[Bitons]   [Martinets]   [Bernat i agró]

Aquesta ampla família està representada en tot el món per 62 espècies de 15 gèneres, procedents de regions tropicals o subtropicals, però esteses per gairebé tot el món. En les darreres dècades, algunes espècies s'han expandit pel Mediterrani, afavorides per l'augment de l'activitat agrícola a la conca mediterrània. Són ocells camallargs, de mida mitjana o gran, que es caracteritzen per tenir el coll lleugerament corbat en "S" i poder-lo "amagar" quan estan en posició de descans o doblegar sota el cap quan estan volant, la qual cosa els dóna una silueta de vol molt especial que els diferencia dels altres grans camallargs, que mantenen el coll totalment estirat. A aquesta silueta de vol, cal afegir unes ales amples i arrodonides i unes  potes lllargues que sobresurten per la cua. El bec és llarg i gruixut, en forma de punyal, adaptat per a pescar peixos i també amfibis i grans invertebrats, que agafen estirant el coll com si fos un arpó. Normalment tenen un plomatge nupcial més o menys diferenciat, consistent en coloracions més vistoses en el coll i el dors. Solen nidificar en colònies mixtes en arbres i canyissars. Ponen de 2 a 6 ous, que donen pollets normalment nidífugs.

Els bitons són un grup d'ocells que tenen el coll i les potes relativament curts en comparació a la seva corpulència. Solen nidificar al Delta, on ocupen els canyissars més extensos i les vores del riu.
	El bitó (Botaurus stellaris) és un ocell corpulent molt difícil de veure pels seus costums nocturns i pel seu hàbitat habitual, el canyissar, on es camufla fàcilment. El seu so, però, és molt característic i especial. Al Delta, on és sedentari i nidificant, està en perill d'extinció a causa de  la important reducció de superfície dels canyissars al llarg de les darreres dècades.
	El martinet menut (Ixobrychus minutus), molt petit i amb una coloració molt contrastada, és un nidificant habitual dels canyissars i vores de riu.
	El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) és molt semblant al martinet menut, però de majors dimensions. Està present tot l'any al Delta, on manté una colònia nidificant molt important a prop de l'Encanyissada, encara que es dispersa en grups, a l'hivern,  a les restes de bosc de ribera de l'Ebre.
Els martinets són el grup més representatiu i més abundant al Delta, on solen nidificar i hi mantenen abundants poblacions que es veuen fàcilment en multitud d'ambients. Hi pertanyen espècies d'origen africà, que són en augment al Delta i a tota la conca mediterrània en general.
	L'esplugabous (Bubulcus ibis) és una de les aus més abundants i fàcils de veure al Delta, on són presents tot l'any i on nidifiquen més de 2.000 parelles, tot i que hi van aparèixer el 1977. S'hi troben en tots els ambients, especialment arrossars i vores de canals.
	El martinet blanc (Egretta garzetta) és una espècie molt semblant a l'esplugabous - del qual es diferencia pel color groc del bec i dels peus - i també molt abundant durant tot l'any i en tots els ambients. En tot cas, la població nidificant és una mica més reduïda, tot i que està en augment, i sembla preferir ambients més lacustres.
	El martinet ros (Ardeola ralloides) es diferencia més de les espècies anteriors, ja que té un color més daurat o rogenc, especialment en el dors i el cap. Al Delta és exclusivament estival i nidificant, i no és tan abundant com les altres espècies esmentades, tot i que no és difícil de veure'l als arrossars i canyissars, especialment als de l'Encanyissada. Cal destacar que la població del Delta és la més nombrosa que presenta aquesta espècie en tota la península.
	L'agró blanc (Egretta alba) és un hivernant poc freqüent al Delta, que es localitza a les vores de la badia dels Alfacs i Punta de la Banya. És de color blanc, semblant al martinet blanc, però bastant més gran, de les proporcions d'un agró o un bernat.
Altres ocells accidentals: Martinet dels esculls (Egretta gularis)
El bernat i l'agró roig són els ardeids més grans, i, en general, els ocells més grans del Delta després del flamenc. Ocupen, per tant, un lloc destacat en les piràmides alimentàries de les llacunes i ambients aquàtics del Delta.
	El bernat pescaire (Ardea cinerea) és una de les aus més fàcils de veure al Delta per la seva mida i per la seva relativament abundant població. És un hivernant important que ocupa diferents ambients aquàtics, preferentment arrossars, salobrars, canyissars i vores de riu.  !
	L'agró roig (Ardea purpurea) és molt semblant en forma i dimensions al bernat pescaire; per la qual cosa, tot i que el seu color és un terra viu i no gris blanc, és molt difícil de distingir de lluny. Però, a diferència de l'anterior, no és hivernant, sinó estival i nidificant. No és tan abundant com el bernat pescaire i es fa més difícil d'observar, ja que el seu hàbitat està més limitat, especialment al canyissar i les vores de les llacunes. Ha estat en perill d'extinció al Delta, on la reducció de superfície del canyissar ha afectat  les poblacions nidificants, però sembla que des de finals dels anys 70 n'hi ha hagut una progressiva recuperació.

[Grans camallargs]