Les badies i el litoral

Les badies

El Delta de l'Ebre presenta dues badies - la Badia del Fangar i la Badia dels Alfacs - que són úniques en el litoral mediterrani peninsular.

Les aigües d'aquestes badies tenen unes peculiaritats que les diferencien de les de mar obert: escassa profunditat - menys de 6 m -, arribada i barreja d'aigües dolces procedents dels desguassos dels arrossars que aporten molts nutrients, i un llarg temps de residència dins de la badia a causa del relatiu aïllament i de la manca d'onatge.

Això fa que siguin aigües molt més productives que les del mar obert, amb una gran concentració de plàncton i amb un fons cobert per fanerògames marines, com ara la cymodocea nodosa, i per algues de sediment, com ara la caulerpa, que alberga multitud d'invertebrats marins, especialment crustacis i mol·luscs, i on penetren peixos litorals per refugiar-se i alimentar-se.

És el lloc preferit de les aus capbussaires, gavines i xatracs per un costat, i ànecs litorals com el morell, el corb marí, el cabussó, etc. per l'altre.

A més, a l'hivern - en plena època de caça -  molts d'ànecs nedadors com el collverd troben un refugi segur a les badies.

El litoral i mar obert

El litoral de l'Ebre, tot i no formar part del Delta, rep la influència de  l'aportació  de nutrients de l'Ebre. Això es nota en una major productivitat de les aigües respecte d'altres zones del litoral mediterrani, tal com succeeix a la desembocadura d'altres grans rius europeus.

Les aigües marines exteriors del Delta són freqüentades per les gavines i altres ocells marins i litorals que poden apropar-se més o menys a la costa.