PP i CiU: Enemics de la llibertat individual

Això de la llibertat individual aquests últims anys ha estat una moda reivindicada -i no sempre desencertadament- per la dreta i altres adherits al neoliberalisme que fan causa comú en criticar l'Estat per interferir en les decisions dels individus. De tota manera crec una bona manera de mesurar el compromís amb la llibertat d'aquests liberals consisteix en veure si només critiquen l'Estat quan controla la llibertat de que frueixen els poderosos per enriquir-se a costa del que siga, o si veritablement sempre es posen del costat de l'individu quan aquest entra amb conflicte amb l'Estat per una qüestió de consciència.

Lamentablement els diputats del PP i de CiU del Parlament de Catalunya s'han posat del costat de la intolerància i en contra de l'autonomia individual en negar-se a sol·licitar la reforma del Codi Penal que prohibeix l'eutanàsia. Del PP i d'UDC no m'estranya tant per la seva tradició clerical que els fa difícil d'acceptar la separació entre Església i Estat, (un dels fonaments de la democràcia moderna) i creuen que l'Església té el dret d'imposar els seus criteris amb l'ajut del Codi Penal als no creients. Però voldria interpel·lar la consciència d'alguns dels diputats de CDC que han votat en contra de considerar la despenalització l'eutanàsia, quelcom que segons les enquestes del CIS hi estan d'acord 8 de cada 10 catalans. En què justifiquen el seu vot? Per què han negat aquest dret d'autodeterminació a l'individu?

Algú al Parlament va parlar que la mort digna ja queda prou emparada amb els avenços de les cures paliatives. Deixant de banda que aquestos avenços han estat precisament promoguts per la pressió social a favor de la mort digna, en rigor cures paliatives i eutanàsia no s'oposen sinó que són complementaris. El final sempre és la mort, no hi ha alternativa entre vida i mort, sinó entre una mort ràpida, sense dolor i voluntària, o una mort lenta, degradant i inhumana. Morir no és un acte sinó un procés. El dret a morir amb dignitat és el dret a decidir racionalment en l'ús de la llibertat personal, i amb el respecte dels demés, sobre el procés final de la pròpia vida. La dignitat es fonamenta en la llibertat i en l'autonomia individual per decidir. Aquests diputats del PP i CiU han refusat que la dignitat es fonamente en el respecte a la voluntat lliure i d'individu, i paternalistament ens han dit als ciutadans catalans: "No teniu dret a decidir, ja us cuidarà l'estament mèdic o clerical fins que les vostres vísceres aguanten, són elles les que compten per a nosaltres, no la vostra voluntat"

Caldrà recordar front a les desinformacions malicioses que, igual que la llei del divorci no obliga ningú a divorciar-se, amb l'eutanàsia només es tracta que qualsevol persona puga lliurement decidir per si mateixa quan vol i quan no vol seguir vivint, amb el mateix escrupulós respecte cap a la persona que digua "jo no ho faré mai" com a la persona que decidisca acabar la seva vida amb dignitat i amb l'assistència adequada. La vida és un dret inviolable, però no és un deure. La pròpia vida només pertany a un mateix i només un mateix pot determinar si la seva pròpia existència té o ha deixat de tenir dignitat. Això no exclou que hi haja gent que no pense així (igual que hi ha gent en contra del divorci) i que mereixen tot el respecte, però és del tot inadmissible que imposen la seva convicció als altres. El respecte a la dignitat humana implica el respecte a la voluntat humana, però els diputats del PP i CiU s'han negat a respectar-la.

-Tornar als escrits d'Enric Carbó
-Envia'm comentaris, crítiques o el que vulguis