Necesitaràs l'Acrobat Reader
Si no el tens, doble click...

Capítol VII
L'etapa
de Barcelona
Secció Sisena
Els records d'un
que no va signar: Pere Borràs
Actual Provincial
dels jesuïtes de Catalunya

Els records d'un que no va signar

Pere Borràs

Actual Provincial
dels jesuItes de Catalunya

Sopant a casa meva de Bonavista al mes de maig de 2006

Retrocedim fins els anys 70-75, ¿no?, i ara ha sortit a la conversa l'any 69 quan, segons el que acabes de dir, et vas veure obligat a anar a Manresa com refugiat polític...

Sí

....i allà et van donar asil, la ciutat de Manresa, ¿no?

Bé, home. La Cova, la cova de Manresa.

D'acord. La Cova de Sant Ignasi.

Són anys a la Província una mica bellugadets. Alguns dirien que els joves jesuites d'avui dia no entendrien aquells anys.

Anys de cartes... I aquí jo tinc tres cartes. Una és de l'any 70, aquesta és de l'any 71 i la tercera de l'any 75. D'aquestes tres cartes, a dues hi ha la teva signatura, i a una no hi és.

A la carta de l'any 70, a la qual jo crec que, si fa o no fa, hi signen tots els companys del teu pis,

Jo no hi sóc?

No, no hi ets.

És la carta de quan ve aquí el P. Arrupe, la carta de protesta dels jesuïtes del sector univesitari, en sentit ampli. Te'n vas enterar, o no et vas enterar-te'n?

Si la vols recordar
La carta de l'any 70

No me'n recordo. La veritat és que no me'n recordo

És normal que no te'n recordis. I d'aquesta segona, la del Leita, te'n recordes?

Si la vols recordar
La carta del "cas Leita"

Sí, i tant. De la del Leita, me'n recordo molt bé.

És el que acostuma a passar.

Aquesta, la de quan ve l'Arrupe, no sé si no la vaig signar perquè no vaig voler signar-la o perquè no hi era, o perquè estava fora o... En aquella època signàvem moltes coses...

En aquell temps es signaven moltes cartes, i per tan és molt normal que algú no es recordi.

Ara, la del Leita, sí?

I tant!

I la del Leita, quan la vau signar, pensàveu que tindria conseqüències... o es va signar com una més?

Que tindria les conseqüències que va tenir...

Perquè la primera carta no és per ser pública. La carta de protesta perquè Arrupe anava a veure a Franco no era per a publicar-se. Mai es va tenir la pretensió de que es publiqués a cap diari. I aquesta del Leita, sí que és per a que surti en el diari

Sí, d'això ja n'era conscient. El problema era,,, A veure, faig una mica de memòria, si no m'equivoco, que havia sortit una desautorització d'ell en públic dient que havia sortit expulsat de la Companyia... No s'entrava en el contingut del seu llibre... Perquè jo per exemple no l'havia llegit, i molta gent que va signar tampoc l'havia llegit.

Perquè jo per exemple no l'havia llegit, i molta gent que va signar tampoc l'havia llegit

Es criticava la manera com s'havia fet això.

Fins i tot alguns deien que el mateix Leita, pel seu tarannà, no estava d'acord en que es publiqués la carta.

En la manera com havia estat expulsat, no s'hi estava d'acord. D'això, sí que me'n recordo.

I aquí teniu una crítica no només a... Aquesta frase tampoc queda malament:

Disentimos del estilo que nuestras autoridades jesuíticas (y quizás no las locales, sino precisamente las más altas) han seguido en este caso concreto y público.

Aquest llenguatge d'autoridades jesuíticas... ¿és de l'època? Avui dia no es donaria, avui dia això seria impensable, aquest llenguatge.

Tu t'imagines que un grup de jesuïtes fessin una carta així avui dia?

A veure. Molta gent, molta gent de la Província va criticar aquesta carta perquè deien que això no s'hagués hagut de posar en públic, La discussió era -ara estic recordant- Jo recordo molts companys que deien:

Jo això no ho hagués fet en públic, sinó que hagués escrit una carta al General.

Aleshores, el contraargument era que com ja s'havia fet pública l'expulsió, aleshores semblava que era un servei a la Companyia dir que hi havia molts jesuïtes que no hi estaven d'acord, però que se sentien jesuïtes. No era contra la Companyia, sinó que era una manera de mostrar al món que també a la Companyia hi havia gent -compromesa amb la Companyia-, que no hi estava d'acord amb aquest mètode.

Avui dia, ¿si podia passar això?

Avui dia, ¿hi ha un grup de jesuïtes capaços de fer un servei a la Companyia tal com vosaltres vau fer? Aquesta seria una pregunta.

No ho sé. Jo, clar, es que jo... tinc molt fàcil accés al P. General per poder dir-li: Hi ha un desacord en això, en això, en això...

Això d'una banda; però jo crec que hi ha una altra dada i és que l'església en aquell moment era més oberta que ara.

I aquí el "juguet" va deixar de gravar: o se li va acabar la pila, o vam tocar un botó sense adonar-nos-en. mp3 (74K)

La tercera carta a la que es fa al·lusió, la de l'any 1975, és una carta al Director de el ciervo, a la qual un grup de jesuïtes de tot l'estat espanyol volen

...manifestar nuestro profundo pesar por la salida del padre Díez-Alegría de la Compañía de Jesús

recordant (a qui podia sentir-se al·ludit) que

...la obediencia, tal como la concebía san Ignacio, tiene como norma suprema y última el Evangelio y el respeto a la conciencia

Aquí, l'adjetiu "nuestro" (nuestro profundo pesar) m'inclou també a mi, doncs apareixo com un dels sesenta i quatre jesuïtes que vam fer en aquell moment un "servei a la Companyia"

Un servei a la Companyia
La carta del "cas Díez-Alegría"

José Mª Díez-Alegría, Carmen Muñoz y Domingo Melero

Seguint els meus costums i per a tranquil·litat dels meus lectors, aquesta conversa (que sempre és un resum del que ha quedat gravat) ha estat revisat i acceptat per la persona entrevistada

Veure "Vist i plau"
d'en Pere Borràs

José Mª Díez-Alegría sopant (maig o juny de 1992) a casa meva en companyia de Carmen Muñoz (la Carmencita) i Mingo Melero, el qual també havia fet aquell "servei a la Companyia"