(Tardor 1999)
Tu, jutge, que m’escrius reiterant-me que vols ignorar el dret a la meva llengua.
Tu, personatge anònim, exemple de buròcrata egregi, que m’ordenes i m’amenaces sense que encara sàpigue el teu nom perquè no me’l dius i només poses un gargot al paperot oficial que et dóna la teva identitat i el teu poder davant meu
Per a què l’uses aquest poder que tens? Per a humiliar-me negant el meu dret a la meva llengua? És la llengua del meu poble, que és qui et paga el sou, o d’on et creus que surten les peles que t’ingressen a final de mes? No és el teu ofici vetllar pel dret de les persones? A qui et deus tu?
T’ho he demanat invocant totes les lleis que salvaguarden la llengua del meu poble, i et passes la meva sol·licitud per on et surt, et befes de la meva petició recalcant la meva impotència: l’Administració no em parla la meva llengua, no hi tinc dret.
Tu només ets jutge perquè l’Estat te n’ha fet, sabràs moltes lleis, però et manca el saber més elevat i elemental del que parlava el filòsof: el de la Justícia. El teu poder amb el que m’humilies i humilies el poble al que pertanyo et ve de l’Estat, no de la Justícia, que la desconeixes, com desconeixes que fa ja dos segles que es va dir que l’Estat es deu al ciutadà i no al revés tal com tu, ectòpia bicentenària, encara creus. I per això el diumenge de les eleccions faig la feina que he de fer (no pels apercibimientos que em reiteres)
Per a tu el meu menyspreu, per a tu el meu fàstic, i per a tu també la meva esperança –i tu, que m’has declarat impotent davant la teva Administració, ets impotent per a extingir-la– de que un dia al meu país els servidors públics no seran com tu.
Enric Carbó
-Tornar als escrits d'Enric Carbó
-Envia'm comentaris, crítiques
o el que vulguis