MAIG 1970 ELS JESUÏTES DE LA MISSIÓ OBRERA ENTRE DOS GENERALS General Franco "Caudillo de España por la gracia de Dios" Pedro Arrupe Prepòsit General dels jesuïtes Un estudi de les reaccions que es van produir en el col·lectiu jesuític de Missió Obrera al saber que el P. Arrupe -en el seu viatge a Espanya del maig del 70- faria una visita a Franco A manera de pròleg A manera de "Nihil Obstat" Capítol Primer Capítol Segon La meva correspondència amb... Capítol Tercer Capítol Quart

Capítol V Abans del viatge: pors, neguits i advertiments Secció Segona Els tres annexes

*Introducció *Les dues cartes dels jesuïtes catalans *Els tres annexes *El postulat del país basc *L'entrevista a vida nueva

Els tres annexes

No és el meu propòsit fer una novel·la de com aquest conjunt, dividit en tres "anejos", ha arribat a les meves mans. Sí que ajudarà saber que em vaig assabentar de la seva existència en l'Arxiu Provincial dels jesuïtes de Catalunya, a on reposava -jo diria que mal classificat- a la carpeta "Viaje del P. General". Allà feia companyia a les còpies de les dues cartes al P. Arrupe dels jesuïtes catalans ja comentades i a altres documents relacionats amb la visita a Barcelona del P. General, que ja els faré sortir en el seu moment. No cal dir que en aquella carpeta hi havia altres documents que tenien tots els mereixements -doncs eren correspondència "oficial"- d'ocupar un lloc en l'Arxiu Provincial. Per aquests documents -si Déu no hi posa remei- caldrà esperar l'any 2070.
Ara només em queda agrair a Pere Borràs, actual Provincial dels jesuïtes de Catalunya, que portés a bon terme les gestions que em vaig veure obligat a demanar-li.

¿Encara no tens l'ACROBAT?

Carta a Pere Borràs Provincial de Catalunya

Asunto: Coses de l'any 70
Fecha: Sat, 13 Jul 2002 10:10:32 +0200
De: Miquel Sunyol
Para: jm.valles@...

Catedràtic d'Universitat de Ciència Política i de l'Administració, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Diputat al Parlament de Catalunya. Presiden del grup "Ciutadns pel Canvi" dintre de la candidatura encapçalada per P. Maragall.
Si en voleu saber més...

Hola Josep Mª:

Sóc en Miquel Sunyol. Suposo que em recordaràs... El tema que et comentaré ara t'estranyarà menys si et dic que sóc zelador a l'hospital Joan XXIII de Tarragona i que formo part de les restes d'aquell grup que es va dir "Missió Obrera". Així és que ...
M'he posat a fer un estudi, que vol ser seriós i documentat, sobre les reaccions que en el grup de Missió Obrera va haver-hi quan el P. Arrupe va viatjar a Espanya l'any 70. La seriositat demana no presentar en exclusiva les reaccions del grup M.O., sinó també les que es van donar en altres sectors jesuítics.
No sé si tens memòria d'aquestes coses, no sé tampoc si ets de les persones que guardes els papers i els arrosegues en els possibles canvis de domicili...
Si no m'equivoco vas ser l'autor o el redactor d'unes notes anteriors al viatge: "Observaciones sobre el proyectado viaje", "Alcance y contenido de una posible declaración", "Posible contenido de la carta-declaración"
¿Quina va ser la gènesi d'aquests documents? ¿Va ser una iniciativa des de "baix" o a petició del provincial? ¿Recordes si va ser un treball individual teu o un treball de conjunt?
[...]
No sé que et semblarà aquest esforç que et demano de "fer memòria" i de recordar aquest fet concret de fa més de trenta anys...
Si em pots ajudar...
Moltes gràcies
Miquel

