Ir a la versión castellana |
|
Pàgina
preparada per a
una resolució de 800 x 600 |
|
Capítol
VII
L'etapa de Barcelona Secció Primera La carta de Missió Obrera |
|||||||||||
|
Contingut d'quest capítol | |||||||||||
* Les cartes de protesta
* La carta de Missió Obrera * La carta del Sector universitari * La xerrada a El Clot * El "retall" de le monde * Els que eren superiors també recorden: Víctor Codina * Els records d'un que no va signar: Pere Borràs |
De la Crónica oficial
El día 4 a primera hora de la mañana, el P. General, junto con sus acompañantes, emprende vuelo [desde el aeropuerto de Manises] rumbo a Barcelona... Un viento favorale de cola hace que el DC 9 de Iberia aterrice con adelanto en el aerouerto del Prat. El P. E. Rifà, provincial de la Tarraconense, su socio M. Lop y el P. C. Portabella, organizador de la visita en Barcelona, sufren un despiste en la furgoneta especial de Iberia debido al adelanto del aterrizaje sobre el horario oficial. El saludo es por eso en la sección de equipajes. La prensa, muy discreta, recibe con agrado un saludo a Catalunya y Barcelona del P. Arrupe redactado en el avión.
Dos grups de jesuïtes catalans ja s'havien preparat per donar la "benvinguda" al P. General. Eren el grup de Missió Obrera i el grup que es va autonomenar del "sector universitari". Cadascú d'aquests grups havien redactat una carta, en la què manifestaven, suposada la seva ja anunciada visita al general Franco, la impossibilitat d'assistir a les trobades que s'havien preparat amb ell.
La carta del grup de Missió Obrera li fou lliurada per Ramir Pàmpols, en aquell temps un "simpatitzant" del grup, quan el P. Arrupe, a la tarda del mateix dia 4, feia la seva entrada a l'escola de El Clot per a reunir-se i sopar amb els jesuïtes dedicats al sector social. Sembla que el P. Arrupe, degut a la prèvia difussió que alguns membres de Missió Obrera havien fet de la carta, ja tenia una còpia a la butxaca.
De la Crónica oficial
La reunión en una sala de la escuela [...] no estuvo carente de cierta tensión debido a la carta policopiada (que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original) con que algunos padres de la misión obrera se distanciaban de la presencia del P. General con motivo de la proyectada visita de éste al Jefe del Estado.
Una prova més de com l'autor de la "Crònica oficial", el P. Manuel Alcalá, escriu la història:
M.R.P. Pedro Arrupe, S.I.
Con dolor le escribimos esta carta, que quiere darle las razones de nuestra ausencia, la de los miembros de Misión Obrera, en este coloquio con Ud.
El hecho, anunciado ya públicamente, de su entrevista con el Jefe del Estado, nos impide tomar participación alguna en un contacto del Padre General con los jesuitas españoles, que viene acompañado de tal gesto, que consideramos lamentable y escandaloso para el pueblo.
Con profunda amargura se lo decimos, P. Arrupe, su visita nos acorrala una vez más a sentir vergüenza ante el pueblo por el hecho de ser jesuitas
Sabemos perfectamente que, por desgracia, otros jesuitas se considerarían defraudados si Ud. no hiciera esta visita a Franco. Pero creemos que no se puede resolver una cuestión así por simple sufragio universal.
No depende del número de jesuitas que digan que sí o que digan que no, el que haya o no haya torturas, sobradamente comprobadas y habituales, en las comisarías de policía, durante los interrogatorios de presos sociales y políticos. El que en las cárceles de la península haya o no centenares y centenares de hombres privados de libertad por haber ejercido derechos defendidos por la Iglesia. El que estén o no pisoteados de hecho y aun en las leyes, la mayor parte de los derechos humanos, sobre todo los de carácter social y político. El que la clase obrera esté amordazada y desarmada en una situación de injusticia y represión brutales.
Estos son hechos que creemos sobradamente conocidos por Ud. y sus consultores. ¿Qué consideraciones, del tipo que sean, si nos basamos en el Evangelio, pueden llevar a prestar el más leve apoyo y colaboración a una realidad política como ésta, y que además por su disfraz confesional compromete gravemente a la Iglesia? Podía habérsele pedido una denuncia pública, que compensara el silencio de la jerarquía española; pero dadas las circunstancias de intimidad jesuítica que se decía quería tener su visita a España, nos hubiera bastado que no acentuase al menos la imagen de cómplice que tiene bien ganada la Iglesia oficial en nuestra tierra.
