Anàtids

Fam. Anàtids

Cignes, oques i ànecs

[Cignes, oques i ànec blanc] [Ànecs nedadors] [Ànecs capbussaires] [Becs de serra]

Aquesta família de l'ordre dels anseriformes és molt important, ja que compta amb 146 espècies i 41 gèneres distribuïts per tot el món.
Són ocells aquàtics d'aspecte arrodonit i coll curt que tenen un bec molt característic: curt, rodó i en forma de cullera, especialitzat en una alimentació herbívora i omnívora, des de gra i plantes aquàtiques fins a peixos i invertebrats (menys freqüentment).

Són bons nedadors i tenen les potes palmades per facilitar-los la natació. La majoria tenen una muda total a la fi de l'estiu, en què perden tot el plomatge de cop i no poden volar.

La seva distribució en subfamílies és molt confusa, atesa la gran varietat de formes i tipus, però es pot fer una primera apreciació en funció de la seva capacitat de capbussar-se o no dins de l'aigua, la qual cosa afecta la forma i el perfil de l'animal, especialment la disposició de les potes respecte al cos. Això ens indica també una certa organització en l'hàbitat, més dulciaqüícola els no capbussaires i més litoral, els capbussaires.

	NEDADORS		CAPBUSSAIRES
	Cignes, oques i ànecs blancs	Ànecs nedadors	Ànecs capbussadors o morells	Becs de serra
Es capbussen	no	no	sí	sí
Mida	gran	mitjana	mitjana	mitjana i cos esvelt
Coll	llarg	curt	curt	curt
Mirallet a l'ala	sí	sí	no	no
Perfil a terra
Dimorfisme sexual	sí	sí (excepte eclipsi)	sí	sí
Aixecament del vol	vertical	vertical	corrent sobre l'aigua	corrent sobre l'aigua

Els cignes són grans ocells nedadors de color blanc i coll llarg que viuen a les terres fredes de l'hemisferi septentrional. Les oques són de colors terres o blancs i negres i pasturen a camps i ribes. Els ànecs blancs són un grup molt reduït d'animals grans que presenta dos espècies al Mediterrani, de colors vius i hàbits litorals.
	L'oca vulgar (Anser anser) és l'única del grup dels cignes i les oques que es pot veure d'una manera més o menys irregular a l'hivern al Delta, on s'ha observat un augment de la població els darrers anys, fins al centenar. Caldrà veure els pròxims anys quina n'és l'evolució.
Altres espècies accidentals al Delta: oca riallera grossa (Anser albifrons), oca pradenca (Anser fabalis), oca de bec curt (Anser brachyrhynchos), oca de galta blanca (Branta leucopsis), oca de collar (Branta bernicia), cigne cantaire (Cygnus cygnus), cigne mut (Cygnus olor) i cigne petit (Cygnus columbianus bewickii)
	L'ànec blanc (Tadorna tadorna) és l'única de les dos espècies del gènere present al Delta de manera regular. Hi nidifica des dels anys 70 i hi hiverna amb poca o molta abundància. N'ocupa la Punta de la Banya, la Badia dels Alfacs i les Salines de la Trinitat. És gran, de color blanc, amb franges de colors cridaners i presenta dimorfisme sexual, que es manifesta en el mascle per una protuberància al bec.
Altres espècies accidentals al Delta: ànec canyella (Tadorna ferruginea).

Els ànecs nedadors de superfície, a diferència dels cignes i oques, són més petits i presenten dimorfisme sexual: el mascle té colors virolats, mentre que les femelles solen ser marronoses i molt semblants entre elles.

Només unes franges de plomes a les ales, l'anomenat "mirallet", que presenta uns dissenys de colors vius, és igual en mascle i femella i diferent per a cada espècie. És per aquest motiu que farem normalment aquí una descripció del mascle.