Asunto: Re: Coses de l'any 70
Fecha: Sat, 13 Jul 2002 19:24:30 +0200
De: Josep Maria Vallès Para: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,
Efectivament, et recordo prou bé, de la mateixa manera que guardo un bon record general dels meus anys a la Companyia i de tanta gent amb la que vaig tenir relacions personals que em van enriquir molt (més que les classes de filosofia, lògicament). Ho haig d'agrair perquè és una experiència que poca gent ha tingut.
Em demanes documentació i un esforç de memòria personal. Documentació o papers, no els tinc localitzats actualment: he canviat molts cops de casa i tot i guardar moltes coses, altres s'han perdut o no sé on són. Tinc material en un dipòsit de la família i tinc altres coses a casa en forma poc ordenada. Si tinc un moment, ho miraria.
En quant a a la memòria personal, sí crec haver estat promotor/redactor (no l'únic, probablement) d'aquells escrits i de les reunions.
[...]
Això de la història oral és tremendament arriscat, si no es fan contrastacions amb altres testimonis, perquè la nostra memòria es deforma i s'esborra amb el temps. Però em sembla molt interessant que vulguis recuperar-la.
Ja em diràs si això et serveix d'alguna cosa i, en tot cas, pots considerar-me a la teva disposició en aquesta qüestió i en qualsevol altra que estigui al meu abast.
Ben cordialment,
Josep M. Vallès

Annexes, ¿a quin document?

Per definició, tot "annex" demana un document "pare" o principal, del qual depén.

¿Quin seria aquest document "pare"?

A l'espera de futurs aclariments, faig -per ara- aquesta hipòtesi. Suposat que aquests tres annexes estaven "emmagatzemats" al costat de les dues cartes dels jesuïtes catalans al P. Arrupe (ja estudiades) i suposat que en aquestes cartes es demanava

• que el P. General es posicioni públicament, ja sigui abans o durant el viatge, sobre els problemes bàsics de l'actual realitat espanyola.

Per exemple, concedint una entrevista a una de les revistes de la Companyia

• una declaració prèvia i pública de que és una visita religiosa, de "hermano entre hermanos"

I, a més a més, hi podríem afegir la similitud (o total coincidència) de la línia argumental. Si les meves "notes" (preses prest pel temps) de les cartes no fallen, en aquestes no es parla explícitament d'una "carta-declaració", però aquesta possibilitat els devia estar present, donat els antecedents de les cartes del P. Arrupe dirigides als Estats Units (denùncia de la discriminació racial) i Llatinoamèrica (riquesa-pobresa)..

El document "pare" d'aquests tres annexes serien les dues cartes dels jesuïtes catalans

Dels annexes, ¿un redactor individual o un redactor col·lectiu?

El text d'aquests tres annexes es manté, tot al llarg de la seva redacció, en un estil impersonal: no hi ha cap frase com "Nosaltres creiem..., nosaltres demanem...". L'única vegada (si no m'equivoco) que el redactor utilitza la primera persona, ho fa en singular: "No desconozco los graves inconvenientes..."

Conclusió: un redactor únic, a qui podem considerar també "autor" únic d'aquests tres annexes.

¿No és molta pretensió voler fer el guió del que el General havia de dir? "Si vosté vol venir a Espanya, abans ha de dir això..., i això..., i això..."

¿O va ser l'ajuda que li van demanar a un jove jesuïta que ja tenia, abans d'entrar a la Companyia, la seva llicenciatura en dret? ¿Qui li va demanar-la? ¿El P. Enric Rifà, el provincial d'aquell temps? (possibilitat que se'm fa difícil). ¿El grup dels signants de les dues cartes?

Aquesta segona possibilitat obre una nova pregunta: Si les cartes i els annexes tenen un marc comú, ¿per què l'autor dels annexes no va signar també les dues cartes al P. General?

La meva resposta hipotètica: La "força" de les dues cartes estava en què els signants no eren uns "qualssevol"... L'autor dels annexes, malgrat la seva vàlua personal, no tenia -pel fet d'haver entrat un cop acabada la carrera universitària- el suficient "pedigrí" jesuític. No fos el cas que el P. Arrupe, amb tota raó, es digués: "I amb cinc anys de jesuïta, ja volen donar lliçons al General?"

El contingut dels annexes

Encara que mai no he estat massa amic del tradicional esquema del "Ver, juzgar y actuar", intentaré dividir entre aquests tres apartats el contingut dels annexes.

