La meva correspondència amb...

Lluís Caparrós

Tarragona, 26 de julio de 2004
A Lluís Caparrós

Benvolgut Lluís:

En primer lloc, dir-te que estic molt content de la trobada de l'altre dia. Molt content i molt agraït.

Et poso ara breument les preguntes que jo et faria, però que només volen ser "incitacions" al diàleg. Pots contestar les que vulguis i pots esplaiar-te per on vulguis.

Ja saps que agrairia molt la teva resposta

Miquel

Santa Coloma, 27 julio 2004
De: Lluís Caparrós

Miquel,

Realment el tema no m'interessa, però reconec que pot ser interessant desvetllar la veritat d'aquell moment històric també des de dintre el món eclesial de poder jesuític.

Segurament la meva aportació serà tènue perquè jo era un peó del joc. D'entrada saps que mai he estat convençut de les monarquies, no estava, doncs, "furiós" per una actuació que considerava que [el P. Arrupe] no podia deixar de fer: lligat als poders fàctics, amb les seves complicitats que s'anaven demostrant.

En aquell moment i en aquell temps en Joan XXIII, Arrupe i d'altres eren testimoni d'esperança a l'Església global, moviments d'inspiració cristiana, comunitats de base, etc. Esperàvem...

Però un cop més, es va posar al descobert la complicitat essencial amb l'opressor en l'àmbit nacional i internacional dels jesuïtes.

No vàrem perdre res absolutament. Aquella comprovació tornava a confirmar que havíem de seguir Jesús des d'altres espais d'alliberació. Importa el poble de Déu, el seu Regne, no tant l'església vaticana. Treballo encara per un altre món possible intentant encarnar-me entre els més pobres.

Vàrem signar la carta. Érem dels 47 que no vàrem assistir al Clot segons informava Le Monde... el dia 5 de maig de 1970, segon crec.

Alguns membres de l'equip de matrimonis i també militants de la JOC de Rubí, Catalunya i de tot l'estat, molt implicats en gravíssimes lluites contra la dictadura amb conseqüències d'empresonaments, pallisses policials, pèrdua de treball, separacions familiars amb els fills petits i fins la mort, es preguntaven: Amb aquest sistema es podia pactar? Dialogar potser sense altres condicions de partida?

Aparcar la dinàmica del Vaticà II i el seu "aggiornamento" (trencament evidenciat per l'oblit de Signes de Testimonis com podien ser Oscar Romero, Ignasi Ellacuria, Joan Alsina, Vallmajor...) i la contradictòria actitud oficial (fàctica potser segons ells, però no evangèlica i sí imperial d'alguns membres destacats de la que diuen jerarquia) seguien donant suport a la continuada crucifixió del poble com ja deia Ellacuria.

He llegit el llibre d'en Lamet sobre Pedro Arrupe i sóc molt fidel als Exercicis Espirituals d'Iñigo i a les directrius de la Congregació General 32, que m'encanten. Crec en les persones i per suposat en Pedro, que me l'estimo, però no en el seu "ropatge" eclesiàstic pel que va pagar un altíssim preu en salut i preocupacions. També ell va estar manipulat. Tenia fortíssimes pressions, com la de canvi de general per Pau VI, el rebuig de la teologia de l'alliberament, desaparició de capellans obrers i tantes que no sabem... sens dubte com a raons del govern universal de les ànimes.

Aquest escrit no vol excloure a ningú, encara que expressi actituds marcadament diferenciades. Estic en un altre àmbit, però amb els que creieu en el que feu seriosament, convençuts, treballem pel Regne en comunió del sants.

Per suposat pots retallar, demanar aclariments, excloure la totalitat, etc. Expressa una mica el que sento i penso i en cap moment estic en contra de cap persona encara que difereixi profundament i amb sofriment per complicitats amb el poder marginador d'aquestes persones

Miquel, ja ens tornarem a comunicar. Una abraçada (...agafa les tisores...)

Amb tota la pau al cor

Lluis

Santa Coloma, 2 d'agost 2004
De: Lluís Caparrós

Benvolgut Miquel:

Hola!

No em faràs creure que no has rebut aquesta carta que et reenvio...

Esperaré la teva opinió i si falten detalls l'acabaré

Em sembla que ja t'ho vaig dir, però ho torno a dir: jo també em vaig quedar content, agraït i pensatiu... Com es diu, te la jugues, em sembla... El que intentes és veritat i històric...

Lluís

Tarragona, 20 de novembre 2004
(A tres mesos de la jubilació)
A Lluís Caparrós

Benvolgut Lluís:

Em sembla que no t'he fet ni un simple "acuse de recibo" per la teva resposta de finals de juliol ni pel "reenvio" que em vas fer el mes d'agost. Et demano, doncs, perdó. Són coses d'aquestes que passen a l'estiu...

Ara m'he posat a fer la redacció de l'etapa de l'Arrupe a Barcelona, començant per les dues cartes (la de Missió Obrera i la del sector universitari) que li van donar la "benvinguda". Acostumo a posar en el text principal un resum de les aportacions personals, deixant per un capítol a part (com si fossin uns "annexos") la publicació íntegra dels e-mails o cartes enviades i rebudes.

El teu escrit m'agrada i està en total sintonia amb el sentit de la "carta" original. No crec que "me la jugui", encara que no agradi massa a uns quants recordar ara els lligams de la Companyia (i de l'Arrupe també) amb Franco i el seu règim.

Al Mingo Melero li deia:

Colabora en el mejor estudio histórico sobre la figura de Pedro Arrupe en lo que va de siglo y así evitarás que los "mediocres" se aprovechen de su figura

No podem permetre que un home com l'Arrupe acabi d'aquesta manera...

No sé encara quan podré posar tot això a la web...

Si tens ocasió: http://www.tinet.org/~fqi

Espero la teva resposta i espero que algun dia podrem repetir la trobada...

Ben teu

Miquel