Fons Monetari Internacional: 
Amb cinquanta anys n'hi ha prou

(6 octubre 1994)

Aquests dies es celebra a Madrid la reunió anual del Fons
Monetari Internacional i de les altres institucions que vetllen
per a que la economia mundial funcioni com funciona. Els sectors
beneficiats per aquestes institucions (això inclou mitjans de
comunicació) intentaran fer un elogi no crític del paper que han
jugat l'últim mig segle, magnificant els seus "èxits" assolits i
la seva contribució al "desenvolupament" de la Humanitat. No
obstant, a qualsevol observador imparcial no li pot costar gaire
de veure que per molt que ho tractin d'amagar sota la pantalla
de les grans declaracions, des de fa massa temps s'està produint
un imparable augment de la misèria, de la desigualtat social i
de la destrucció ambiental.

Aquestes institucions son les principals defensores dels
interessos econòmics d'una minoria, contribuint a la creixent
concentració de riquesa en cada vegada menys mans. En les
societats del nord augmenten els sectors que queden marginats
dels beneficis del "desenvolupament", mentre la immensa majoria
de la societat que habita el planeta queda totalment exclosa
dels fruits d'un model de progrés basat una la inexorable
necessitat de "modernització", accelerant l'esgotament de
recursos naturals i polucionant la biosfera.

Després de la Guerra Mundial els amos d'aquest món van
determinar que la infinitat de pobles, cultures i formes de
subsistència allunyats de la forma de producció occidental eren
"subdesenvolupats". Amb aquesta catalogació els unificaven tots,
i, amb aquestes institucions de abast mundial, els començaren a
conduir cap al seu destí inexorable, el desenvolupament.
Aquestes institucions, el FMI, el Banc Mundial, el Grup dels 7,
el GATT són una forma de govern mundial que porta a legitimar
els poders rectors vigents, accelerant la consolidació
d'estructures polítiques totalment incontrolables pels individus
i pels pobles. Ningú els ha votat, només representen a una elit
privilegiada, però diuen als governs quina ha de ser la seva
despesa pública i quin ha de ser el salari dels treballadors.

Els ajustaments estructurals de l'economia imposats a nombrosos
països han matat a més gent a causa de la misèria que han
provocat que no pas les anteriors dictadures militars i,
descomptant al 20% de la població, encara es hora de que la gent
percibeixi els beneficis i l'abundància promesos a canvi de tant
de sacrifici. Cada xiquet llatinoamericà neix devent als bancs
occidentals més de 2000 dòlars, gràcies al finançament de
nombrosos macroprojectes de "desenvolupament" improductius i als
forçats programes d'ajustament. Els préstecs han passat de ser
la solució a ser el problema. Aquest deute sagna les
possibilitats de supervivència de molts, però aquestes
institucions no només han dit que no pensen alleugerir el deute
sinó que han el.ludit la seva responsabilitat en aquest desastre.

La impressió que s'extreu de la reunió de Madrid és que
continuaran els business as usual. Encara que hagin parlat
d'"evolució" sembla que no hi haurà canvi en les polítiques
empobridores de petits productors, de dones i dels sectors
populars. Parlen d'expandir el seu paper com estrategs dels
desenvolupament global, però el seria millor retallar les seves
operacions i el seu poder. Destruint la capacitat productiva
local dels països, les fracassades polítiques d'ajustament han
causat un dany irreparable. Aquestes institucions estan massa
lluny de la gent del poble i continuen generant pobresa i
destrucció ambiental, ignoren les nombroses crides de
Organitzacions no Governamentals, d'experts i de grups ciutadans
locals per a que permetin més participació en el disseny dels
programes econòmics nacionals i per a que augmentin l'accés
d'informació que facilitaria l'involucració ciutadana. 

Per les conseqüències ecològiques i socials que està tenint i
tindrà el procés de globalització i la mal anomenada lliure
competència econòmica (no és lliure, està controlada per grans
corporacions) moltes persones i organitzacions independents
plantegen l'oportunitat d'establir institucions que vetllin pel
medi ambient i la protecció dels més dèbils. En absència de
mecanismes de redistribució, el procés de concentració de
riquesa esdevé imparable. Conscients dels riscos cap al caos que
comporta el desplegament incontingut del capitalisme, s'estan
donant petits passos per a configurar una forma de govern
mundial (FMI, GATT, etc.). La contestació que aquestos han
tingut a Madrid pel fòrum de diverses ONGs, tals com la
plataforma 0'7 i altres no és només una invitació a l'esperança,
sinó també a l'acció.