El text de la carta del grup del "Sector Universitari"

Les meves investigacions

Hola:

Si reps aquest e-mail és perquè compleixes aquestes tres condicions:

Primera: Segueixes inscrit en el Catálogo de las Provincias de España 2002 de la Compañía de Jesús

Segona: Tens una adreça de correu electrònica (o la teva comunitat)

Tercera: Al maig de 1970 vas signar una carta dirigida al P. Pedro Arrupe, en aquells moments General de la Companyia.

I una quarta: Que no us he enviat encara cap e-mail sobre aquest tema

Per aquesta "cuarta condició" no van rebre aquest e-mail Antoni Borràs, José Ignacio González Faus, Ignasi Salvat, amb els quals ja havia entrat en contacte abans sobre aquest tema

Suposat això, m'explico:

Seguint les exhortacions de la Companyia, he decidit sumar-m'hi a les commemoracions festives del Dècim Aniversari Arrupe. Ja sé que ho faig amb un cert retard, fàcilment explicable per les diàries ocupacions i per altres raons.

No us estranyarà gens, si recordeu que formo part d'aquest grup que durant molts anys va rebre el nom de Missió Obrera, saber que la meva humil contribució seria "Missió Obrera i la visita a Franco d'Arrupe".

Recordeu que Missió Obrera no es va quedar sola, i que altres grups de jesuïtes van reaccionar també a l'assabentar-se d'aquesta visita programada. Un d'aquests grups va ser el dels jesuïtes catalans (més ben dit de Barcelona) vinculats als ambients universitaris.

He recuperat -en la mesura que en Jordi Roca m'ha permès- la memòria arxivada, però m'agradaria també -em sembla necessari-, quan encara hi som a temps, recuperar la memòria dels que vau ser protagonistes d'aquesta història. És molt possible que per alguns de vosaltres hagi estat la història que us ha donat un lloc a la premsa internacional. La notícia va sortir en un diari francès: "Quarante-cinq jésuites ont refusé de rencontrer le général de leur ordre, en visite à Barcelone". (No he trobat cap referència a aquest "refús" a la premsa barcelonesa consultada: la vanguardia, diario de barcelona).

Us agrairia, doncs, tots els vostres records...

• D'on va sortir la iniciativa de la vostra carta?
• Com es va redactar? Es van fer reunions?
• Quines relacions havia en aquells temps entre el vostre grup "universitari" i el grup dels de Missió Obrera?
• Fins a quin punt la notícia de la "visita" va arribar fins als propis universitaris? La vostra carta va tenir difussió entre els universitaris?
• Va haver-hi resposta escrita de part del General o d'algun membre de la seva Cúria?
• Com va reaccionar el nostre Enric Rifà, provincial en aquells moments? I etc, etc...

Si voleu, us recordo ara el text de la vostra carta:

[...]

És potser possible que alguns de vosaltres tingui encara papers i documents referents a aquest "affaire". Arribaria a pagar un preu raonable pel retall del diari francés o per la còpia d'una relació escrita de la reunió del General en el Clot. (Són documents que estan "protegits" pel secret dels "100 anys" de l'arxiu de Llúria). Si va existir resposta escrita i si algú la té...

Penso que no anirien gens malaments unes reflexions actuals sobre els fets passats. Serien molt d'agrair aquestes reflexions. Sense cap pretensió de posar límits, sinó d'obrir possibles temes:

• Aquesta visita del P. Arrupe a Franco, era "una prueba más para la fe de un sector de España"?
• Passats més de trenta anys, heu arribat a "explicarnos este gesto concreto suyo"?
• Heu arribat a conéixer aquella "serie de presiones"?
• Ho tornaries a fer?

Aquest treball sortirà publicat a través del meu propi mitjà de comunicació social, el "FQI" (Fides Quaerens Intellectum) que es troba a qualsevol ordinador conectat a la red (http://www.tinet.org/~fqi), i anar a "Coses de jesuïtes". Això vol dir que en principi les vostres possibles aportacions sortiran a aquesta web, però s'admeten variants: guardar l'anonimat, informacions "off the record", reservar-se el dret a donar el "vist i plau" abans de la redacció definitiva... Tota la discreció que desitgi el client...

