Corbs marins

L'ordre Pelecaniformes agrupa mascarells, corbs marins i pelicans, aquests darrers amb espècies al Mediterrani oriental i, per tant, no presents al Delta. En general, són ocells marins grans que tenen quatre dits units per una membrana interdigital que facilita la natació i el capbussament per a pescar dins de l'aigua. La família més important és la dels corbs marins (Falacrocoràcids), amb 30 espècies corresponents a dos gèneres, d'origen tropical.

Són de color negre i el bec és fort i ganxut. És fàcil veure com es posen plantats damunt de les roques o d'estaques amb les ales desplegades perquè, a diferència d'altres ocells aquàtics, no disposen de la glàndula uropigial que segrega una cera que permet impermeabilitzar les plomes. Solen formar grups que volen en formació de "V".

	El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és molt abundant al Delta a l'hivern, on la seva població ha augmentat extraordinàriament els darrers anys. Ocupa tot tipus d'aigües fondes: riu, llacunes, badies i, fins i tot, les salines. La seva abundància, dimensions i el fet de formar grups de centenars i milers d'exemplars fa que sigui molt fàcil de trobar.
	El corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), per contra, només apareix de manera ocasional o escassa al Delta i a la fi de l'estiu. Es diferencia de l'anterior per ser més petit, amb les galtes menys groguenques i per presentar una petita "cresta" o plomall al cap, tal com el seu nom indica.