[Xatracs] [Fumarells]

Aquesta família emparentada amb els Làrids (alguns autors els inclouen en aquesta mateixa família) està formada per 41 espècies de distribució preferentment tropical. Són similars a les gavines, de color blanc, però més petites, i amb un vol més gràcil i àgil, cosa que ha motivat - juntament amb la cua enforquillada - la denominació d'orenetes de mar. El bec és fi, les ales estretes i punxegudes, i són bones capbussaires: es tiren en picat a l'aigua per capturar l'aliment.
  Tenen plomatge nupcial diferenciat, com la majoria de les gavines, consistent en capells negres al cap que desapareixen a l'hivern.

Molt més sensibles que les gavines a la degradació dels seus hàbitats, les seves poblacions a Europa han disminuït sensiblement. El Delta és una important àrea de nidificació d'aquests ocells, encara que - a diferència de les gavines - les poblacions més nombroses es presenten a l'estiu. Les colònies de xatracs es concentren especialment a la Punta de la Banya. Hi destaquen les de xatrac bengalí i xatrac becllarg, que són les més importants de tota la península. La població hivernal és escassa i es redueix a dues espècies.

Els xatracs són més grans que els fumarells, són de color blanc, tret del cap, i la cua està llargament enforquillada. Els hàbits són preferentment litorals, tot i quese'n troben també en ambients dulciaqüícoles  a la recerca d'aliment.
hivern / estiu	El xatrac comú (Sterna hirundo) és el més abundant al Delta a l'estiu, amb més de 3.000 parelles nidificants, però desapareix totalment a l'hivern. Cria a l'illa de Buda, a la Punta del Fangar i a la Punta de la Banya, i s'alimenta als arrossars i a les llacunes properes. Es caracteritza pel bec de color taronja, amb la punta negra, i les potes roges, la cua molt enforquillada i la punta de les ales especialment fosca.
hivern / estiu	El Xatrac menut (Sterna albifrons) és també un nidificant molt abundant al Delta i també desapareix a l'hivern. És més petit que el xatrac comú i el color del bec i les potes és groc. El capell negre del cap és travessat per una estreta franja blanca.
hivern / estiu	El xatrac becllarg (Sterna sanvicencis) és un altre nidificant abundant al Delta, però, a diferència dels altres xatracs, a l'hivernhi manté la seva població. N'ocupa hàbitats més litorals. La seva corpulència i el color negre del bec i les potes el permeten distingir del xatrac comú.
hivern / estiu	El curroc (Gelochelidon nilotica) és una mena de xatrac molt gran i amb la cua menys enforquillada. Es pot confondre amb el xatrac becllarg pel color negre de les potes i el bec, però és molt més robust i el bec és més gruixut. Al Delta és comú i cria a la Punta de la Banya, tot i que desapareix a l'hivern. Té hàbits més terrestres: s'alimenta als arrossars i als horts.
hivern/estiu	El xatrac bengalí (Sterna bengalensis) és una raresa que va aparèixer l'estiu de 1978 a la Punta de la Banya i hi nidifica de manera molt reduïda.     !
estiu / hivern	El xatrac gros (Sterna caspia) només es veu al Delta de manera escassa a la tardor, en pas migratori.     !
Altres ocells accidentals al Delta: el xatrac rosat (Sterna dougallii), el xatrac fosc (Sterna fuscata)