La Missió Obrera entre dos generals. La visita del P. Arrupe a Franco (Maig 1970). La meva correspondència amb José Manuel Udina

Asunto: Viatge Arrupe any 70
Fecha: Sun, 14 Jul 2002 19:39:25 +0200
De: Miquel Sunyol
Para:

Ara estic interessat, no pels monjos dels segles XI-XII, sinó per un del segle XX. Vull fer, o ja estic fent, dintre de les celebracions festives "Dècim Aniversari Arrupe" (ja sé que arribo amb cert retard) una recopilació de documents i de "memòria" de les reaccions que en el grup de Missió Obrera va haver-hi amb motiu de la visita a Franco de l'Arrupe en el seu viatge a Espanya del maig del 70.

Per "enquadrar" bé aquesta reacció de M.O., cal dir, en primer lloc, que no van ser els únics que van protestar, i que ja en el mes de febrer arribaven cartes al General. Dues, almenys, d'aquestes cartes, estan firmades per tu i per uns quants més, tots ells persones respectablíssimes.

No sé si saps que, seguint les exhortacions de la Companyia, vaig decidir sumar-m'hi a les commemoracions festives del Dècim Aniversari Arrupe. Les meves moltes ocupacions (i altres raons) m'han ocasionat un cert retard.

La meva humil contribució seria "Missió Obrera i la visita a Franco de Arrupe". No crec que el tema escollit t'estranyi.

M'agradaria "enquadrar" bé el tema. He aprofitat un treball, publicat a "Estudios eclesiásticos" del Alvarez Bolado sobre la historia de la Companyia a Espanya del 36 al 89, la relació del viatge feta pel Manuel Alcalá (cap de premsa durant tot el viatge)i el que he trobat en els diversos Serveis Informatius de les Províncies.

"Enquadrar" bé el tema també vol dir fer veure que Missió obrera no va ser l'únic grup que va reaccionar (no va ser cosa de quatre arreplegats!!).

Les meves investigacions m'han assabentat que el 10 de febrer del 70 firmes, entre uns quants més, una carta dirigida al P. Arrupe para "exponerle algunas sugerencias que puedan servir, a nuestro parecer, para disminuir dichos riesgos y facilitar, así, un resultado más positivo del hecho de su viaje".

¿Podries tenir còpia d'aquesta carta? ¿Recordes si va ser contestada pel General o per algun dels seus subalterns?

Suposo que seria això segon, doncs el 16 de febrer torneu a la càrrega escrivint una nova carta, però aquesta vegada hi poseu un "soli": "Traducimos la angustia de tantos jesuitas y de cristianos de España a los que asustan los efectos que, sin pretenderlo, puedan seguirse de su visita que será manejada en un sentido a pesar de todos, de Ud. y de nosotros"

¿Qui podria tenir còpia d'aquestes cartes i de les respostes?

¿Podries recordar la "gènesi" d'aquestes cartes? ¿Ho preferiries fer-lo breument per escrit o en diàleg? Jo penso que un dels serveis que la vostra generació pot fer a la universal Companyia abans de que comenceu a entrar en alarmants processos d'Altheimer, es "fer memòria", doncs "un poble sense memòria és un poble sense futur". El servei que jo faré a la Companyia serà el més humil d'"escriba.

Fins aquí el "copy". Podria haver fet un "cut" a la frase de la "vostra generació", doncs em sembla que de tots els signataris d'aquestes cartes del mes de febrer el més jove ets tu. ¿Com entres tu en aquest grup?

Aquestes dues cartes estan en els arxius de Llúria: en Jordi Roca me les ha deixat veure (com un favor), però no m'ha deixat fer-ne còpia. Per això demano qui les pot guardar...

Sí que tinc el text de la carta del 4 de maig firmada per 31 jesuïtes del sector universitari, però a la llista no surt la teva firma. Sí que hi figuren les del Paco Cuervo, Pere Led, L. Magriña, Mingo Melero, Padrosa, Pascual P., C. Riera, F. Riera, F. Torrens, L. Tuñi. Alguns d'aquests podien ser de la teva mateixa comunitat (m'hauries de passar els e-mails del Pere Led i del Tuñí)

El no firmar aquesta segona carta vol dir que no la vas voler firmar, o que no et van trobar en aquells moments?

Sense conèixer el text de les cartes de febrer, suposo que estan dintre del que podríem dir "representació" en l'esperit de l'obediència, i que a la de maig ja hi ha un "gest" de protesta, i un gest col·lectiu, davant del qual el P. Arrupe ja creia que podia dir que "en la Compañía, el procedimiento de la protesta en esa forma, no es jesuítico. Se puede hablar, se pueden decir las cosas, pero en esa forma, una prueba pública de un desagrado, realmente esto yo, como espíritu jesuítico, no lo admito."

¿Seria molt demanar-te que fessis ara, després de més de trenta anys, un breu comentari sobre aquest tema? Si vols et concreto la pregunta.

¿Exageraven els jesuïtes firmants quan deien que "un gesto como éste [visitar a Franco] será una prueba más para la fe de un sector de España con el que nos sentimos solidarios por nuestra misión en la Iglesia"? A més a més d'"historiador", puc fer una mica de "periodista d'intervius", que per a totes aquestes coses dóna temps la feina de zelador.

El tema del Filó el deixo per passat l'estiu, doncs això de l'Arrupe m'agradaria poder-lo presentar (en esborrany, en construcció, en preparació) a la gent de Missió Obrera que ens troben a mitjans d'agost a Lamiarrita (és el nom de la casa a la vall de Batzan)

Asunto: Arrupe-Franco
Fecha: Wed, 24 Jul 2002 19:35:43 +0200
De:
Para: sscu@tinet.fut.es

Perdona el retard a contestar el teu e-mail del proppassat 14, però he volgut consultar abans altres possibles millors rememoradors del nostre "ínclit" passat, allà als setanta, i no ha estat fàcil trobar el Led i el Tuñí.

Pots imaginar que, si cercava millors rememoradors de l'assumpte, és que la meva memòria res no et podia aportar quant a això. Però ni el Pere ni el Lluís (Sito) tampoc no en tenen ni cap record ni cap document; o sigui, igual que jo. Potser l'incombustible Mingo ho recordi, però tampoc no ho crec...

1) De la llista de noms que dius que signaven la tercera carta (de maig del 70), exceptuats els de Padrosa i de F. Riera, tots eren del pis d'Hospitalet (c. Joventut) del qual jo era el superior o responsable, que en dèiem. Això de banda, no recordo per quins setze ous no vaig signar jo el tercer document, tot i que sí que n'havia signat els dos primers, però certament no era perquè m'hagués fet enrere ni perquè jo no estigués d'acord amb la protesta per la trobada Arrupe-Franco; ni tampoc no puc dir que decidíssim que jo, en tant que superior, no podia signar la carta perquè no semblés que era tot el pis com a bloc que ho feia. Així doncs, nec cogitata quidem de tot allò.

2) Explicito, en fi, allò implícitament ja dit (sobre la teva pregunta com a interviuador). Els jesuïtes signants no exageraven quan deien: "un gesto como éste será una prueba más para la fe de un sector de España". La memòria històrica (recentment activada des de TV3, i fins i tot des de TVE -"Cuéntame..."-) ens faria dir avui que la frase feia molt curt: la visita a Franco era indigna i escandalosa, i hom no podia invocar esperit jesuític de cap mena per dir que aquella no era manera de protestar...