¿EL MONUMENT A LA FAMÍLIA TAMBÉ HO ÉS A LA INTOLERÀNCIA?
(16 febrer 1995)
Llegeixo amb molt de retard ("La Veu del Baix Ebre" 9-XII-94)
l'entrevista feta al Sr. Daniel Arasa, president del Grup
d'Entitats Catalanes de la Família, que promouen un monument a
la família aquí Tortosa. En aquesta entrevista, a més d'explicar
les activitats d'aquestes entitats i parlar de la família, el
Sr. Arasa verteix unes declaracions sobre els homosexuals
respecte de la família que em semblen no només mancades de
compassió (una virtut adient a la família), sinó d'una
intolerància inacceptable.
Primerament diu que "la major part de les famílies catalanes
estan sanes, encara que últimament hi ha un procés que les ha
afectat com és l'aspecte de les parelles homosexuals". El Sr.
Arasa no explica com opera aquest procés que afecta la sanitat
de les famílies, però em sembla una afirmació bastant xocant.
Quan una persona ha decidit lliurement viure la seva vida
formant una família de model clàssic i tradicional -model que
sembla que és el que defensa el Sr. Arasa-, no entenc jo com el
pot afectar el que hagin persones que visquin la seva vida d'una
altra manera. En el cas dels gais, que jo sàpigue, la seva
manera de viure no posa en perill la integritat ni la propietat
de tercers, que són els casos en que estaria justificada una
queixa; tot el que s'aparti d'això em sembla que són ganes
d'envair i atacar injustificadament la privacitat d'altres
persones. Per desgràcia, encara són els homosexuals els qui avui
en dia estan afectats per prejudicis absurds i discriminacions
legals, que van des del risc d'una agressió al mig del carrer
pel mer fet de ser gai, passant pel desnonament quan ha mort el
company amb que es compartia el pis, fins a crueltats legals com
la prohibició d'accedir a l'hospital per a acompanyar els últims
moments d'un company moribund.
Ara que es celebra el cincuentenari de la clausura d'Auschwitz
potser caldrà recordar que aquest camp es construí també per
eliminar els homosexuals, per això em sembla inconcebible que el
Sr. Arasa s'atreveixi a dir en nom no sé de què que "aquest
tipus d'unió és un absurd i una aberració". Sembla que amb
cinquanta anys encara no n'hi ha hagut prou per aprendre a
tolerar i a deixar tranquils als que pensen i viuen diferent de
les pròpies conviccions
Els intolerants no accepten alternatives a un sistema de
creences i regles de conducta el suficientment comprensiu per
abarcar tots els modes de pensar, actuar i sentir d'una
comunitat; Ells creuen tenir la veritat, per tant les demés
alternatives són errors o delictes que cal penalitzar amb la
llei. Ara bé, la tolerància no vol dir que totes les
alternatives a una posició donada siguin iguals, perquè si no es
dissoldria en una indiferència. La tolerància té uns límits, i
els poders públics que donen suport a aquest monument ho han de
tenir clar. En primer lloc la tolerància es nega a coexistir amb
la intolerància. Per a ser admesos, els intolerants han de
deixar d'invocar l'insult o la força (en el cas contra els gais,
la coerció d'una llei discriminadora) i estar disposats a
discutir amb arguments i fets, amb la qual cosa ja deixen de ser
intolerants. En segon lloc, la tolerància no és absoluta ni
indiscriminada. Ser tolerant en últim terme vol dir admetre la
possibilitat de convivència entre éssers humans. Conviure no
equival a estar d'acord sobre cap punt en particular, sobre tot
vol dir estar d'acord en que es pot -fins i tot amb dificultats-
arribar a un acord. Tal acord, però, no vol dir un acord sobre
qualsevol cosa, com deixar que es faci una apologia pública de
la discriminació de certs ciutadans.
És evident que en una societat pluralista i oberta com la que
vivim el Sr. Arasa té tot el dret de mantenir i difondre les
opinions que vulgui, per intolerants que aquestes siguin
respecte de "homosexuals, separats i monoparentals". Les
peculiars visions del Sr. Arasa i el seu grup sobre el què ha de
ser una família, encara que històricament sigui una concepció
que ha comportat moltíssim sofriment innecessari a massa
persones, tenen espai en una societat tolerant. Ara bé, el que
em sembla que traspassa els límits de la necessària tolerància
és que els poders públics també donin suport a un monument que
pareix associat a una visió tan intolerant i excloent. El
Departament de Benestar Social i l'Ajuntament de Tortosa deuen
una clarificació als ciutadans de quins valors exalçarà aquest
monument o, al menys, una explicació de quina mena de suport li
donen.
-Tornar als escrits d'Enric Carbó
-Envia'm comentaris, crítiques o el que vulguis