LA GENT QUE HA DE DESENVOLUPAR EL TERRITORI
La massiva mobilització popular en defensa de l’Ebre i el seu territori, sense precedents des de l’època de la República, ha sorprés a molts. L’èxit d’aquesta resposta social s’explica per la conjunció de dos factors: 1) el sentiment de la gent que ens juguem el futur amb la catàstrofe del transvassament, i 2) l’aval del món científic i acadèmic a aquest sentiment, front a la xerrameca i els milions que polítics indignes ens prometen per al gran futur que ells ens han de portar.
Una de les persones que més ha treballat per a aquesta feliç conjunció de mobilització social basada en sòlids raonaments científics ha estat el Dr Carles Ibàñez. Aquest ebrenc fa anys que ha dedicat les seves investigacions i activitat professional a l’estudi i promoció de les Terres de l’Ebre. Els que estem dins la Plataforma sabem de la seva vàlua a l’hora no només d’aportar arguments sinó també de promoure’ls entre els experts. Per aquest motiu no és d’estranyar l’antipatia que el Dr Ibáñez suscita entre personatges que no suporten la independència de criteri front a les pràctiques clientelars i caciquils que encara dominen molta part de la nostra vida pública.
Fins aquí res de nou. Tanmateix causa sorpresa llegir a LA VEU DE L’EBRE un barroer atac a la persona del Dr Ibáñez no tant pels arguments (?) sinó perquè qui el signa ho fa com a vicepresident del Parc Natural dels Ports. L’escrit del Sr Fumadó reflecteix un talant que es desqualifica per si mateix i espero que els lectors així ho hagin apreciat. Tanmateix fa referència a algunes qüestions que mereixen una reflexió pública. No hi ha problema en que titlle el Dr Ibáñez d’ecologista de saló o de mer aficionat (sic) en temes de gestió de natura, però ho trobo força preocupant quan l’amenaça que "no es fiqui molt amb els bovers que la correguda la pot tenir vosté amb ells si m’ataca a mi" i que al damunt qualifiqui de "memorable i honrós" la manifestació a favor del director del Parc Natural del Delta Sr. Balada.
Per als que no n’estiguen assabentats cal explicar que l’any 1999 les associacions ecologistes van haver d’acudir als tribunals per a que emparessin el Delta de les nombroses agressions que estava patint davant la passivitat (o complicitat) de la direcció del Parc Natural i també van convocar una manifestació per al dia 5 de juny, dia Mundial del Medi Ambient,. Els poders fáctics del Delta, arran d’aquestes denuncies, van organitzar contra els ecologistes una virulenta campanya que comptà amb la irresponsable complicitat d’alguns polítics locals (1). Es visqué la grotesca situació de veure els que des del primer moment s’havien oposat a la creació i consolidació del Parc –un Parc sorgit de la pressió ecologista dels anys 70 i 80- mobilitzant-se amb l’aparent l’excusa de defensar el director del Parc de les greus acusacions del ecologistes.
És conegut que al País Basc la situació de kale borroka fa que moltes persones que volen exercir els seus drets vegin la seva llibertat amenaçada i hagin de comptar amb protecció policial. Doncs bé, el clima d’amenaces que van crear contra els ecologistes per haver denunciat diversos incumpliments de les lleis que protegeixen la natura va provocar que la manifestació ecologista del 5 de juny de 1999 hagués comptar amb la protecció de la Guàrdia Civil. Tot i així, en aquesta versió del que podriem anomenar delta borroka, una colla d’energúmens va anar a escridassar els que es manifestaven. La cosa no va passar d’aquí, probablement per la presència de les forces d’ordre.
Aquests fets gravíssims sembla que van complaure força al vicepresident del Parc Natural dels Ports quan diu que "la seva gestió [dels ecologistes] va ser infructuosa i a sobre amb el cangueli de veure la fermesa de la gent (...) manifestant-se amb els collons que la gent del Delta sap traure quan cal al rebuig que tenen per tots vostés".
De tota manera el vicepresident s’equivoca. La gestió dels ecologistes no ha estat infructuosa, al contrari: gràcies a la seva denúncia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va impedir les agressions fins llavors impunes als Erms de la Tancada i als aiguamolls de Niño Perdido de Riumar. Els altres atemptats que es van denunciar encara estan als tribunals pendents de resolució.
Si visquessim en un país on s’entengués l’exercici democràtic del poder com una assumpció de responsabilitat, de respecte a la llei i de respecte al poble sobirà, després d’aquesta sentència s’hauria d’haver destituit al director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, per incompetent si som benèvols o per prevaricador si som malpensats. I els seus responsables polítics superiors haurien d’haver dimitit. Tanmateix, què ens estem trobant a les Terres de l’Ebre? Aquest mateix director que consentia nombroses violacions a la llei d’Espais Naturals ara es veu recompensat com a director del Parc Natural del Port. I el vicepresident d’aquest mateix parc es dedica a amenaçar des de la premsa al Dr Ibáñez ("dediqui’s als seus temes, que són anar a la tómbola (…) i si no s’espavila només pescarà la "pedregada" que qualsevol dia li caurà pel Delta). Tot i dir que "parlo massa clar", no sé si és que el vicepresident està pensant en una reedició de la delta borroka abans esmentada.
En el lamentable article del president Pujol a LA VANGUARDIA, prou comentat en aquestes pàgines, a la pregunta de per què les Terres de l’Ebre no s’han desenvolupat més Pujol contesta que la situació ve d’abans de la democràcia: "¿Qué había pasado antes? Habrá que preguntarlo, aunque sólo sea para delimitar las responsabilidades sociales, culturales, políticas e ideológicas, a los sectores dominantes de las sociedad de las Terres de l'Ebre (…) el territorio tenía una estructura social poco moderna, a la vez causa y efecto de lo que antes he dicho: un dinamismo insuficiente de los sectores dirigentes". En altres paraules: caciquisme, prepotència, incapacitat d’exercir el poder de forma responsable, incompetència, clientelisme, etc.
Doncs bé, m’agradaria preguntar al Delegat territorial i al Delegat de Medi Ambient: És amb persones del talant del vicepresident del Parc Natural dels Ports com esperen aplicar "el modelo de crecimiento que desde la Generalitat intentamos impulsar" a la que "hay que añadir una activa política de protección medioambiental" del que parla Pujol?. Quan el president avisa que "el Govern seguirá aplicando su política. Todo ello esperando que se den las condiciones para un diálogo sereno", creuen que aquestes condicions es donaran posant-hi al Parc Natural els personatges abans esmentats o a subjectes de la mena d’Hernan Subirats ("los ecologistas se dedican a extorsionar a la gente del Delta… piden un impuesto revolucionario")(2) al PIDE? De debó creuen que aquesta és la gent que ha de produir "el proceso de creación de la masa crítica necesaria para dar el giro completo" i així evitar tornar "a la situación de hace veinte años. Una situación de decadencia"? És això el que les Terres de l’Ebre es mereixen?
-Tornar als escrits d'Enric Carbó
-Envia'm comentaris, crítiques
o el que vulguis