Cal dir que, durant un curt espai de temps, cada any, a la fi de l'estiu, el mascle adquireix un plomatge semblant al de la femella, que es coneix com a "eclipsi" i que constitueix una transició cap al plomatge hivernal. Són normalment granívors i herbívors, i és fàcil veure com aixequen la cua per a submergir el cap dins de l'aigua i arribar a les plantes submergides, ja que no tenen ben desenvolupada la capacitat de capbussar-se. Volen ràpidament, a baixa alçada, i emeten un so semblant a un xiulet quan s'està a prop. S'aixequen de l'aigua de manera quasi vertical i molt ràpidament. El dia el dediquen al descans i la neteja, i s'alimenten de nit. Són molt gregaris i se solen agrupar tant a les àrees de descans, com a les d'alimentació i muda.

El 90% dels ànecs del Delta són nedadors. El Mediterrani és un bon lloc d'hivernada i migració dels ànecs europeus, ja que la relativa abundància de zones humides i l'absència de marees facilita els hàbitats aquàtics dulciaqüícoles relativament poc fondos. Al Delta, a l'estiu, només hi nidifiquen tres espècies d'ànecs i la seva població es triplica a l'hivern, poc més de 50.000 exemplars a l'octubre i novembre, ja que la superfície i nivell de les aigües és màxima. A l'estiu freqüenten llacunes i canals i a l'hivern es dispersen cap a àrees més litorals, especialment la badia i la Punta de la Banya.

L'ànec collverd (Anas platyrhynchos) és l'ànec més comú a tota Europa i és, de molt, el més abundant al Delta tot l'any, amb una població nidificant de 5.000 parelles que augmenta a més de 20.000 exemplars a l'hivern, amb l'arribada d'altres poblacions centreeuropees. Ocupa tot tipus d'ambients, especialment canals i llacunes i, a l'hivern, la Punta de la Banya. Els colors dels mascles són característics: bec groc, cap i coll verd fosc amb una franja blanca i cua negra i blanca. És de règim granívor més que herbívor, a diferència d'altres ànecs nedadors, per la qual cosa es desplaça durant el capvespre a la recerca d'aliment als arrossars propers.

L'ànec griset (Anas strepera) és comú al Delta i juntament amb el collverd són els únics ànecs nedadors sedentaris del Delta. N'hi nidifiquen unes 200 parelles i es troba a les llacunes i els arrossars de La Llanada. El mascle és de color gris marronós, excepte la cua i parts posteriors, que són de color negre i blanc.

L'ànec xiulador (Anas penelope) és freqüent al Delta, però només a l'hivern, quan hi disposa d'una població d'importància internacional. Viu a les llacunes més salabroses i amb abundant vegetació submergida (Buda i Punta de la Banya). El mascle es diferencia del collverd en els colors castanys del cap, coll i pit, i en la franja vertical groga del cap. El seu nom és degut al so que fa durant la parada nupcial.

L'ànec cuallarg (Anas acuta) és un ànec hivernant abundant al Delta, on es troba a les llacunes i badies, especialment a Buda i la Punta de la Banya. El mascle es distingeix per una llista blanca al coll i per la llarga cua en forma d'agulla que li dóna nom.

L'ànec cullerot (Anas clypeata) és un hivernant comú al Delta i la seva població aquí té importància internacional. N'ocupa de manera esparsa les llacunes més dolces i les seves vores, i els arrossars de la Llanada. El mascle és molt semblant al del collverd, del qual es pot distingir pel pit blanc i els costats més castanys. A més, el bec és més gran i té una forma característica que li dóna nom. A diferència dels altres ànecs nedadors, la seva alimentació és preferentment zoòfaga (petits invertebrats).

El xarxet comú (Anas crecca) és un hivernant comú al Delta, on viu a les llacunes, La Llanada i la Punta de la Banya. És un ànec petit i el mascle és de color grisenc, amb el cap més fosc, on es pot apreciar una franja verdosa. Té una estreta franja blanca a les ales.

El xarrasclet (Anas querquedula) no és molt abundant al Delta i només s'hi troba en els moments de pas migratori. Petit i semblant al xarxet, el mascle presenta una franja blanca al cap.

Altres espècies accidentals al Delta: xarxet alablau (Anas discors), ànec mandarí (Aix galericulata), ànec carolí (Aix sponsa), xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), ànec de Jamaica (Oxyura jamaicencis) i ànec capblanc (Oxyura leucocephala).

