Escolopàcids

Fam. Escolopàcids

Territs, tètols, becuts i becadells

[Territs] [Xivites] [Escuraflascons] [Gambes] [Becadells] [Tètols] [Polits i becuts]

Aquesta família, amb 75 espècies i 21 gèneres, és la més extensa i agrupa quasi tots els limícoles, a excepció del corriols i alguns pocs més. Són originaris de la regió paleàrtica, però s'han estès fins a terres africanes. Presenten multitud de formes, però es diferencien d'altres famílies properes per la seva mida, mitjana o gran, becs llargs i prims, i per l'existència d'un dit posterior a les potes. En general, tenen colors bruns amb llistes o taques.

Especialment abundants a l'hemisferi nord, estan representats pels territs, els tètols, els becuts, els becadells, les xivites i les gambes. Són aus grans migratòries, que poden recórrer milers de quilòmetres.

Els escuraflascons són limícoles de mida mitjana, semblants als territs i les xivites, però una mica peculiars, ja que són bons nedadors i les espècies europees passen l'hivern nedant al mar. Tenen dimorfisme sexual poc o molt diferenciat i un plomatge nupcial més vistós.
	L'escuraflascons (Phalaropus lobatus) és un migrador escàs al Delta.
Les gambes, de mida mitjana, també tenen colors terrosos i carpó blanc a la cua com les xivites, però són una mica més grans. Tenen plomatge nupcial diferenciat, si bé al Delta no són fàcils d'observar perquè solen ser hivernants i migradors de pas.
	La gamba roja vulgar (Tringa totanus) es caracteritza pel bec i les potes de color taronja, i en vol és l'únic limícola amb una franja blanca ampla a les ales. És un hivernant molt abundant al Delta i es pot veure per quasi tots els ambients aquàtics. A l'estiu n'hi nidifiquen poques parelles.
	La gamba roja pintada (Tringa erythropus) es diferencia en vol de la gamba roja per les ales més fosques i sense franja blanca i per les potes més llargues, que sobresurten de la cua. Hivernant escàs al Delta, però bastant freqüent als passos migratoris.
	La gamba verda (Tringa nebularia) és un ocell que es veu en període migratori.
	La siseta (Tringa stagnatilis) és un altre ocell que es veu en període migratori.
	El batallaire (Philomachus pugnax) no és una gamba -no pertany al gèn. Tringa- ,però, per la seva mida i aspecte, recorda molt la gamba roja en el seu plomatge hivernal. En canvi, el plomatge nupcial és molt diferent i cridaner, però no visible al Delta, on és hivernant i migrador. Es pot veure en arrossars i altres ambients aquàtics.
Els becadells tenen un color terrós invariable tot l'any, a diferència de les gambes, que presenten variacions nupcials de plomatge. El bec és extraordinàriament llarg en proporció a la mida del cos, la qual cosa els proporciona una aparença especial. La disposició dels ulls al crani també és molt particular i els dóna un enorme grau de visió. Són tímids i d'hàbits crepusculars.
	El becadell (Gallinago galinago) és un ocell hivernant i migrador molt habitual al Delta, on freqüenta ambients aquàtics dulciaqüícoles, com ara arrossars, canyissars i vores de llacuna. És molt característic el seu moviment en ziga-zaga quan aixeca el vol.
	La becada (Scolopax rusticola), de mida més gran i més arrodonida que el becadell, és l'únic limícola no aquàtic. Es troba en grans i denses àrees de bosc, això sí, prop de bassetes i rierols. Al Delta apareix com a hivernant escàs i hi ocupa els arbres de ribera i els conreus hortofrutícoles propers a la vora del riu. D'hàbits nocturns, arriba a tenir un angle de visió de 360º.
	El becadell sord (Lymnocryptes minimus) és un hivernant i migrador escàs al Delta.
Altres espècies accidentals al Delta: El becadell gros (Gallinago media).
Els tètols són limícoles grans, de bec molt llarg i una mica corbat cap amunt. Presenten plomatge nupcial viu de color rogenc i plomatge hivernal més aviat gris, que és com es veuen al Delta, on solen ser hivernants. Ocupen ambients aquàtics dulciaqüícoles i alguns són bons nedadors.
	El tètol cuanegre (Limosa limosa) destaca en vol per una franja blanca a l'ala i una cua amb carpó blanc i acabada en una franja negra. És el tètol més abundant al Delta, amb prop de 3.000 exemplars hivernants. És especialment abundant en el període migratori de primavera. N'ocupa arrossars i altres ambients aquàtics, i es localitza especialment a l'illa de Buda.
	El tètol cuabarrat (Limosa lapponica) és un altre tètol visible al Delta, però com a hivernant escàs i ocupant ambients més litorals. En vol, es diferencia del cuanegre per no tenir franja alar blanca i perquè la franja negra de la cua és més estreta.
Els polits i becuts són grans limícoles de colors terrosos i llistats, que es caracteritzen pel seu bec, molt llarg i corbat cap avall. En vol, es poden confondre, per la seva mida, amb les gavines joves; però les llargues potes que els sobresurten de la cua els descobreixen.
	El becut (Numenius arquata) és un hivernant no molt habitual al Delta, on es pot veure en platges i badies, o bé en arrossars propers.
	El polit cantaire (Numenius phaeopus) és un limícola que es pot veure al Delta en període de pas migratori.

[Limícoles]