|
Fam. Escolopàcids
Territs, tètols, becuts i
becadells
[Territs] [Xivites] [Escuraflascons] [Gambes] [Becadells] [Tètols] [Polits i becuts]
Aquesta família, amb 75 espècies i 21 gèneres, és la més
extensa i agrupa quasi tots els limícoles, a excepció del corriols i alguns pocs més.
Són originaris de la regió paleàrtica, però s'han estès fins a terres africanes. Presenten multitud de formes, però es diferencien d'altres
famílies properes per la seva mida, mitjana o gran, becs llargs i prims, i per l'existència
d'un dit posterior a les potes. En general, tenen colors bruns amb llistes o taques.
Especialment abundants a l'hemisferi nord, estan representats
pels territs, els tètols, els becuts, els becadells, les xivites i les gambes. Són aus grans migratòries, que poden recórrer milers de quilòmetres.
Els escuraflascons són limícoles de mida mitjana, semblants als territs i les xivites, però una mica
peculiars, ja que són bons nedadors i les espècies europees passen l'hivern nedant al mar.
Tenen dimorfisme sexual poc o
molt diferenciat i un plomatge nupcial més vistós.
|
|
L'escuraflascons (Phalaropus lobatus) és un migrador escàs al Delta. 
    
    
    
|
Les gambes, de mida
mitjana, també tenen colors terrosos i carpó blanc a la cua com les xivites, però són
una mica més grans. Tenen plomatge nupcial diferenciat, si bé al Delta no
són fàcils
d'observar perquè solen ser hivernants i migradors de pas.
|
|
La gamba roja vulgar (Tringa totanus) es caracteritza pel bec i les potes de color taronja, i en vol és l'únic limícola amb una franja blanca ampla a les ales. És un hivernant molt abundant al Delta i es pot veure per quasi tots els ambients aquàtics. A l'estiu n'hi nidifiquen poques parelles.       
   

    
    
|
|
La gamba roja pintada (Tringa
erythropus) es diferencia en vol de la gamba roja per les ales més fosques i sense
franja blanca i per les potes més llargues, que sobresurten de la cua. Hivernant escàs al Delta, però bastant freqüent als passos migratoris. 
    
    
    
|
|
La gamba verda (Tringa nebularia) és un
ocell que es veu en període migratori.   
    
    
    
|
|
La siseta (Tringa stagnatilis) és un altre
ocell que es veu en període migratori.     
    
    
    
|
|
El batallaire (Philomachus pugnax) no és
una gamba -no pertany al gèn. Tringa- ,però, per la seva mida i aspecte, recorda molt
la gamba roja en el seu plomatge hivernal. En canvi, el plomatge nupcial és molt diferent
i cridaner, però no visible al Delta, on és hivernant i migrador. Es pot
veure en arrossars i altres ambients aquàtics.  
   

    
    
|
| Els becadells tenen un color terrós invariable tot l'any, a diferència de les gambes, que presenten variacions
nupcials de plomatge. El bec és extraordinàriament llarg en proporció a la mida del
cos, la qual cosa els proporciona una
aparença especial. La disposició dels ulls al
crani també és molt particular i els dóna un enorme grau de visió. Són tímids
i d'hàbits crepusculars.
|
|
El becadell (Gallinago galinago) és un ocell hivernant i migrador molt habitual al Delta, on freqüenta ambients aquàtics
dulciaqüícoles, com ara arrossars, canyissars i vores de llacuna. És molt característic el
seu moviment en ziga-zaga quan aixeca el vol.  
    
    
    
|
|
La becada (Scolopax rusticola), de mida més gran i més arrodonida que el becadell, és l'únic limícola no aquàtic. Es troba en grans i
denses àrees de bosc, això sí, prop de bassetes i rierols. Al Delta apareix com a
hivernant escàs i hi ocupa els arbres de ribera i els conreus hortofrutícoles propers a la
vora del riu. D'hàbits nocturns, arriba a tenir un angle de visió de 360º.  
    
    
    
|
|
El becadell sord (Lymnocryptes minimus) és un hivernant i migrador escàs al Delta. 
    
    
    
|
Altres espècies accidentals al Delta: El becadell
gros (Gallinago media).
|
Els tètols són
limícoles grans, de bec molt llarg i una mica corbat cap amunt. Presenten plomatge
nupcial viu de color rogenc i plomatge hivernal més aviat gris, que és com es veuen al Delta, on solen ser hivernants. Ocupen ambients aquàtics dulciaqüícoles i alguns són
bons nedadors.
|
|
El tètol cuanegre (Limosa limosa) destaca en vol per una franja blanca a l'ala i una cua amb carpó blanc i acabada en una
franja negra. És el tètol més abundant al Delta, amb prop de 3.000 exemplars
hivernants. És especialment abundant en el període migratori de
primavera. N'ocupa arrossars i altres ambients aquàtics, i es localitza
especialment a l'illa de Buda.    
    
    
   
|
|
El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un altre tètol visible al Delta, però com a hivernant escàs
i ocupant
ambients més litorals. En vol, es diferencia del cuanegre per no tenir franja
alar blanca i perquè la franja negra de la cua és més estreta.  
    
    
    
|
Els polits i
becuts són grans limícoles de colors terrosos i llistats, que es caracteritzen pel
seu bec, molt llarg i corbat cap avall. En vol, es poden confondre, per la seva mida, amb
les gavines joves; però les llargues potes que els sobresurten de la cua els descobreixen.
|
|
El becut (Numenius arquata) és un hivernant no
molt habitual al Delta, on es pot veure en platges i badies,
o bé en arrossars
propers.   
    
    
   
|
|
El polit cantaire (Numenius phaeopus) és un limícola que es pot veure al Delta en període de pas migratori.  
    
    
   
|
[Limícoles]
|