No ha sido así. Su visita a Franco produce un duro golpe a los jesuitas que tratan, no sin sufrimientos, de vincularse realmente y no sólo de palabra a la suerte de los pobres.
Necesitamos decir con algún hecho al pueblo que nos rodea, que rechazamos esta actuación, que no comulgamos con el P. General en este gesto, que marca, quiéralo Ud. o no, toda su visita a España.
Comprenderá que es muy amargo sentir y decir esto, pero le confesamos que en nuestro camino de fidelidad al Evangelio y a los pobres, hemos gustado muchas otras amarguras de este tipo, y nos tememos que ésta no sea la última.
Pedimos al Señor por Ud. y sus consultores, y le rogamos una oración por nuestra tarea misionera y por el mundo de los pobres y oprimidos que sufrirá escándalo por causa de su gesto.
Eren jovenets? Eren ja grandets?
|
Isidre Ferreté
J.M. Borri Andrés Vilà M. Marcet J. Ricart Oscar A. Agudo Pedro López Manel Borell Ramon Vallés José M. Surís Diego Jiménez Josep Miralles Luis Caparrós Roberto Pascual (por orden) |
|
Les meves investigacions
Subject: El tema maldito: viatge Arrupe 70
From: Miquel Sunyol
Date: Mon, 15 Jul 2002 00:28:03 +0200
To: Josep Miralles
CC: Isidre Ferreté
Hola Josep:
Em sembla que amb tu no he comentat mai el meu propòsit de fer una recopilació (que podria arribar a ser una tesi doctoral) dels documents i records sobre les reaccions que en el grup de Missió Obrera espanyola es van donar amb motiu de la visita a Franco del P. Arrupe. És la meva manera de sumar-hi, seguint les exhortacions de la Companyia, a la celebració del Dècim Aniversari Arrupe.
L'Isidre i el Pep ja n'estan assabentats, doncs ho vaig comentar a Lamiarrita l'estiu passat. No sé si a la reunió d'hivern de Missió Obrera vaig dir-ne alguna cosa. Vosaltres tres, a més a més del Robert Pascual, sou els que quedeu com jesuïtes dels quinze que van firmar la carta de Missió Obrera, que si no estic mal informat va ser entregada personalment pel Ramir al P. General , quan aquest ja la tenia a la butxaca i ja havia corregut per tot Barcelona. "...y el acontecimiento de la carta que ya tiene copiada en el bolsillo cuando le entregan el original", segons podem llegir a la relació "oficial" que va fer el P.Manuel Alcalá, "jefe de prensa" del viatge.
Ja sé que l'elecció del tema no ha aixecat grans entusiasmes, però l'any 70 és l'any de més tensions entre Missió Obrera i Companyia. "El año más crítico en las relaciones de la Misión Obrera con la Compañía es 1970. Primero, con motivo de la visita a España en mayo del padre General." És el que diu Alvarez Bolado en el seu article, publicat a Estudios Eclesiásticos (Revista Teológica de Investigación e Información), amb el títol La Compañía de Jesús en España entre 1936 y 1989 (abril-junio 2001, vol. 76, núm 297, pp. El segon punt de tensió, com recordaràs, va ser la fallida reunió de Missió Obrera amb els Provincials d'Espanya, la que popularment és coneguda com "la reunión del nabo".
Alvarez Bolado quan parla de Missió Obrera segueix l'estudi d'en Jesús Giménez, el qual, en el paràgraf titulat "Misión Obrera versus superiores de la Compañía. 1970", ens diu: "Un hecho importante acaecido en el mes de abril [sic] inaugura un año de enfrentamientos con los superiores. A finales de abril el P. General de la Compañía Pedro Arrupe, visitó España. Antes de su llegada los medios de comunicación social anunciaron que se entrevistaría con el Jefe del Estado, General Franco. Esto produjo una inmediata reacción en la M.O. que decidió no asistir a los encuentros de los jesuitas con el P. General." (El meu estudi servirà, almenys, per corregir certs errors cronològics de la tesina d'en Jesús, doncs la visita no va començar fins el 2 de maig quan "al mediodía aterrizaba puntualísimo en Barajas el reactor DC 9 de Alitalia procedente de Roma" [Alcalá]).
[...]
L'Isidre i el Pep [...] ja saben que no només estic disposat a fer d'escriba dels seus records i de la seva memòria i dels documents que puguin encara guardar, sinó que n'estaria molt content de poder contar amb la seva ajuda. Més encara, si superant l'estricte marc de la historicitat, s'animessin a fer algun comentari.