Suposo que dintre d'uns 10 dies (o 15) ja començaré a publicar a la web. El primer capítol és un breu resum de la part dedicada a aquells anys en l'estudi d'en Alvarez Bolado "La Compañía de Jesús en España entre 1936 y 1989", publicat a Estudios Eclesiásticos. Si aneu abans d'hora, no us preocupeu, que a "Coses de jesuïtes" hi trobareu altres temes interessants...

Espero i agraeixo la vostra col·laboració.

Miquel Sunyol

Querido Faus:

Eres un tanto escurridizo. El otro día te me escapaste por segunda vez.

La primera vez fue en el entierro del P. Riudor. Te vi y me dije: "Lo saludarás después". Y cuando este "después" llegó ya te habías desaparecido. Y el día de la reunión de "antiguos alumnos", también te vi en el claustro y me volví a decir: "Lo saludarás ahora", y cuando el "ahora" llegó, ya no estabas...

[...]

Ya supondrás que la faena de celador de un hospital de la Seguridad Social permite otras dedicaciones, algunas de ellas no remunerativas. Para distraerme me he decidido hacer de "historiador" y también dedicarme un poco al periodismo de la entrevista.

[...]

También veo tu firma en la carta ya más colectiva (del sector universitario) a Pedro Arrupe.

Eres de los que han hecho pocas mudanzas de vivienda. Es posible que papeles guardados algún día sigan, después de muchos años, en el mismo cajón o en la misma carpeta (anteriores al 70 son mis apuntes de tus clases de cristología que, a pesar de más cambios de vivienda, sigo guardando en una carpeta)... Agradeceré, pues, todo documento sobre este tema...

Vayamos ahora a la segunda parte, a mi nueva faceta de periodista. ¿No me negarás una entrevista, no? No sería la primera que concedes...

La entrevista puede consistir en tres preguntas, a las cuales contestas brevemente por escrito:

1. El P. Arrupe pidió (por ejemplo, en su charla a los jóvenes en Valencia) que comprendieran sus razones ("Vosotros sois los que debéis comprender"). Entonces, en el año 70, ¿qué razones encontraste que justificaran para Arrupe su visita a Franco?
2. Pasados ya un poco más de treinta años, ¿verías más razones? ¿Crees que era "inevitable" la visita?
3. ¿Había superado Arrupe los esquemas del "nacional-catolicismo", del cual la Compañía -a decir de Alvarez Bolado- había sido durante treinta años "una fuerza emblemática"?
4. ¿Quieres añadir algo más?

Comprenderás que mi faena de "escriba" ganará calidad si va acompañada de comentarios de personas sensatas

Ya sé que toco un "tema maldito". Es la expresión utilizada por Jesús Giménez después de revisar, para su tesina, todas las carpetas de Misión Obrera de los años 70-71.

Después de esto y repasando mis carpetas en el 70 y 71 no hay ninguna mención al tema. Ni siquiera en los relatos históricos y revisiones del año en las asambleas. Como si se tratara de un tema maldito que nadie quiere hablar de ello. Se centran en la reunión del NABO y de ahí no salen.

Yo saqué la misma conclusión después de dos días de mirar las diversas carpetas de Misión Obrera guardadas en los archivos de Lauria. Y me pregunto si no debería pasar "los trastos" a Arturo Pérez Reverte... ¿Has leído "La carta esférica"?

Bueno, Chalo, dedícame un poco de tiempo...

Miquel

Veure
La meva correspondència amb...
José Ignacio González Faus

Benvolgut Xavier:

Una de les coses que vull fer veure és que l'oposició a la visita a Franco no va ser cosa dels "quatre arreplegats de Missió Obrera" o dels sectors juvenils de la Companyia... Cosa ben fàcil de demostrar amb les dues cartes que ja en el mes de febrer un selecte grup de jesuïtes de Catalunya escriuen al P. Arrupe. . Entre les catorze firmes, hi està la teva, la de tot un Director d'ESADE.

El llistat de les firmes podria donar peu a la sospita d'una aliança "contra naturam" entre ESADE i Missió Obrera. Crec que hi havia bones relacions entre Josep Mª Borri i tu mateix i amb el Joan Travé (qui em va dir, per cert, que no recordava gran cosa). L'origen de les cartes l'hem de colocar en aquest nucli de persones? Vas tenir participació activa o només la firma?

Esperant la teva col·laboració i agraint-te-la

Miquel

[...]

