pasar el verano trabajando en Suiza para conocer in situ la emigración, imprescindible para profundizar en la realidad social andaluza. Al regresar de Ginebra y con los ahorros de cuantos habíamos trabajado aquel verano, optamos por alquilar otro piso en El Zaidín, mil quinientas pesetas mensuales, y dejamos [de vivir en La] Cartuja.