Ara, doncs, te la demano a tu, per què no et quedis en "fora de jóc". També penso que els teus anys d'ESADE poden donar noves aportacions.
[...]
M'he allargat massa, però ha estat una agradable manera de passar el matí del diumenge. Ara aniré a fer un tomb pel mercat...
[...]
Ara sí que ja acabo.
Miquel
Asunto: Fwd: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Date: Sat, 24 Jul 2004 19:32:41 +0200
From: Miquel Sunyol
To: Josep Miralles
Hola Josep:
Després de la nostra conversa en el cementiri de Sant Cugat, m'animo a re-enviarte aquest e-mail d'ara fa dos anys. De les coses que et deia ja tinc solucionades, gràcies al Pere Borràs, les qüestions relatives als documents que estaven en l'Arxiu: el retall de Le Monde i la relació de la xerrada del Clot.
Mirant catàlegs he vist que aquell any vivies a Verdum formant comunitat amb el Manel Borell, Antoni Agudo, Pere López i en Josep M. Surís. Tots ells van deixar la Companyia el 71, excepte en Surís que ho feia el 77.
Fa dos dies vaig entrar en contacte amb el Pere López. Em vas dir que em podies facilitar l'adreça electrònica d'en Surís.
Si no pots fer memòria dels fets concrets a què em refereixo, no quedaria descontent si a la teva resposta explicitessis una mica el que em vas dir a Sant Cugat: si els fets de l'Arrupe van quedar a l'oblit és perquè en aquells anys us va tocar viure esdeveniments que us van agafar més. Seria una bona manera de situar una mica més en quina situació es produeix la reacció de Missió Obrera i d'altres sectors jesuítics
No m'allargo més, que l'altra part ja és prou llarga.
Gràcies pel que em puguis dir
Miquel
Asunto: Gràcies
Fecha: Mon, 25 Mar 2002 19:28:20 +0100
De: Miquel Sunyol
Para: Josep M. Borri
Hola:
Molt content de la visita d'ahir. Moltes gràcies per l'acollida....
Ahir, per problemes de la informàtica, no vaig portar totes les notes que tenia de la meva visita als arxius de Llúria. Hi ha una referència a "...una nota firmada por JM.B. que les mandé verán que sigue la crispación en ciertos ambientes...". Suposo que aquest "JM.B" ets tu i que encara pots arribar a trobar aquest paper.
A més a més de la carta que es va entregar al P. General en El Clot, també surt la teva firma en cartes al P. General del 10 de febrer i del 16 de febrer. Aquestes dues estan firmadas per gent com Torelló, Rambla, Salvat, Messa, Udina, Adroer, Vives, Recolons...
[...]
Repeteixo les gràcies per la vostra acollida i espero que mantindrem el contacte.
Miquel
Tarragona, 26 de juliol de 2004
A Lluís Caparrós
Benvolgut Lluís:
En primer lloc, dir-te que estic molt content de la trobada de l'altre dia. Molt content i molt agraït.
Et poso ara breument les preguntes que jo et faria, però que només volen ser "incitacions" al diàleg. Pots contestar les que vulguis i pots esplair-te per on vulguis.
¿Com va sorgir la idea de la carta? ¿Es van fer reunions preparatòries o la carta us va arribar ja feta?
¿La vau discutir? ¿Vau poder fer esmenes i correccions?
¿Vau comentar la carta amb els diversos grups -ja fossin els de reflexió cristiana com els de reflexió política- en els quals participàveu? ¿Quina reacció van tenir?
La trobada Arrupe-Franco ¿et va afectar personalment?
Ara, quan ja han passat molts anys i hem passat per camins molts diversos, al rellegir la carta ¿què penses? ¿Vau agafar la cosa "per la tremenda? ¿Era, certament, una visita "escandalosa"? Avui dia, ¿s'hauria de tornar a fer si la situació es repetís? O ja som prou assenyats...
Ja saps que agrairia molt la teva resposta... I sense presses
Miquel
Altres e-mails més o menys semblants, els vaig enviar a Pedro López, Josep M. Surís, Manel Borrell. A l'Andreu Vilà Tintoré li vaig fer una visita a casa seva... Manel Marcet, de paraula, em va dir que no recordava res...
Les respostes rebudes
Asunto: Re: El tema maldito: viatge Arrupe 70
Date: 18/07/2002 18:50
From: Isidre Ferreté
To: Miquel Sunyol
Hola, Miquel.