• Influència de la guerra civil sobre la situació político-social d'avui dia
• El pes tradicional de l'Església i de la Companyia dintre de la nostra societat
• L'àmbit polític i l'àmbit religiós mantenen importants relacions i una influència recíproca: l'àmbit religiós es considera part important i constitutiva de la realitat social
• Confessionalitat del règim i la seva constant referència verbal a la Doctrina de l'Església
• Contradicció més o menys greu entre la vertadera Doctrina de l'Església i les actuacions i principis inspiradors del règim
• Notables tensions divideixen els catòlics entre sí i de cara a la jerarquia
• En el "poble" existeix una forta impressió de que l'Església i les seves jerarquies formen part de l'"estructura de govern" (recolzen el govern obtenint-hi uns determinats beneficis)
• Els problemes bàsics de l'actual realitat espanyola repercuteixen en la "missió pastoral i apostòlica" de la Companyia
• Hi ha una falta de respecte (individual i institucional) envers els drets de la persona humana i també una manca en l'acompliment dels deures, tal i com pot existir en l'anomenat "món occidental", sense arribar a gaudir dels drets socials i econòmics, característics del "bloc socialista"
• Absència de una consciència cívica responsable, tant en els governants com en el governats
• Manca a la nostra societat d'aquell mínim nivell de llibertat i acceptació del pluralisme polític
• Estricte control governamental dels "mass media", i somni letàrgic de l'opinió pública
• La situació político-social espanyola registra innegables indicis de dinamisme

• La dimensió política -com part constitutiva de tot fenòmen social- no pot ser menyspreada
• La pretensió de "catolicitat" [per part del govern] és per a molts catòlics temerària, infonamentada i, fin i tot, malintencionada
• Les notables tensions entre els catòlics entre sí i de cara a la jerarquia tenen en gran parte un origen polític
• La pastoral de la Companyia i de l'Església resta condicionada per la confusió político-religiosa
• Negar-s'hi a veure aquest condicionament és negar-se a revisar la posició tradicional de l'Església espanyola en l'àmbit polític
• La Companyia de Jesús a Espanya neccesita una orientació per tal que el seu treball sigui un veritable servei a la societat i a l'Església
• El viatge a Espanya tindrà inevitablement una repercussió política
• Probabilitat d'una interpretació unilateral o parcial del significat del viatge

• Necessitat urgent d'una "paraula explícita" per tal de situar l'esdeveniment "viatge a Espanya" en el seu contexte apropiat
• Utilitzar tots els mitjans aptes per a donar a aquest esdeveniment la seva vertadera significació i denunciar les falses interpretacions
• Evitar tot allò que pugui permetre una interpretació del viatge com un signe de recolzament i agraiment al sistema social i polític vigent

I concretament: "Visitas o encuentros, aun privados y ordinarios, con jerarquías políticas de nivel nacional o local; asistencia y presidencia en actos "cívico-religiosos"; aceptar rango de visitante oficial"

• Prendre (la Compañía de Jesús por boca del General) una actitud clara i precisa davant d'alguns problemes bàsics de l'actual realitat espanyola
• Aquesta presa de posició, juntament amb unes directrius (orientación de trabajo) es podrien donar en una carta del P. General dirigida a tots els jesuïtes espanyols
• El nucli de la carta-declaració seria aquest:

La Compañía española ha de contribuir, por su parte, a la formación y promoción, en el orden social, de una conciencia moral, conocedora y respetuosa de los derechos y deberes -políticos, sociales, económicos, étnicos y culturales- que la Doctrina Social de la Iglesia considera inherentes a la persona humana

• Tot fent una autocrítica de la actitud tradicional de la Companyia, el document ha de mantenir un to de denúncia: única forma efectiva d'eliminar la probable tergiversació

Lectura dels tres annexes

Observaciones sobre el proyectado viaje Alcance y contenido de una posible declaración Posible contenido de la carta-declaración

¿Encara no tens l'ACROBAT?

¿Va arribar tot això al P. Arrupe?

¿Quin cas en va fer?

		Secció Tercera El postulat del país basc
La Vanguardia, 5 de maig de 1970

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Juny 2003 Última actualització: desembre 2010

Per dir la teva

Pàgina principal de la web Pàgina de"Coses de jesuïtes"

El diàleg interreligiós         Catequesi nadalenca             Catequesi eucarística        Teologia indígena
Amb el pretext d'una enquesta        Spong el bisbe episcopalià        Altres temes