¿EL MONUMENT A LA FAMÍLIA TAMBÉ HO ÉS A LA INTOLERÀNCIA?

(16 febrer 1995) Llegeixo amb molt de retard ("La Veu del Baix Ebre" 9-XII-94) l'entrevista feta al Sr. Daniel Arasa, president del Grup d'Entitats Catalanes de la Família, que promouen un monument a la família aquí Tortosa. En aquesta entrevista, a més d'explicar les activitats d'aquestes entitats i parlar de la família, el Sr. Arasa verteix unes declaracions sobre els homosexuals respecte de la família que em semblen no només mancades de compassió (una virtut adient a la família), sinó d'una intolerància inacceptable. Primerament diu que "la major part de les famílies catalanes estan sanes, encara que últimament hi ha un procés que les ha afectat com és l'aspecte de les parelles homosexuals". El Sr. Arasa no explica com opera aquest procés que afecta la sanitat de les famílies, però em sembla una afirmació bastant xocant. Quan una persona ha decidit lliurement viure la seva vida formant una família de model clàssic i tradicional -model que sembla que és el que defensa el Sr. Arasa-, no entenc jo com el pot afectar el que hagin persones que visquin la seva vida d'una altra manera. En el cas dels gais, que jo sàpigue, la seva manera de viure no posa en perill la integritat ni la propietat de tercers, que són els casos en que estaria justificada una queixa; tot el que s'aparti d'això em sembla que són ganes d'envair i atacar injustificadament la privacitat d'altres persones. Per desgràcia, encara són els homosexuals els qui avui en dia estan afectats per prejudicis absurds i discriminacions legals, que van des del risc d'una agressió al mig del carrer pel mer fet de ser gai, passant pel desnonament quan ha mort el company amb que es compartia el pis, fins a crueltats legals com la prohibició d'accedir a l'hospital per a acompanyar els últims moments d'un company moribund. Ara que es celebra el cincuentenari de la clausura d'Auschwitz potser caldrà recordar que aquest camp es construí també per eliminar els homosexuals, per això em sembla inconcebible que el Sr. Arasa s'atreveixi a dir en nom no sé de què que "aquest tipus d'unió és un absurd i una aberració". Sembla que amb cinquanta anys encara no n'hi ha hagut prou per aprendre a tolerar i a deixar tranquils als que pensen i viuen diferent de les pròpies conviccions Els intolerants no accepten alternatives a un sistema de creences i regles de conducta el suficientment comprensiu per abarcar tots els modes de pensar, actuar i sentir d'una comunitat; Ells creuen tenir la veritat, per tant les demés alternatives són errors o delictes que cal penalitzar amb la llei. Ara bé, la tolerància no vol dir que totes les alternatives a una posició donada siguin iguals, perquè si no es dissoldria en una indiferència. La tolerància té uns límits, i els poders públics que donen suport a aquest monument ho han de tenir clar. En primer lloc la tolerància es nega a coexistir amb la intolerància. Per a ser admesos, els intolerants han de deixar d'invocar l'insult o la força (en el cas contra els gais, la coerció d'una llei discriminadora) i estar disposats a discutir amb arguments i fets, amb la qual cosa ja deixen de ser intolerants. En segon lloc, la tolerància no és absoluta ni indiscriminada. Ser tolerant en últim terme vol dir admetre la possibilitat de convivència entre éssers humans. Conviure no equival a estar d'acord sobre cap punt en particular, sobre tot vol dir estar d'acord en que es pot -fins i tot amb dificultats- arribar a un acord. Tal acord, però, no vol dir un acord sobre qualsevol cosa, com deixar que es faci una apologia pública de la discriminació de certs ciutadans. És evident que en una societat pluralista i oberta com la que vivim el Sr. Arasa té tot el dret de mantenir i difondre les opinions que vulgui, per intolerants que aquestes siguin respecte de "homosexuals, separats i monoparentals". Les peculiars visions del Sr. Arasa i el seu grup sobre el què ha de ser una família, encara que històricament sigui una concepció que ha comportat moltíssim sofriment innecessari a massa persones, tenen espai en una societat tolerant. Ara bé, el que em sembla que traspassa els límits de la necessària tolerància és que els poders públics també donin suport a un monument que pareix associat a una visió tan intolerant i excloent. El Departament de Benestar Social i l'Ajuntament de Tortosa deuen una clarificació als ciutadans de quins valors exalçarà aquest monument o, al menys, una explicació de quina mena de suport li donen.

-Tornar als escrits d'Enric Carbó
-Envia'm comentaris, crítiques o el que vulguis