CINC-CENTS ANYS D'ENCOBRIMENT



(15 octubre 1992)

	L'"encobriment" d'Amèrica ho ha anomenat Ellacuría, i malgrat
la pirotècnia televisiva i les milmilionades malbaratades amb
projectes faraònics, tot continua igual o pitjor, com si Amèrica
restés encoberta.

	Fa cinc-cents anys uns renaixentistes àvids i ferotges es
toparen amb Amèrica i el saqueig començà. Avui nous amos el
continuen en nom d'uns déus que han canviat el nom però no la
cobdícia, doncs ara ja no saquegen i imposen una cultura sense
diàleg en nom del Déu cristià o el Rei d'Espanya, sinó en nom
del Mercat Lliure o del Progrés. Els tècnics del Fons Monetari
Internacional i altres organismes financers (entre els que
Espanya hi participa en tant que país ric que "ajuda" els
pobres) són els que decideixen el nivell dels salaris i de la
despesa pública, les inversions, els preus, els impostos i fins
i tot l'hora de sortir el sol, com deia Eduardo Galeano fent
broma. Els qui determinen això no són ministres ni han estat
votats en cap elecció; al Capitalisme internacional ja no li
molesta que ara Amèrica Llatina tingui una política democràtica
mentre la economia no ho sigui.

	No deixa de ser curiós que ara que s'han il·lustrat tant els
horrors del "socialisme real", no es mostri i es critiqui els
efectes de les dècades de capitalisme real que Amèrica Llatina
ha patit. Els resultats estan a la vista: milions de persones en
la pobresa més espantosa, víctimes de malalties pròpies del s.
XIX com el còlera, on cada xiquet que neix ja té un deute de
milers de dòlars per càpita per pagar a la banca dels països
rics. El sistema de Lliure Mercat roba amb una mà el que amb
l'altra presta i les seves víctimes quan més paguen, més deuen.
No s'ha d'oblidar tampoc la tecnologia del terror que s'ha hagut
d'implementar en aquests països per mantenir a la gent sense
molestar mentre es donava llibertat al Capital. Tanmateix els
executius i tecnòcrates de la Banca reivindiquen el privilegi de
la irresponsabilitat i diuen: "Som neutrals. Només apliquem la
ciència econòmica". La repressió ara s'ha tornat més subtil però
no menys eficaç: la TV idiotitzadora, les promeses de consumisme
i les sectes protestants exportades dels EEUU van minant les
xarxes comunals i solidaries del poble per crear el millor aliat
del Capital empobridor: l'individualisme.

	El capitalisme no només ha empobrit a la majoria de la gent (a
la minoria no), sinó que està devastant la naturalesa de manera
paorosa. La màquina està en ple funcionament i a ella tot cal
sacrificar-ho: població, cultures diferents, recursos naturals,
selves pluvials, paratges... Tot es compra i queda integrat en
el Mercat per a ser convertit en diners.

	Malgrat aquesta voracitat creixent del Capital, durant aquests
segles hi ha hagut una resistència callada que cada vegada parla
més alt. Una cultura que des d'Alaska fins a la Patagònia parla
de que la terra és sagrada, que els homes pertanyen a la terra i
no aquesta als homes, que la terra i el vent no es poden comprar
amb diners. La Amèrica índia ha estat encoberta però no
exterminada del tot, malgrat que ara les multinacionals estan
comprant els últims racons i acabant amb la selva,  amb
l'equilibri ecològic i les tècniques de vida tradicionals. Hi ha
moltes Amèriques que resten encobertes però que estan sortint a
la llum i ens ensenyen admirablement. Pere Casaldàliga, Chico
Mendes i molts d'altres ens ho estan mostrant, quelcom que no és
propietat de ningú i que va més enllà d'exclusivitats culturals
o geogràfiques, que ens ateny per damunt d'Amèrica o Europa al
viure tots en el mateix planeta: una nova manera de pensar, de
viure i de crear, més solidària, més àvida de vida que de
objectes. I això no ho poden aturar Expos encobridores ni
retòriques que insisteixen amb el de sempre.

 

-Tornar als escrits d'Enric Carbó -Envia'm comentaris, crítiques o el que vulguis