[Corriols] [Daurades] [Fredelugues]

Aquesta ampla família està representada en tot el món per 65 espècies de 9 gèneres, distribuïts per tot el món, als ambients litorals. Són ocells de mida petita i forma compacta, i colors terrosos però contrastats, amb franges i llistats. A les nostre latituds, hi estan representats pels corriols, les daurades i la vistosa fredeluga. S'alimenten del nivell superficial del fang, per la qual cosa -a diferència dels altres limícoles- localitzen visualment l'aliment. Solen hivernar en les zones humides de l'Europa de clima temperat, però, quan les onades de fred assolen Europa, viatgen de manera massiva a les àrees mediterrànies.

És habitual veure com formen grans agrupacions de milers d'exemplars abans de les migracions o en les colònies reproductores. Caminen de manera intermitent i ràpida, de vegades resseguint els moviments de les ones de la platja.

Els corriols són els limícoles més petits i tenen el bec curt, colors marrons amb franges negres i blanques al cap.
	El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és abundant durant tot l'any al Delta, on és un dels pocs limícoles nidificants. Ocupa tot tipus d'ambients de poc nivell d'inundació: salobrars, platja, sorrals i també els arrossars quasi secs a l'hivern.
	El corriol gros (Charadrius hiaticula) és menys freqüent que el corriol camanegre i és exclusivament hivernant, tot i que el nombre augmenta durant els períodes migratoris. Es diferencia del camanegre per la seva mida -una mica més gran-, les potes de color groc, i la franja negra del coll, que és més llarga i es tanca al seu voltant.
	El corriol petit (Charadrius dubius) és més petit i només apareix al Delta en pas migratori.     !
Les daurades són una mica més grans i tenen colors terrosos. A diferència dels corriols, tenen plomatge nupcial diferenciat, amb el ventre fosc, un aspecte normalment no visible al Delta, on són quasi exclusivament hivernants.
	La daurada grossa (Pluvialis apricaria) és un hivernant poc o molt localitzat al Delta -tot i que se'n poden veure exemplars no nidificants  a l'estiu, als arrossars més o menys secs propers a les llacunes. [
	El pigre gris (Pluvialis squatarola) és un hivernant relativament abundant, encara que prefereix ambients més salabrosos: salobrars, platges, sorrals i badies. Es diferencia de la daurada en la coloració més apagada i en les taques negres de les axil·les quan està en vol.
Les fredelugues tenen coloracions especialment vistoses i contrastades.
	La fredeluga (Vanellus vanellus) és una au limícola d'un plomatge molt especial, que permet identificar-la fàcilment: pit i dors verd fosc, quasi negre, plomall llarg al cap, i en vol, ales arrodonides i amples, blanques per sota, i  cua blanca i negra. És un hivernant comú als arrossars del Delta, especialment en hiverns freds a Europa.     !