Si veiessis que podries afegir alguna altra cosa ("M'agradaria dir-te altres coses però ara no tinc tot el temps que necessitaria per fer-ho", em deies l'any passat), t'ho agrairia molt. Per exemple, una pregunta que m'agradaria fer als signants de les cartes de febrer, suposat que el P. Arrupe no us va donar cap resposta ni per escrit ni de paraula (per ara no em consta el contrari):

1. Esperàveu que el P. Arrupe entrés d'alguna manera en diàleg amb vosaltres quan el mes de febrer ja li advertiu dels perills del seu viatge?
2. Si amb les cartes del mes de febrer no va entrar en diàleg, quina autoritat moral tenia per dir que les cartes dels jesuïtes de València i de Barcelona del mes de maig i la manifestació pública que anunciavenen "en contra de una decisión del superior", no eren acceptables "en este momento de la Compañía en que hay diálogo y se puede hablar, y después del diálogo y de hablar el superior se responsabiliza en conciencia"?

Si t'animessis a donar una resposta. Preguntar i donar una resposta no entra en contradicció amb la teva afirmació de "Personalment puc dir, i en una actuació que va tenir amb mi a la seva vinguda, com vaig apreciar i estimar no solament aquest sortir-se'n de la formació més clàssica, sinó d'una gran categoria personal, gran categoria."

Hola Molo:

[...]

Per "enquadrar" bé aquesta reacció de M.O. cal dir, en primer lloc, que no van ser els únics que van protestar, i que ja en el mes de febrer arribaven cartes al General. Dues, almenys, d'aquestes cartes , estan firmades per tu i per uns quants més, tots ells persones respectabilíssimes.

[...]

Sí que tinc el text de la carta del 4 de maig firmada per 31 jesuïtes del sector universitari, però a la llista no surt la teva firma. Sí que hi figuren les del Paco Cuervo, Pere Led, L. Magriña, Mingo Melero, Padrosa, Pascual P., C. Riera, F. Riera, F. Torrens, L. Tuñi. Alguns d'aquests podien ser de la teva mateixa comunitat (m'hauries de passar els e-mails del Pere Led i del Tuñí)

El no firmar aquesta segona carta vol dir que no la vas voler firmar, o que no et van trobar en aquells moments?

Sense conèixer el text de les cartes de febrer, suposo que estan dintre del que podríem dir "representació" en l'esperit de l'obediència, i que a la de maig ja hi ha un "gest" de protesta, i un gest col·lectiu, davant del qual el P. Arrupe ja creia que podia dir que "en la Compañía, el procedimiento de la protesta en esa forma, no es jesuítico. Se puede hablar, se pueden decir las cosas, pero en esa forma, una prueba pública de un desagrado, realmente esto yo, como espíritu jesuítico, no lo admito."

¿Seria molt demanar-te que fessis ara, després de més de trenta anys, un breu comentari sobre aquest tema? Si vols et concreto la pregunta.

¿Exageraven els jesuïtes firmants quan deien que "un gesto como éste [visitar a Franco] será una prueba más para la fe de un sector de España con el que nos sentimos solidarios por nuestra misión en la Iglesia"? A més a més d'"historiador", puc fer una mica de "periodista d'intervius", que per a totes aquestes coses dóna temps la feina de zelador.

Gràcies per la col·laboració.

Miquel

Hola:

¿Cómo estáis?

Te escribo como firmante de la carta del 4 de mayo de 1970 al P. Arrupe y para preguntarte si, en algunos de estos días de vacaciones, no te apetecería decir algo (con cierta brevedad) sobre el tema, que tanto puede ser sobre el proceso del texto y de la firma (si participaste en la redacción del escrito, si te lo dieron ya hecho, si hubo reuniones para discutirlo...) como sobre lo que supuso la visita de Arrupe a Franco en los ambientes en que te movías (grups de cristians universitaris...) y si esta carta llegó a ser conocida de la gente... O, ahora, después de más de 30 años, cómo enjuicias tú la cosa. Ya sabes que la prensa internacional (supongo que es Le Monde) anunció a todo el mundo (vamos a dejarlo en un "a toda la Francia") que 45 jesuitas de Barcelona habían decidido no ir a las reuniones con Arrupe. Ya he dicho a mis amigos de Misión obrera, que para muchos de estos 45 jesuitas estas cartas fueron la única manera que han tenido de pasar a la historia escrita.

[...]

