LA RIGOBERTA MENCHÚ QUE VAIG CONÈIXER



	(24 desembre 1992)

	La concessió del premi Nobel de la Pau a Rigoberta Menchú ha
estat una gran alegria per a tots aquells que es solidaritzen i
aprenen d'Amèrica. Enmig del famós "92" on s'han malbaratat
milionades per continuar "encobrint" Amèrica, sortosament l'any
acaba amb la concessió de dos importantíssims premis a dues
dones de Guatemala, doncs ademés del Nobel de la Pau a Rigoberta
s'ha concedit el Premi Nobel Alternatiu a la guatemalenca Helen
Mack.

	L'any passat vaig visitar Guatemala. El que allí vaig trobar no
és fàcil d'oblidar; i no precisament per la bellesa d'un
paisatge imponent fet de verd, volcans i selva. Malgrat que per
desgràcia molts estrangers no veuen més enllà d'això, al darrera
de les postals i del que anomenen "folklore indio" hi ha una
realitat paorosa. Guatemala és un dels països més indígenes
d'Amèrica, però hi ha una mena de apartheid racista sense
fronteres que tot ho domina. Una dada: malgrat que l'espanyol és
la única llengua oficial, més de la meitat de la població no el
parla i gran part no l'entén. En els últims anys, en el context
centreamericà de la lluita contra el comunisme primer i de
lluita per consolidar la democràcia després, s'ha produït un
genocidi i etnocidi contra la població indígena dels més
sagnants que ha conegut el segle. El pitjor de tot és que,
malgrat la instauració d'una democràcia i les corresponents
benediccions del tot el món lliure i democràtic ("Madre Patria"
inclosa), continuen les massacres i l'etnocidi acompanyats de la
destrucció de la selva i del medi ambient. 

	En aquest entorn és on vaig conèixer l'obra de Rigoberta
Menchú. A ella no la vaig tractar personalment perquè per la
seva activitat i compromís engegant les organitzacions populars,
la seva vida corria perill i estava exiliada; però si que vaig
conèixer la seva obra i moltes altres dones i homes amb
històries paral·leles a la seva, gent que ha vist la seva
família assassinada de les maneres més esgarrifoses, les seves
comunitats tradicionals destruïdes i que, malgrat tot,
s'enfrontaven al terror defensant la vida i les seves costums.
Recordo ara una dona de CONAVIGUA, -l'organització popular que
compta amb més membres, ja que agrupa les vídues i amb tants
d'assassinats el país n'és ple- com ens contava que havia hagut
d'aprendre de gran "el castilla" (de fet encara no el parlava
bé) per poder sobreviure i salvar la seva família, igual que
Rigoberta i tants d'altres.

	Era una gent que sorprenia per la seva manca de rancúnia i per
la defensa i assumpció de la seva identitat col·lectiva, una
identitat fortament amenaçada no només per la brutalitat de
l'Exèrcit sinó ara sobre tot per un sistema econòmic (el mateix
que crema les selves) que sembla incompatible i no respecta la
vida tradicional; Una gent que sorprenia sobre tot per la seva
pregona valentia al voler mantenir-se com a poble perquè en
qualsevol moment podien ser assassinades impunement tal com és
habitual a Guatemala. Només cal mirar les últimes dades
d'enguany: fins al 27 de setembre del 92 hi ha hagut 413
execucions extrajudicials, 300 atemptats contra la vida, 25
detinguts-desapareguts, 49 bombardejos en les àrees de conflicte
i 8 massacres. Per fer-nos una idea de com funciona l'Ordre
Internacional de la Informació pensem que hagués passat si només
una dècima part d'aquestes violacions dels drets humans s'hagués
perpetrat a Cuba.

	Per entendre un poc aquest silenci còmplice internacional sobre
els atemptats als drets humans a Guatemala (com a tants altres
llocs) cal saber que es tracta d'un país molt ric en recursos
naturals però que, amb l'Ordre Internacional que regeix, la seva
riquesa no està al servei de la seva població sinó de les
multinacionals que els aporten el desenvolupament. La elit
dirigent -ara democràtica- s'encarrega d'assegurar aquest ordre:
El president del país a la cimera de Rio declarà que el país era
un miracle econòmic digne d'imitar a tota Llatinoamèrica; segons
els últims informes del Banc de Guatemala el 80 % de la població
viu en la pobresa i el 60% d'ella es troba en la pobresa
extrema. Em contaven allà que el Banco Exterior de España es
volia cobrar un deute (ja se sap que els països pobres deuen
diners als rics) talant la selva. 

	De Rigoberta Menchú no cal parlar perquè els lectors ja en
sabran pels mitjans de comunicació. El Premi Nobel Alternatiu
(Right Livelyhood Award) li ha estat concedit a Helen Mack per
la seva lluita contra la impunitat dels militars que van
assassinar la seva germana, una antropòloga que investigava els
indígenes desplaçats per les campanyes d'extermini de l'Exèrcit
(1 milió de desplaçats en un país de 9 milions d'habitants). 

	Aquestos dos premis Nobels han tancat d'una manera força
esperançadora un any 92 que semblava que només incrementaria els
vicis megalomaniacs (Expo, etc.) que aguditzen el malbaratament
i la explotació amagant l'essencial: una manera alternativa de
viure que connecta amb una altra tradicional, solidària amb els
homes i respectuosa amb la naturalesa, tal com han mostrat
aquestes dues dones premis Nobel.