Cabussons

Aquesta família, única de l'ordre dels podicipediformes, està representada al món per 17 espècies de 3 gèneres, d'origen holàrtic, que ocupen extenses àrees en tots els continents. Són aus capbussaires que s'alimenten de peix, crustacis, mol·luscs i també d'algues a les llacunes, on es capbussen continuadament i durant llargs espais de temps. Tenen la mida d'un ànec i, per tant, són més petits que altres capbussaires, com ara els corbs marins o les calàbries. No tenen dimorfisme sexual; en canvi, el plomatge nupcial acostuma a ser molt destacat, a diferència de l'hivernal, més grisós. Solen viure aïllats, per parelles, i construeixen un niu flotant amb la vegetació aquàtica retinguda a les vores de les llacunes.

	El cabusset (Tachybaptus ruficollis) és sedentari i nidificant comú al Delta, on es troba als canals i a les vores de les llacunes. És petit i rarament vola.
	El cabussó collnegre (Podiceps nigricollis) és més gran i també bastant comú al Delta, però només a l'hivern, ja que hi nidifica de manera accidental. Es pot confondre, amb plomatge hivernal, amb el cabussó emplomallat, del qual només es diferencia pel color més fosc del coll i de les galtes. De costums més litorals, viu en llacunes i badies del Delta.   !
	El cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) és el més gran i comú al Delta, on és sedentari i nidificant bastant abundant, unes 100 parelles. Es troba a les llacunes, especialment a l'Encanyissada, si bé a l'hivern es desplaça a les badies. El plomatge nupcial és molt vistós i característic, amb unes plomes rogenques que pengen de les galtes. La seva parada nupcial és de les més curioses i peculiars que es poden observar.
Altres ocells accidentals: cabussó orellut (Podiceps auritus) i cabussó gris (Podiceps grisegena)