He escrito, entre otros, también a Udina, ya que, sin firmar la carta del 4 de mayo (al menos no me consta su firma), sí que firmó, ya en el mes de febrero, dos cartas al general, en un grupo más reducido, pero más selecto. Parece que los únicos que repiten fueron Adroer, Salvat y Borri.

[...]

Colabora en el mejor estudio histórico sobre la figura de Pedro Arrupe en lo que va de siglo, y así evitarás que los "mediocres" se aprovechen de su figura.

Si no sabes sobre qué escribir, contesta esta pregunta. ¿Pueden hombres de derechas (Juan XXIII, Arrupe) ser referentes para hombres de izquierda? (Y te dejo hacer las disquisiciones que quieras sobre eso de "hombres de derechas" y "hombres de izquierda")

[...]

Saludos a todos. ¿Cómo sigue Iñigo?

Miquel

Benvolgut Carles:

[...]

Mirant catàlegs t'he situat l'any 70 a la comunitat d'ESADE i fent de professor d'economia en el primer curs d'ESE (¿què és això d'ESE?). Veig que tenies una adreça particular: "Pla de Fornells, 31 (Barcelona 16)". ¿Vivies sol en aquell temps o vivies amb un grup no jesuític? Més tard et veig com "superior" de la comunitat d'Esplugues i repartint el teu temps entre l'"Institut Científic Interdisciplinar" i ESADE. Deixes la Companyia el 85, ¿és així? Et vas situant una mica? Ara ja porteu uns quants anys a Nicaragua.

Quan el 4 de maig del 70 Arrupe arriba a Barcelona, l'esperen dues cartes, manifestant el refús d'assistir a les trobades preparades amb ell. Una és del grup de Missió Obrera (signada per 15 jesuïtes) i l'altra és la del sector universitari (signada per 31 jesuïtes). Entre aquests hi ha la teva firma.

¿Què pots recordar de tot això? Si recordessis alguna cosa... ¿Es va discutir la carta en grup? ¿Et va arribar ja feta? ¿Vau comentar la cosa amb gent no-jesuïta?

Si no recordessis res, també podries col·laborar. Per exemple, al llegir ara les cartes, més de trenta anys després i potser des d'uns altres horitzons més oberts, ¿com veus la cosa? ¿penses que es va agafar la cosa "por la tremenda"? ¿Que no hi havia per tant? ¿Era realment una cosa escandalosa? ¿Et va preocupar "personalment" aquest encontre Franco-Arrupe?

No vull donar-te més la llauna, però espero que puguis col·laborar.

[...]

Una pregunta que podria quedar "off the record": alguns m'han mostrat la seva estranyesa de que la firma del Nepo no hi figuri ni a les cartes de febrer ni a les del maig. ¿Tindries alguna explicació a donar?

Gràcies pel que em puguis ajudar.

Miquel

Hola Josep Mª:

Sóc en Miquel Sunyol. Suposo que em recordaràs... He obtingut la teva adreça electrònica gràcies a [...] del PSC de Tarragona. El tema que et comentaré ara t'estranyarà menys si et dic que sóc zelador a l'hospital Joan XXIII de Tarragona i que formo part de les restes d'aquell grup que es va dir "Missió Obrera". Així és que ...

[...]

Veig que també vas firmar la carta del 4 de maig al General (31 jesuïtes del sector universitari), en la qual es deia:

No sé que et semblarà aquest esforç que et demano de "fer memòria" i de recordar aquest fet concret de fa més de trenta anys...

Apreciado Santi:

[...]

¿Qué hacías en el año 70? Sé que no formas parte del grupo que firmó la carta. ¿Tuviste conocimiento de ella? ¿Solicitaron tu firma? El hecho de que cedieras tus "dos minutos" a Antonio Sanchis para que éste pudiera continuar con el tema de la visita a Franco hace suponer que participabas del rechazo a esta visita de Arrupe a Franco

¿Qué recuerdas de esta reunión en Rosellón? ¿Hubo, además de la reunión general, algún otro diálogo, quizás más directo, entre Arrupe y el grupo de los disconformes? Josep M. Vallès parece afirmarlo...

Ya me comentaste que tú habías sido uno de los que no "dramatizaron" la cosa... Ya estaría bien que explicitaras un poco más cómo veías tú las posibles repercusiones en el ambiente universitario de este encuentro Franco-Arrupe.