Els ànecs capbussaires o morells són ànecs adaptats al capbussament gràcies a la seva morfologia. Tenen les potes inserides més enrera del cos, la qual cosa els facilita la immersió, tot i que també implica més dificultat per aixecar el vol, i els fa xipollejar. Nedant a l'aigua es poden distingir dels ànecs nedadors per tenir la cua baixa i no aixecada. Tampoc en tenen el mirallet típic i solen presentar franges i taques a les ales que els permet ser reconeguts amb facilitat.

Viuen normalment en aigües més fondes - estuaris, badies, llacunes i desembocadures - i s'alimenten de la vegetació submergida o d'invertebrats i altres animalets. Al Delta no són tan abundants com els ànecs nedadors, però n'hi ha algunes espècies molt abundants, com ara el xibec, i se situen majoritàriament a la badia dels Alfacs i a les parts litorals de l'Encayissada i la Tancada.

El xibec (Netta rufina) és l'ànec capbussaire més comú al Delta, que representa per a aquesta espècie una de les àrees d'hivernada més importants del Mediterrani occidental i on és, després del collverd, el segon ànec més abundant. Sedentari i nidificant al Delta, amb més de 1.000 parelles, que marxen a fer la muda a l'agost i tornen al setembre per hivernar. Ocupa els ambients lacustres, llacunes i arrossars de La Llanada i també la Punta de la Banya i les badies, on troba aliment en l'abundant vegetació submergida. El cap castany i el bec roig són els colors distintius del mascle, juntament amb els costats blanquinosos i el dors marró.

El morell cap-roig (Aythia ferina) és un hivernant comú al Delta, on es troba als mateixos ambients que el xibec: arrossars de la Llanada i llacunes amb abundant vegetació aquàtica. El mascle és molt semblant al xibec, amb el qual es pot confondre, però es diferencia pel bec, que no és roig, i pel dors, que és blanquinós, a l'igual dels costats.

El morell de plomall (Aythia fuligula) és un hivernant poc freqüent al Delta. El mascle és semblant al morell cap-roig, però més fosc, gairebé sembla negre, i té els costats blancs.

El morell xocolater (Aythia nyroca) també és un hivernant poc freqüent al Delta. El mascle és d'un color que tira a un marró més fosc que el del cap-roig, però no tant com el del plomall.

El morell buixot (Aythia marila) és un altre hivernant poc comú. El mascle, fosc, s'assembla al morell de plomall, però té el dors clar.

Altres ànecs capbussaires com els èider i els ànecs negres són d'hàbitats més litorals i apareixen de manera poc o molt ocasional al Delta a l'hivern.

L'èider vulgar (Somateria mollissima) és propi del nord d'Europa i al Delta es pot veure alguna vegada a l'hivern. Els seus hàbits són especialment litorals.El mascle és molt característic, amb una prolongació del bec molt especial i uns colors blancs i negres molt vius.

L'ànec negre (Melanitta nigra) és un ànec capbussaire d'hàbitats més litorals, que apareix al Delta com a hivernant poc freqüent, i n'ocupa les badies i el mar obert a prop de la costa. El mascle és l'únic ànec tot negre amb el bec groc ataronjat.

L'ànec fosc (Melanitta fusca) és semblant a l'anterior, però amb una franja blanca a les ales. També es pot veure al Delta a l'hivern.

El morell d'ulls grocs (Bucephala clangula) és un altre ànec litoral que es pot veure al Delta a l'hivern. El mascle disposa d'un peculiar color negre i blanc i té el cap verd fosc brillant.

Altres espècies accidentals al Delta: èider reial (Somateria spectabilis), ànec glacial (Clangula hyemalis)

Els bec de serra es comporten com a ànecs capbussaires d'hàbitats estuàrics i litorals, però es diferencien per tenir el cos més esvelt i allargat, i per presentar un plomall al cap i un bec més estret, allargat i dentat, ja que normalment s'alimenta de peixos. Com la resta d'ànecs, presenta dimorfisme sexual amb una coloració més contrastada en els mascles.

El bec de serra mitjà (Mergus serrator) és un hivernant regular al Delta, si bé no molt comú. Forma petits grups visibles a les badies.

Altres espècies accidentals al Delta: El bec de serra gros (Mergus merganster) i el bec de serra petit (Mergus albellus).

[Aus nedadores]