Petits camallargs

Els limícoles

  [Generalitats]  [Morfologia]  [Ecologia]  [Sistemàtica]

Generalitats

Són petits ocells camallargs que mengen cucs i petits invertebrats que troben picant el fang dels petits tolls i aiguamolls de les platges, sorrals i salobrars costaners.
Acostumen a ser nidificants de la tundra del nord d'Europa i vénen al Mediterrani a passar l'hivern o de pas cap a terres africanes.
Es diferencien dels grans camallargs en una sèrie de característiques que podem sistematitzar en aquest quadre:

  Limícoles Martinets i grans camallargs
Mida petita o mitjana mitjana o gran
Bec fi i llarg gruixut i llarg, cònic.
Plomatge nupcial norm. poc diferenciat norm. molt diferenciat
Mudes norm. una premigratòria norm. dos (pre i postmigratòria)
Nidificació habitual en zones fredes en zones tropicals
Hàbitat aquàtic habitual bassals, salobrars i arrossars amb el nivell baix vores de llacunes, vores de riu, arrossars
Nivells tròfics baixos alts (depredadors)
Alimentació cucs, mol·luscs i petits crustacis peixos, amfibis i grans invertebrats

Morfologia

El seu aspecte és el d'un ocell camallarg de mida petita o mitjana, amb el coll i les potes llargues i un bec llarg i prim molt característic d'aquest grup, amb la punta flexible i sensible per a poder detectar l'aliment dins del fang. Solen tenir colors terres i  taques i franges al cos.
Poden tenir plomatge nupcial diferenciat, com és el cas dels corriols i territs, però el dimorfisme sexual és rar; el mascle batallaire n'és un exemple, ja que presenta un plomatge molt destacat.

Ecologia

A l'estiu, acostumen a habitar la tundra europea, on s'alimenten d'insectes i larves. A l'hivern, migren a terres mediterrànies i africanes i hi ocupen els aiguamolls i sorrals costaners alimentant-se de cucs, crustacis i mol·luscs que troben en aquests ambients.
El fet de viure en terres fredes i poc productives  -el cas de la tundra- explica la mida corporal menor en relació a d'altres camallargs d'hàbitats més càlids.
Són aus oportunistes que exploten molt bé els medis aquàtics i les zones humides, molt productives però poc organitzades, ja que la seva capacitat de vol els permet adaptar-se a qualsevol aliment diferent en tot moment.
Normalment niuen al terra, en una depressió, i els ous -3 o 4- presenten unes taques que faciliten el camuflatge. Fan una posta a l'any, de vegades dues, i els polls són nidífugs i arriben a la maduresa en un any, de vegades en dos.
Acostumen a tenir dues mudes, una parcial prenupcial i una altra total als llocs d'hivernada -cas del Delta-, que habitualment és progressiva: canvien les plomes de mica en mica, per tal de no perdre la capacitat de volar en cap moment.

Sistemàtica. Famílies i espècies.

El terme limícola és un concepte més aviat morfologicoecològic que sistemàtic, i hi inclou unes 13 famílies de l'ordre dels Caradriformes, que també inclou les gavines i els xatracs. Les famílies més nombroses són la dels Caràdrids(corriols) i la dels Escolopàcids.

Aquí les presentem agrupades, en funció de la seva mida, en tres categories diferents:
 
 


 

Fam. 

Caràdrids  
 

 Corriols

Daurada, pigre

Fredeluga

Limícoles

petits
Fam. 

Glareòlids  
 

 Perdiu de mar
Fam.  Escolopà-  
cids		 TerritsXivitonaRemena-rocs
Xivites, valonaEscuraflascons 

Gambes, siseta, batallaireBecadells

Limícoles

mitjans
TètolsBecut, polits

Limícoles

grans
Fam. 

Hematopòdids

 Garsa de mar
Fam. 

Recurviròstrids

 CamallargaBec d'alena
Fam. 

Burínids

 Torlit

[Torneu al principi de la pàgina]   [Grups d'aus]