Ya te insinué que te pediría algo más, sobre todo aprovechando tu profesión de "ciencias de la política": una reflexión de lo que significaba aquella visita en las relaciones Estado/Gobierno-Compañía en aquel tiempo. No sé si esta reflexión podría tener como dos vertientes: una sería la que se podía hacer en el momento de los hechos, y otra la que podríamos hacer ahora cuando ya han pasado más de treinta años.

[...]

Una pregunta que te pondría sería: ¿Quién tenía más razón?

• El P. Arrupe cuando decía que

• o los diversos grupos de jesuitas que le advierten que

[...]

Déjame ya darte las gracias por anticipado

Miquel

Les respostes rebudes

Benvolgut Miquel:

Sé del que em parles en el teu escrit, però no disposo de material per oferir-te.

Francesc Padrosa s.j.

Miquel,

Gràcies pel teu e-mail. Però haig de dir-te que hi ha una confusió, que no sé com t'ha arribat. Jo no vaig firmà aquesta carta, sinò que em vaig assabentar d'ella després que fou coneguda pels diaris.

Tanmateix, si recordés quelcom adient de tot allò t'ho faria saber.

Una abraçada

Josep Baruel

Veure
La meva correspondència amb...
Josep Baruel

Sento comunicar-te que ni em recordava de la carta ni puc contestar-te a cap de les preguntes que em fas. Sí que recordo que hi va haver aquesta carta, però ni la conservo ni conservo record de la seva gestació. Ho lamento.

Rocafiguera.

Benvolgut Miquel,

Espero veure't dilluns de Pasqua a Manresa i podrem parlar.

Fins aviat. Una abraçada,

Lluís

[...]

Pel que fa al teu e-mail, tanmateix, un parell d'observacions:

1) De la llista de noms que dius que signaven la tercera carta (de maig del 70), exceptuats els de Padrosa i de F. Riera, tots eren del pis d'Hospitalet (c. Joventut) del qual jo era el superior o responsable, que en dèiem. Això de banda, no recordo per quins setze ous no vaig signar jo el tercer document, tot i que sí que n'havia signat els dos primers, però certament no era perquè m'hagués fet enrere ni perquè jo no estigués d'acord amb la protesta per la trobada Arrupe-Franco; ni tampoc no puc dir que decidíssim que jo, en tant que superior, no podia signar la carta perquè no semblés que era tot el pis com a bloc que ho feia. Així doncs, nec cogitata quidem de tot allò.

2) Explicito, en fi, allò implícitament ja dit (sobre la teva pregunta com a interviuador). Els jesuïtes signants no exageraven quan deien: "un gesto como éste será una prueba más para la fe de un sector de España". La memòria històrica (recentment activada des de TV3, i fins i tot des de TVE -"Cuéntame..."-) ens faria dir avui que la frase feia molt curt: la visita a Franco era indigna i escandalosa, i hom no podia invocar esperit jesuític de cap mena per dir que aquella no era manera de protestar...

Molt cordialment,

Molo.

Veure
La meva correspondència amb...
José Manuel Udina

[...]

Em parles de la carta que vàrem signar a rel de l'anunciada visita de l'Arrupe a n'en Franco, visita que la carta no va aturar. Si he de ser-te franc no recordava el resultat de la carta, és a dir, si el P. Arrupe va anar o no a veure a n'en Franco. Però el que sí recordo, amb tota vivesa, és el que va suposar aquella carta i l'entorn en el que s'inseria. No t'estranyi que la carta estigui signada per gent de "diferentes pelajes". En aquells moments la visita la vàrem viure com quelcom sense sentit, garrafal. Ho vèiem com quelcom tan gruixut que aquesta visió va unir la gent, diguem lúcida i d'esquerra, amb gent catalanista o simplement que no els semblava ètic una visita a n'en Franco.

Tot el que et dic tenia un sentit especial pel fet que en aquells temps el P.Arrupe era ja una mica mític i tu saps massa bé que als mites se'ls demana tota perfecció.

[...]

Xavier

Veure
La meva correspondència amb...
Xavier Adroer

Querido Miguel:

Ante tu insistencia -nunca atosigante después de dos años-, te escribo estas líneas que tampoco voy a requetepensar demasiado porque, por unos cambios de planes de última hora para el próximo curso, tengo más trabajo del que quisiera para este agosto. ¿Qué se me ocurre decirte? Pues lo siguiente:

No recuerdo ningún detalle de la carta a Arrupe. Ni siquiera que la firmase. Esto indica hasta qué punto podía ser poco relevante firmar una carta colectiva como ésta en aquellos tiempos, al menos para mí que, sin embargo, tampoco firmaba tantas. Sí que recuerdo, en cambio, el contexto, el momento, y que hubo revuelo. Es más, este recuerdo me ha venido a veces últimamente cuando veo -y me sorprende- la forma como ahora valoran a Arrupe los jesuitas y su entorno, que me parece un tanto excesiva.

