Rasclons i polles

Aquesta família, única de l'ordre dels gruïformes, està representada al món per 3 gèneres i 17 espècies, d'origen holàrtic Són aus arrodonides i una mica més petites que els ànecs, dels quals es diferencien pel bec cònic, les potes no palmades i amb dits llargs per caminar per sobre la vegetació. Tampoc tenen dimorfisme sexual . Mouen el cap quan neden i aixequen el vol xipollejant sobre l'aigua. Volen molt malament, amb els peus penjant i sovint per a fer pocs metres.

Són aus molt espantadisses, que se solen amagar entre la vegetació, a les vores de les llacunes i aiguamolls, per la qual cosa és més fàcil escoltar-les que veure-les. Nidifiquen a terra o al canyissar.

	La fotja (Fulica atra) és la més comuna i una de les més abundants del Delta, amb més de 1.000 parelles nidificants, que a l'hivern arriben a 10.000 exemplars. Ocupa les llacunes, on -diferentment d'altres espècies d'aquesta família - forma grans grups barrejats amb altres grups d'ànecs. També la trobem als arrossars fondos (Llanada) i a les badies. És fàcil d'observar a causa de la seva abundància i del seu aspecte característic: plomatge de color negre, bec blanc i una placa frontal també blanca. Per facilitar la natació, els dits són lobulats i és capbussaire, a diferència dels altres ràl·lids.
	La polla d'aigua (Gallinula chloropus) és també sedentària i nidificant al Delta, i molt abundant. A diferència de la fotja, el seu hàbitat són les vores de les llacunes, el canyissar, els arrossars i els canals, on s'amaga ràpidament entre la vegetació, per la qual cosa no és tan fàcil de veure. El seu aspecte, tot negre, la fa semblant a la fotja, però és una mica més petita, el bec i front són de color roig, i la cua és enlairada i amb una taca blanca. A més, els dits no són lobulats i no és capbussaire.
	El rascló (Rallus aquaticus) és de color gris o terrós, i el bec és de color roig, però  més llarg i sense placa frontal. És sedentari i un nidificant freqüent al Delta. Viu, a l'igual de la polla, al canyissar, les vores de les llacunes, elssalobrars i els arrossars, on s'amaga fàcilment i és difícil d'observar.
	El rasclet (Porzana pusilla) és poc freqüent al Delta, on és exclusivament nidificant.
	EL rascletó (Porzana parva) també és un estival poc freqüent, però normalment no hi nidifica.     !
	La polla pintada (Porzana porzana) també és poc freqüent, encara que es pot veure a l'hivern al Delta.
Altres espècies accidentals: la guatlla maresa (Crex crex), la polla blava (Porphyrio porphyrio) i la fotja banyuda (Fulica cristata), aquestes dues darreres molt comuns al Delta fins al principi del segle XX, que  van ser extingides, per bé que la polla blava ha reaparegut recentment.