Acuso rebut del teu treball. Gràcies per enviar-me'l.
Espero que constarà als arxius de la MO o, si més no, als teus.
Una abraçada.
Isidre
Santa Coloma, 2 d'agost 2004
De Lluís Caparrós
Realment el tema no m'interessa, però reconec que pot ser interessant desvetllar la veritat d'aquell moment històric també des de dintre el món eclesial de poder jesuític.
Segurament la meva aportació serà tènue perquè jo era un peó del joc. D'entrada saps que mai he estat convençut de les monarquies, no estava, doncs, "furiós" per una actuació que considerava que [el P. Arrupe] no podia deixar de fer: lligat als poders fàctics, amb les seves complicitats que s'anaven demostrant.
En aquell moment i en aquell temps en Joan XXIII, Arrupe i d'altres eren testimoni d'esperança a l'Església global, moviments d'inspiració cristiana, comunitats de base, etc. Esperàvem...
Però un cop més, es va posar al descobert la complicitat essencial amb l'opressor en l'àmbit nacional i internacional dels jesuïtes.
No vàrem perdre res absolutament. Aquella comprovació tornava a confirmar que havíem de seguir Jesús des d'altres espais d'alliberació. Importa el poble de Déu, el seu Regne, no tant l'església vaticana. Treballo encara per un altre món possible intentant encarnar-me entre els més pobres.
Nosaltres vàrem signar la carta. Érem dels 47 que no vàrem assistir al Clot segons informava Le Monde...
Alguns membres de l'equip de matrimonis i també militants de la JOC de Rubí, Catalunya i de tot l'estat, molt implicats en gravissimes lluites contra la dictadura amb conseqüències d'empresonaments, pallises policials, pèrdua de treball, separacions familiars amb els fills petits i fins la mort, es preguntaven: Amb aquest sistema es podia pactar? Dialogar potser sense altres condicions de partida?
[...]
He llegit el llibre d'en Lamet sobre Pedro Arrupe i sóc molt fidel als Exercicis Espirituals d'Iñigo i a les directrius del Congregació General 32 que m'encanten (em declaro ignasià, que no jesuïta). Crec en les persones i per suposat en Pedro, que me l'estimo... [...] També ell va estar manipulat. Tenia fortíssimes pressions, [...]
Aquest escrit no vol excloure a ningú, encara que expressi actituds marcadament diferenciades. Estic en un altre àmbit, però amb els que creieu en el que feu seriosament, convençuts, treballem pel Regne en comunió del sants.
Per suposat pots retallar, demanar aclariments, excloure la totalitat, etc. Expressa una mica el que sento i penso i en cap moment estic en contra de cap persona encara que difereixi profundament i amb sofriment per complicitats amb el poder marginador d'aquestes persones.
Miquel, ja ens tornarem a comunicar. Una abraçada (...agafa les tissores...)
Amb tota la pau al cor
Lluís
Subject: RE: Coses de l'any 70
Sent: Thursday, September 30, 2004 10:30 PM
From: Pedro López Valentín
To: Miquel Sunyol
Hola, Miquel.
¿Pensabas que ya me había olvidado de ti?
Ya hace dos meses que me llamaste y te he decir de entrada que me has pillado en total fuera de juego. No recuerdo nada de esa famosa carta ni del viaje de Arrupe. [...] Sí es cierto que al hacer un esfuerzo ( y sé que os lo merecéis) por recordar algo de aquella época he rememorado algunas situaciones o impresiones, pues fueron momentos en los que todos tuvimos que tomar decisiones muy importantes.
[...]
Bueno, me sabe mal no poder aportar ni datos ni papeles sobre esos hechos, pero he intentado hacer un esfuerzo y sólo puedo darte algunas pinceladas sobre aquellos momentos:
Posiblemente nadie de los que vivimos en Verdum disponga de documentos sobre esos hechos (quizás M. Borrell que era más metódico). El piso de Verdum se "quemó" enseguida. Durante el año 70 recibimos dos "visitas" y aunque no hubo ni registro a fondo ni detenciones (una de las veces sólo estaba Miralles y tuvo después problemas con el pasaporte), estaba claro que el piso estaba casi siempre muy "limpio" y que cuando nos veíamos obligados a cambiar de residencia, lo hacíamos con una mano delante y otra detrás.