[...]

Al leer tus resúmenes del contenido de ambas cartas, he vuelto a pensar que no fue bueno que Arrupe visitara a Franco. Así me lo parece por lo que, efectivamente, simbolizaba, prescindiendo de que puede que lo hiciera "a fi de bé", que diríamos. Sin embargo, a treinta años vista, también me parece que era lógico que lo hiciera, y acorde, además, con la actitud y situación social general de la Compañía durante la guerra y después (la excepción de unos pocos no cuenta para esa perspectiva general...).

[...]

También pienso que la posición y la propuesta que se le dirigió era igualmente ambigua a pesar de que entonces esa ambigüedad ni se plantease. Se usaba el lenguaje religioso y se invocaba la separación entre lo religioso y lo político (y lo económico) pero la intención de las cartas era también marcadamente política (y de efecto público) aunque de otro signo. Y provenía, además, de un discurso que tampoco diferenciaba lo religioso de lo político. Era una actitud, en definitiva, quizá profética pero, por eso mismo, también veterotestamentaria.

En el ambiente que se respiraba predominantemente en "misión obrera" [...], la militancia, la eficacia, la acción social, la reforma de las estructuras de la iglesia por métodos de presión propios de la confrontación política, la difusión de una determinada ideología, la influencia lo más extensa posible, la consecución de efectos de resonancia pública, era lo que prevalecía [...]

El argumento que no se consideró entonces sería éste: si la vida religiosa y la Compañía son instituciones nacidas a partir de una determinada visión [...] propia de una sociedad de cristiandad; y, si la sociedad que surgía del desmoronamiento del franquismo era -por fin- una sociedad que ya no era de cristiandad, [...] la tarea era considerar por separado, con tiempo, y hasta donde hubiese que llegar, que una cosa era el seguimiento, las parábolas y las bienaventuranzas y otra la forma que en adelante hubiesen de tener las organizaciones religiosas.

[...]

El ambiente de misión obrera influía mucho en los pisos de estudiantes entonces. Por otra parte, en aquellos últimos años del franquismo, no recuerdo ninguna personalidad, ningún mayor, fuese profesor o no, que, sin miedo, con confianza en las posibilidades que hervían entonces, y con autoridad interior, digamos, nos ayudase a analizar, a distinguir e integrar los diferentes elementos que intervenían en nuestra vida de estudios, de actividades, de relaciones y también de orientación cara al futuro. [...]

La "contestación" a Arrupe fue un hecho menor de este periodo. Hubo otros casos conflictivos que recuerdo vagamente. Aunque sean distintos, recuerdo el caso Leita, la participación en la asamblea de Montserrat, la expulsión de Díez Alegría, por ejemplo. Pero, en todo esto, la resultante, en plan de autocrítica, es que quizá se fue entonces, en definitiva, más mimético que creativo, por más "profético" que dijesen algunos que éramos. [...]

Y ya termino, Miguel. [...] Lo releo y veo que habría que precisar más todo, los hechos y también las interpretaciones... Seguiría preguntándome: ¿qué indicaba la falta de formadores, la falta de autoridad indispensable por parte de los mayores? Y, por parte de los jóvenes, ¿a qué obedecía nuestro entusiasmo por la acción social y política y, en cambio, nuestra escasa valoración de lo que fuese a medio plazo, por ejemplo el estudio y la vida oculta-oculta de servicio, de trabajo sin más, etc.?

En fin, un abrazo desde los madriles,

Mingo

Veure
La meva correspondència amb...
Domingo Melero

Hola Miquel!

En primer lloc m'ha alegrat rebre notícies teves: com tu dius, el més gratificant de la teva feina, és comunicar-se...

En segon lloc, t'he de dir que no recordo absolutament res d'aquest afer. No m'estranya gens que hagués passat, però no ho recordo.

