Escrits d'Enric Carbó

Alguns dels meus últims escrits:

La majoria han estat publicats a la premsa local de Tortosa, al setmanari "La veu de l'Ebre"

• La gent que ha desenvolupar el territori (febrer 2002) Recordo la manifestació en defensa del Delta de l'Ebre que es va fer el dia del Medi Ambient de 1999 on els ecologistes vam haver haver de ser protegits per la Guardia Civil d'una colla d'energúmens (com si fos la kale borroka del País Basc) que ens van atiar els cacics i alguns polítics del Delta emprenyats perquè haviem denunciat al jutjat les seves irregularitats, consentides pel Parc Natural. Comento també un article de Pujol on diu que el poc desenvolupament de les Terres de l'Ebre ve d'abans de la democràcia i pel caciquisme. I resulta que la Generalitat pacta amb aquesta genteta i els asseu a les cadires de les institucions que ha creat al territori per a (diuen) desenvolupar el territori! (Més aviat per omplir-se les butxaques amb el seu expoli)

• Roig: un frau a la democràcia (Gener 2001) El senador Joan Mª Roig, de CiU, va qualificar la Plataforma en Defensa de l'Ebre de "terrorista" i altres insults perquè en un cartell va sortir la seva foto recordant que aquest polític ha utilitzat el poder que el poble li ha concedit per a votar a favor del Pla Hidrològic Nacional

• Eutanàsia i llibertat individual. (Maig del 2000) Critico els diputats del PP i de CiU que al Parlament de Catalunya es van negar a considerar el dret a l'eutanàsia

• Carril bicicleta (Desembre 2001). Carta al director elogiant que l'ajuntament hagués creat un carril bici encara que només va durar una setmana

• La convicció irresponsable del PP de les Terres de l’Ebre Contesta a un article on invocaven la distinció de Max Weber entre ètica de la responsabilitat i ètica de la convicció per a justificar que la seva vergonyosa i claudicant acceptació del Plan Hidrológico Nacional "és actuar des de la responsabilitat".

• Carta al president de la junta electoral de Tortosa. (Tardor 1999) Em van convocar a presidir una mesa electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya i el paper estava en castellà. Quan vaig solicitar que em donessin la convocatòria oficial al menys en bilingüe, em van enviar un home del jutjat que m'entregà un paperot de 5 línies altra vegada en castellà amb tots els segells i timbres i una firma ilegible on es reiterava la meva obligació. De drets lingüístics, res. La Generalitat i l'Òmnium Cultural més tard em van confirmar que no havia res a fer. Amb aquesta carta (no vaig obtenir contesta) al menys vaig exercir el dret d'expressió (més aviat de pataleta)

• 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (Desembre 1998). Es tracta del que vaig llegir a l'Auditori de Tortosa per commemorar l'aniversari; El grup de les Terres de l'Ebre d'Amnistia Internacional va portar per a que ens fes una xerrada a Matilde Artés "Sacha", abuela de la Plaza de Mayo, que després de 10 anys de lluita va poder recuperar recuperar la seva néta, apropiada per un torturador després que fossin assassinats la seva filla i el seu gendre. De fet això no és pròpiament un escrit meu, sinó que vaig agafar diversos textos d'AI per composar-lo.

Abans de col.laborar amb el grup d'Amnistia Internacional de les Terres de l'Ebre a començaments dels anys 90 també vaig escriure articles a la premsa local. Aquí en teniu una mostra:

• El monument a la familia també ho és a la intolerància?. El virtuosíssim president del Grup d'Entitats Catalanes per la Família va promoure un monument a la família a Tortosa i va aprofitar l'avinentesa per insultar i calumniar els gais i altres que no s'adecuen a la seva concepció de família
• Votar què?. S'atansaven les eleccions i reflexionava sobre els fraus que s'amaguen sota algunes idees de democràcia, i sobre si votar és un acte d'emancipaciò o de submissió al poder
• El fiscal i la insubmissió Rèplica a un article on confonia la insubmissió amb la insolidaritat. Explico què és la desobediència civil, els seus origens (Sócrates, Luther King...) i per què els insubmissos han pres el risc personal d'adoptar aquesta estratègia de lluita política.
• Un record de Chiapas. Escrit el gener del 94 quan l'aixecament zapatista. Explico un viatge que vaig fer a Chiapas juntament amb altres coses sobre els indis, el sistema econòmic i polític i el tractat del (suposat) lliure comerç (NAFTA)
• Fons Monetari Internacional: Amb 50 anys n'hi ha prou. Amb l'excusa de portar el "desenvolupament" als pobles i cultures allunyats del mode de producció occidental han promogut la desigualtat i la misèria al mateix temps que la destrucció ambiental
• Contra la pau. Escrit el 1992. En nom del progrés i de la pau el que es fa és la guerra contra el pobres i contra el medi ambient
• La Rigoberta Menchú que vaig conéixer Parlo de Guatemala i de gent que vaig conèixer allà, explicant la seva història de sofriment i explotació i alguns perquès d'aquesta situació.
• Cinc-cents anys d'encobriment Reflexions sobre el V centenari d'Amèrica. Això de l'"encobriment" ho deia Ignacio Ellacuría, jesuita que fou assassinat al salvador per l'Exèrcit armat, pagat i entrenat pels EEUU, -per acallar les veus de llibertat i mantenir l'encobriment.
• El desenvolupament sostenible. Possibles aplicacions a les Terres de l'Ebre. Aquest article és bastant llarg. El vaig escriure l'estiu del 93 i es va publicar en sis capítols. Critico que aquest concepte de desenvolupament sostenible només s'aplica a les zones enraderides per poder continuar explotant-les, però no a les zones o sistemes que s'han demostrat ecològicament insostenibles.

-Tornar a la pàgina principal
-Envia'm comentaris, crítiques o el que vulguis