Salobrars, erms i salines

Els salobrars

Als terrenys argilosos més propers al mar i més baixos del Delta, les aigües freàtiques salades i superficials produeixen una salinització del sòl, per ascens capil·lar fins a la superfície.

 Poques plantes estan adaptades a viure en aquests terrenys salabrosos. Les plantes halòfiles, pròpies de medis salins, utilitzen estratègies de compensació osmòtica mitjançant l'acumulació d'aigua i sals en els seus teixits, o per secreció de sals per l'epidermis.

La planta més coneguda és la sosa, que, juntament amb d'altres com el salat, la salsona, els limonium i alguns joncs halòfils, formen les comunitats vegetals que coneixem com a salobrars, de caràcter arbustiu i sovint inundats per aigües salobroses a causa de filtracions o inundació marina.

Es creu que devien formar grans extensions a tota la plana deltaica, però en l'actualitat ocupen àrees relictes i esparses barrejades amb comunitats de sorral i palustres. El salobrar més extens del Delta es troba actualment a la Punta de la Banya i a la zona de la Tancada.

El salobrar està freqüentat per tot tipus d'aus camallargs, des de martinets i bernats fins a tot tipus de limícoles, com el camallarga i el corriol. També trobem gavines i xatracs que formen colònies nidificants.

Tot i la importància botànica i ecològica, com a hàbitat i zona de nidificació d'aus aquàtiques, els salobrars estan amenaçats per la proliferació de projectes d'instal·lacions urbanístiques i piscifactories que ocupen aquest tipus d'espais.

Joncars i erms salats

En llocs menys salobrosos, de transició cap a altres comunitats vegetals, o salobrars degradats pel pasturatge, hi ha alguns joncs halòfils que formen comunitats anomenades jonqueres o erms salats. Aquesta vegetació sol ser ocupada per ramats de bous que pasturen i formen espais oberts, més o menys coberts de vegetació, que són l'hàbitat d'algunes espècies d'ocells que prefereixen aquests espais més oberts.

Les salines

Malgrat ser abundants a la fi de l'edat mitjana al Delta, en l'actualitat només resten en funcionament les Salines de la Trinitat, situades a la Punta de la Banya (en groc al mapa de dalt).

Els quadres de les salines constitueixen uns ambients aquàtics molt particulars, a causa de la forta concentració salina, per damunt de la del mar, que només permeten la vida d'alguns organismes com diatomees, algues cianofícies, algun mol·lusc i petits crustacis com l'artèmia.

Poques aus, com ara el bec d'alena, el camallarga i l'ànec blanc hi troben el seu aliment, encara que cal destacar-hi el flamenc, que ha desenvolupat un conjunt d'adaptacions fisiològiques i anatòmiques per explotar amb èxit aquests ambients hipersalins.