En aquella època [...] jo vaig viure a una parròquia del barri obrer de Les Roquetes (de Verdum cap a la muntanya de la Torre del Baró). Vivia amb un capellà de la meva edat (avui ja no capellà). En aquells anys teníem moltes trobades els capellans del "sector" (unes cinc o sis parròquies; la majoria dels capellans eren també obrers) [...] fèiem declaracions signades "Des dels barris extrems"). Reivindicàvem milers de coses: anàvem contra el bisbe Marcelo, freqüentàvem l'Assemblea de Catalunya, a casa nostra es reunia la Comisió Obrera del Metall [...] Prop de casa hi havia un piset amb jesuïtes obrers

[...]

Em reunia setmanalment amb un grup de 5 o 6 jesuïtes amb qui havíem estudiat junts [...] En tots aquests grups ens passaven cartes per signar o nosaltres mateixos n'elaboràvem. Ja des de la nostra teologia ens havíem fet un tip d'escriure a Roma [...] i les cartes eren fruit de reunions de tots nosaltres [...] O sigui, la conspiració era forta: s'acabava de celebrar el Concili Vaticà II, llegíem amb furor el Karl Rahner i acabava d'aparèixer en Raimon i tota la Nova Cançó...

L'any 1969 hi va haver l'estat d'excepció, en el qual van empresonar el Comín i al Nepo el van recloure a Manresa. No sé si la carta es va passar a signar quan el Nepo era a Manresa o hi va haver alguna consigna diplomàtica perquè ell no signés [...], però realment crida l'atenció que no signés [...] i sempre va estar a totes les salses revolucionàries...

Sento no poder aclarir-te més...

Una abraçada!

Carles Comas

Veure
La meva correspondència amb...
Carles Comas

Benvolgut Miquel:

Acabo de rebre la teva carta del 13, com pots veure va quedar parada a Sant Cugat. Contesto.

No me'n recordava que hagués firmat cap carta dirigida al P. Arrupe: fa trenta anys! Sí que acostumo a guardar coses a la Biblioteca; el que probablement no estiguin totes catalogades i els meus successors no sé si tindran ganes i temps per a fer-ho. En gran part sí que els papers estan ordenats.

Si Déu vol a partir del 10 d'agost tornaré a Sant Cugat on hi quedaré excepte algun cap de setmana. Podries telefonar-me per a quedar algun dia d'acord.

[...]

Més no puc dir-te.

Records i fins aviat. Una abraçada.

Antoni

Veure
La meva correspondència amb...
Antoni Borràs

Vaig signar la carta que, si no recordo malament, me la va presentar en Manel Marcet, però jo ja li vaig advertir que aniria a la reunió (suposo que altres farien el mateix, almenys en Ferran Manresa a la reunió estava al meu costat).

A la reunió, un dels primers a intervenir va ser el P. Cardús, preguntant o comentant alguna cosa sobre les subvencions que donava el règim a la Companyia.

El P. Ferrer Pi comenta que estudiants contestataris tenien al darrera un jesuïta que els esperonava.

Jo em vaig presentar com "un jesuita de la calle", sense títols i sense càrrecs a la Companyia, i que, en el meu treball amb els estudiants, em sentia evangelitzador.

Vaig exposar la dificultat enorme d'aquesta tasca pastoral, doncs els estudiants no entenien la connivència entre l'església i el règim, i la meva preocupació per aquesta visita a Espanya i que per això vaig signar la carta, i ara ho dic davant de tots els meus germansja que no m'agraden les coses d'amagat.

Un cop acabada la reunió, el P. Arrupe va voler parlar amb mi, i em va dir que ja havia donat una resposta a aquesta carta i que ell entenia que "una vez ha respondido el General, ya no hay más que hacer". El to de la resposta fou carinyós, afectuós, cordial. Jo, molt emocionat, li vaig respondre: "Ahora no entiendo nada; pero, como San José, me quedo"

Ara, "a toro pasado", quan ja han passat més de trenta anys, em penso que no hi havia per a commocionar-me tant.

Apreciado Miquel

Te adjunto la página sobre mi relación con la visita y el desarrollo en Valencia

Una forta abraçada de Toni Sanchis

Veure
La meva correspondència amb...
Antonio Sanchis

Benvolgut Miquel,

Efectivament, et recordo prou bé, de la mateixa manera que guardo un bon record general dels meus anys a la Companyia i de tanta gent amb la que vaig tenir relacions personals que em van enriquir molt (més que les classes de filosofia, lògicament). Ho haig d'agrair perquè és una experiència que poca gent ha tingut.