No tengo la imagen de que el piso de Verdum fuera un grupo muy estable. Excepto los primeros meses, poco a poco el equipo como tal se fue desintegrando, aunque en todo momento hubo una gran amistad y respeto por las decisiones de los demás. [...] Yo también en el 70 me encontré metido en la huelga de Harry Walker y me parece que ya no pude volver a ese piso. [...]
Recuerdo algunas reuniones de M.O. en Sabadell o Terrassa, pero no tengo conciencia de haber discutido esa carta ni allí ni en nuestro piso (lo cual no quiere decir que no las realizáramos ni que por descontado la firmáramos)
Lo que sí recuerdo es que en aquellos momentos para algunos de los que vivíamos en Verdum, primaba más y dedicábamos más tiempo a aquello que llamábamos "cómo insertarnos en el movimiento obrero" que en discutir las actuaciones de la jerarquía o sectores de la Iglesia con respecto al poder establecido.(No se esperaban grandes cambios dentro de la Iglesia institucional). Al salir de la fábrica dedicábamos el tiempo casi exclusivamente a reuniones de fábrica, Comisiones Obreras, infinidad de coordinadoras (algunas sin sentido) y poco tiempo a la comunidad. También tengo la impresión de que en aquellos momentos militar en algunos grupos políticos (especialmente los de extrema izquierda, troskistas, etc.) era casi como profesar otros votos y exigían dedicación plena e incluso la incompatibilidad entre estar en la S.J. y seguir militando.
Como conclusión de todo ello podrás entender que si ya es difícil recordar algo después de 30 años, más lo es si crees que en aquel momento, aunque fuera un tema relevante para algunos, no lo era demasiado para mí.
Bueno Miquel, ya ves que poco te he podido ayudar.
[...]
Una forta abraçada.
Perico López
Subject: Re: Coses de l'any 70
Date: Mon, 26 Jul 2004 14:30:05 +0200
From: Josep M Surís
To: Miquel Sunyol
Benvolgut Miquel,
T'agraeixo molt el correu electrònic, per la oportunitat de connectar desprès de tant de temps. [...]
Pel que fa a la carta al P. Arrupe, la veritat és que no recordo absolutament res. Quan llegia el teu mail, em venia una idea vaga d'alguna cosa que va acabar tant ràpidament com deuria començar; però com veus, ben poca cosa.
[...]
I llegint la carta sí que em ve a la memòria el fet; però no tinc ni idea de com es va gestar.
Sobre la "certa mirada amb perspectiva" que em demanes. Et contesto breument amb algunes impressions. Queda tot molt lluny i ara, sembla inconcebible una dictadura, que existia fa relativament poc. Crec que la reacció expressada en la carta era la que calia en aquell context. Tot i així i mirant-ho amb simpatia , em resulta ingènua en alguns aspectes: la freqüència amb la que s'apel·la a sentiments de dolor, sofriment, vergonya, amargura, referits als SJ; alguns dels quals certament ho van tenir molt difícil i certament ho van passar malament, com moltes altres persones.
La referència als obstacles...Vols dir que el poble estava tant preocupat pels SJ i les seves jerarquies?.
[...]
[...]
Una forta abraçada,
Josep Mª Surís
Pròxim
Capítol
L'etapa de Barcelona
|
||
La Vanguardia, 6 de maig de 1970 |
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat abril 2014 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Serà ordenat de sacerdot el 76.
Actualment viu a la comunitat de la Salut Alta (Badalona). Treballa a EDOSA (Rubí) i col·labora a la pastoral del barri
A partir del 72, superior dels grups de "Missió Obrera". Més tard, Consultor de Província
Deixa la Companyia el 80
Deixa la Companyia el 76.
Deixa la Companyia el 76.
Actualment viu a la residència de El Palau (Casc Antic. Barcelona). És Director de Missió i Desenvolupament, rector de la parròquia de St. Pere Claver, col·labora a la Comissió Diocesana de Migració (Tarragona)
Deixa la Companyia el 71.
Deixa la Companyia el 71.
Deixa la Companyia el 71.
Deixa la Companyia el 71.
Deixa la Companyia el 77.
Deixa la Companyia el 77.
Deixa la Companyia el 70.
Serà ordenat de sacerdot el 75. Actualment viu a la comunitat de Collblanc (L'Hospitalet del Llobregat). Professor d'ESADE. President del Patronat Intermon-Oxfam. Col·labora a "Cristianisme i Justícia" i a la parròquia Sta. Gemma
Deixa la Companyia el 80
Actualment viu a la comunitat de Torreforta (Tarragona). Col·labora a la parròquia del barri i és rector de Sta. Maria de Puigpelat