| Ir
a la versión castellana
|
|
Pàgina
preparada per a
resolució de 800 x 600 |
|
Capítol
VII
L'etapa de Barcelona Secció Quarta El "retall" de le monde El "plante" a la premsa internacional |
|||||||||||
|
Contingut d'quest capítol | |||||||||||
|
* Les cartes de protesta
* La carta de Missió Obrera * La carta del Sector universitari * La xerrada a El Clot * El "retall" de le monde * Els que eren superiors també recorden: Víctor Codina * Els records d'un que no va signar: Pere Borràs |
||||||||||||
No tinc constància de que la premsa del nostre país es fes ressò de les reaccions de protesta que es van produir. Si no m'equivoco, els diaris de Barcelona consultats (la vanguardia, diario de barcelona), no en van fer cap esment (almenys, en aquells dies)
No m'ha estat possible a les hemeroteques de Tarragona poder consultar ni el correo catalán, ni tele-expres. Un dia quan vagi a Barcelona ja ho faré.
Un cop feta la consulta a l'Arxiu Històric de la Ciutat (a la Casa de l'Ardiaca de Barcelona), he pogut comprovar que ni el correo catalán, ni tele-expres no van fer cap comentari d'aquestes reaccions de protesta.
Gràcies a le monde, aquest gest dels quaranta-cinc jesuïtes catalans va quedar registrat a la premsa internacional i, conseqüentment, a la història escrita.
Penso que le monde va saber captar la importància (la "portée", dirien els francesos) d'aquest gest de protesta: sorgeix des de sectors declaradament "arrupistas", molts d'ells amb càrrecs de responsabilitat, ja sigui a l'organització interna jesuítica com a la direcció de les seves obres. Aquesta "llibertat" no sovinteja a altre tipus d'organitzacions (sindicals, polítiques, etc). També ens podríem preguntar si avui trobaríem a la Companyia espanyola aquesta vigoria.
Em permeto repetir aquí el que li escrivia a Pedro Miquel Lamet
No puedo estar de acuerdo contigo en lo de "por unas cartas o hechos insignificantes". Tampoco lo está Le Monde (no creo que este periódico en los años 70 se dedicara a publicar a dos columnas "hechos insignificantes" ocurridos fuera de Francia) ni el propio Arrupe y el resto de Provinciales españoles que dedicaron un buen tiempo a hablar de Misión Obrera en su reunión de Roma posterior al viaje (todo esto ya irá saliendo a su debido tiempo).
Con cierta "chulería" digo que estoy reescribiendo una de las páginas más gloriosas de la reciente Compañía española. No me apena que hoy la Compañía no tenga un Arrupe (las personas pasamos, ya lo sabemos); me apena que hoy en la Compañía no haya un grupo de gente capaz de hacer lo que unos hicieron en 1970.
Vaig trobar aquest "retall" gelosament guardat a l'Arxiu Provincial dels jesuïtes de Catalunya. Em vaig veure obligat, com ja he explicat en altres moments, a recorrer al P. Provincial, a qui agraeixo que portés a bon terme les gestions.
¿Encara no tens l'ACROBAT?
 |
a Pere Borràs Provincial de Catalunya |
He fet una "retraducció" del text francès, ajustant-me bastant a la seva lletra, deixant veure a les 
el text original subjacent. Ha tingut l'amabilitat de corregir la traducció, com altres vegades, en Ignasi Anzizu Furest.
Dos grups de jesuïtes espanyols, l'un de trenta-un universitaris, l'altre de catorze capellans obrers, han refusat trobar-se amb el general del seu ordre, el R.P. Arrupe, vingut a Barcelona, els darrers 4 i 5 de maig, amb ocasió de la visita oficial que ell fa actualment a Espanya, i durant la qual es trobarà amb el general Franco.
En dues lletres adreçades al seu superior, els quaranta-cinc jesuïtes expliquen les raons de la seva actitud, tot retraient al R.P. Arrupe de donar suport al règim franquista en visitar el Cap de l'Estat espanyol.
"Aquest gest ambigu serà una nova prova per a la fe d'alguns espanyols amb els quals nosaltres ens sentim solidaris a causa de la nostra missió dins l'Església", escriuen els trenta-un universitaris.
Els catorze membres de les missions obreres del Verdum, Terrassa, Sabadell i Rubí, a les rodalies de la capital catalana, consideren per la seva part que la visita del R.P. Arrupe al general Franco es "lamentable i escandalosa". "No ens pensaven pas, escriuen ells, que la vostra visita al nostre país es traduiria per l'oposició de (POSAR ???) nous obstacles a la nostra tasca militant en el món obrer, ja prou difícil per la imatge que es té d'una Companyia compromesa, en les seves principals obres, amb les classes riques o poderoses. Un cop més, es posa en evidència davant tothom la connivència de l'Església oficial i de la Companyia amb un règim que es pretén catòlic, mentre trepitja la major part dels principis cristians (...). La vostra visita al Cap de l'Estat, ho vulgueu o no, reforça la situació del règim que ell dirigeix, en la mesura que minimitza, a ulls de molts espanyols, la contradicció en què està ficat, intentant mantenir unes aparences cristianes tot actuant com opressor. I les víctimes d'aquesta opressió sabran molt bé a quin costat situar el general de l'ordre dels jesuïtes i, conseqüentment, el conjunt dels membres de l'ordre".
L'expressió "par l’image que l’on a d’une Compagnie compromise dans ses principales oeuvres avec les classes riches ou puissantes" (per la imatge que es té d'una Companyia compromesa, en les seves principals obres, amb les classes riques o poderoses) no es troba a la còpia que m'ha arribat de la carta. Va haver-hi una altra redacció?
 |
Pròxim
Capítol
L'etapa de Barcelona
|
|
| Un anunci d'aquells dies... | ||
| Gràcies
per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.fut.es 23 maig 2005 |
Per
dir la teva
Per saber la dels altres Per veure els comentaris anteriors Per veure els comentaris més antics |
Pàgina
principal de la web
|
El
diàleg interreligiós
Catequesi
nadalenca Teologia
indígena
Amb
el pretext d'una enquesta
Spong
el bisbe episcopalià
Altres temes