Em demanes documentació i un esforç de memòria personal. Documentació o papers, no els tinc localitzats actualment: he canviat molts cops de casa i tot i guardar moltes coses, altres s'han perdut o no sé on són.

[...]

La reunió a Balmes la tinc força present com a escena/imatge en la meva memòria, més que no pas en els detalls. Si no m'enganyo va ser a peu dret, en una sala que hi havia davant del menjador de la comunitat (en aquella època). Va consistir en un intercanvi "molt franc" -com diuen els diplomàtics- però també respectuós amb el P. Arrupe. Un respecte que -per part meva- va créixer a l'haver-se "exposat" a aquell diàleg, encara que fos en la discrepància sobre l'oportunitat de la seva visita a en Franco, que nosaltres criticàvem i que ell defensava en el seu paper institucional.

[...]

Això de la història oral és tremendament arriscat, si no es fan contrastacions amb altres testimonis, perquè la nostra memòria es deforma i s'esborra amb el temps. Però em sembla molt interessant que vulguis recuperar-la.

Ja em diràs si això et serveix d'alguna cosa i, en tot cas, pots considerar-me a la teva disposició en aquesta qüestió i en qualsevol altre que estigui al meu abast. Ben cordialment,

Josep M. Vallès

Benvolgut Miquel:

Gràcies pel teu missatge i per les teves notícies. Aprofitant aquest cap de setmana llarg a casa, he remirat entre arxivadors i carpetes. He trobat material de la meva feina d'"agitador" durant els anys a la Companyia.

[...]

La reunió al Fòrum Vergés -que esmenta algun dels teus corresponsals la recordo força-, perquè vàrem intervenir alguns amb sentit reivindicatiu (que va "espantar" una mica als més veterans) i que Arrupe va contestar fermament i amablement, alhora.

M'ha interessat la documentació que recolliu a la web i que em retorna la memòria de bons amics amb els quals he perdut el contacte, però suposo que no una certa sintonia de fons.

Ben cordialment,

Josep M. Vallès

Veure
La meva correspondència amb...
Josep M. Vallès

Querido Miquel Sunyol:

[...]

El subjetivismo siempre está presente en nosotros. Por ello a mi también me resulta difícil responderte de forma objetiva. Cuestiones más concretas en torno a aquella reunión posiblemente las he olvidado. Creo recordar que Arrupe dijo que en su vista a Franco consideraba que hacía una obra de apostolado. ¿Recuerda alguien más ese dato?. ¿O lo dijo, tal vez en otra reunión posterior, no ya en la Tarraconense?

[...]

A treinta años vista, me parece que se trató de una cuestión enfocada desde dos puntos de vista: el radical y el reformista. Cada uno operó desde sus propios condicionamientos. Unos condicionamientos que son fácilmente apreciables: el peso o no peso de lo institucional; la menor o mayor capacidad de romper con un pasado cercano; la mayor o menor vinculación con lo oficial de la Compañía y de la Iglesia. El tiempo ha dado la razón a los de Misión Obrera, evidentemente, aunque no deja de hacer explicable la postura de Arrupe que, una vez en España, ya no podía cambiar. Creo que si hubiera sabido lo que ocurrió hubiera organizado el viaje de otra manera, no porque él lo sintiera así sino para evitar el disgusto de gente tan entregada como los de Misión Obrera. Un viaje más pastoral e interno de la Compañía procurando esconderse más de todo tipo de publicidad y dando buenas excusas a quienes desde ámbitos estatales y altoeclesiásticos le hubieran presionado. Pero él por sí mismo no hubiera cambiado la visita. Sin duda que la Compañía y tal vez él mismo le habían pedido favores a Franco y que Franco se los había concedido. Ej. la petición del P. Baeza a Franco en una cacería delante de todos los ministros para el traslado de Comillas a Madrid o la petición del Comín jesuita para que indultara a su hermano, indulto conseguido. Y así muchas cosas algunas de las cuales poco o nada conocidas. No en vano el ser humano es un ser histórico.

Gracias por tu confianza. Muy cordialmente.

Santiago Petschen

Veure
La meva correspondència amb...
Santiago Petschen

		Pròxim Capítol L'etapa de Barcelona La reunión en El Clot
diario de barcelona, 13 de maig de 1970

Gràcies per la visita Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 16 gener 2005

Per dir la teva

Pàgina principal de la web   Pàgina de"Coses de jesuïtes"

 

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)