Gavines

Aquesta extensa família d'origen holàrtic està representada en tot el món per 45 espècies i 5 gèneres, d'entre els quals destaca el gènere Larus.

Són ocells de mida mitjana o gran, de color blanc, amb el dors i les ales de color gris i la punta de les ales més o menys negra. No tenen dimorfisme sexual, però moltes espècies solen presentar un plomatge nupcial en forma de taques o zones negres al cap. Els joves, el primer any, i algunes espècies el segon any, tenen tons bruns poc o molt tacats que desapareixen progressivament en les diferents mudes fins arribar al plomatge adult.

Les ales són llargues i punxegudes, amb una gran superfície per facilitar el vol planejant, i la cua és ampla i arrodonida.

Tenen una gran capacitat d'adaptació al medi i a diferents aliments, per la qual cosa ocupen pràcticament tots els ambients del Delta, fins i tot els més humanitzats, com ara poblacions, ports i escombraries, i poden arribar a una alimentació omnívora i carronyaire. Normalment no solen allunyar-se de la costa, on prefereixen els aiguamolls. Al Delta són quasi tots sedentaris i nidificants, encara que les poblacions hivernals són molt més elevades, ja que el Mediterrani és una zona important per a l'hivernada de gavines europees.

Entre les diferents espècies de gavines, cal esmentar la gavina corsa, endemisme mediterrani que disposa al Delta de la major colònia nidificant d'aquesta espècie.
 

Les gavines grans o gavians són gavines de gran talla i amb un bec relativament gruixut i una mica ganxut, que solen tenir plomatges de primer i segon any, però que no presenten canvis de plomatge a l'estiu, a diferència de moltes gavines.
	El gavià argentat (Larus cachinnans) és una de les gavines de mida gran més abundants al Delta, on se'n troben tot l'any, i on nidifiquen unes 500 parelles, que augmenten fins a més de 3.000 exemplars a la tardor, en pas migratori. Es caracteritza per la seva mida i el color groc de potes i bec, aquest darrer amb una taca vermella. És molt fàcil de veure, ja que és abundant i s'ha adaptat als ambients humanitzats.
	El gavià fosc (Larus fuscus) és comú, però no tan abundant com el gavià argentat, amb una reduïda població nidificant des de 1981. Al Delta ocupa ambients exclusivament marins. És semblant al gavià argentat, per bé que el gris de les ales i el dors és molt més fosc, tret al qual fa referència el seu nom.
	La gavina corsa (Larus audouinii) és una gavina prou corpulenta, però més petita que el gavià, el bec és més fi i el color del bec i les potes és roig i no groc. És endèmica del Mediterrani occidental. Al Delta va aparèixer el 1981 i en l'actualitat n'hi nidifiquen més de 4.000 parelles, que formen la major colònia nidificant d'aquesta espècie,  especialment a la Punta de la Banya. A l'hivern es dispersen i resulten més escasses.
Altres espècies accidentals al Delta: el gavinot (Larus marinus).
Les gavines petites són aus de talla mitjana que acostumen a presentar només plomatge juvenil d'un any, i un plomatge nupcial diferenciat normalment consistent en coloracions negres al cap (excepte la gavina capblanca).
estiu / hivern	La gavina vulgar (Larus ridibundus) és sedentària i molt comuna al Delta, ja que hi nidifiquen més de 1.000 parelles i la població hivernal augmenta fins els 40.000 exemplars, nombre que la fa esdevenir, de molt, la gavina més abundant. Se la troba per tot tipus d'ambients, barrejada sovint amb poblacions de gavià argentat. Té les potes i el bec de color roig, el cap a l'estiu és marró fosc - gairebé negre - excepte la part de la nuca, que a l'hivern només conserva marques fosques.
estiu / hivern	la gavina capnegra (Larus melanocephalus) és una hivernant molt comuna al Delta, on presenta una població entre 10.000 i 30.000 exemplars, només superats per la gavina vulgar. Es troba als ambients litorals, i molt especialment als ports pesquers. A l'estiu presenta el cap negre, però és difícil de veure-la al Delta, perquè és l'única gavina que no hi nidifica. A l'hivern s'assembla a la gavina vulgar, però la taca fosca del cap és més extensa i li cobreix la nuca.
	la gavina capblanca (Larus generi) és sedentària al Delta i nidificant des dels anys 70. Es localitza a la badia dels Alfacs i a la Punta de la Banya, especialment a les salines. A l'estiu és fàcil de reconèixer, ja que és l'única gavina petita que presenta el cap blanc, però a l'hivern cal observar-li el bec, més estilitzat, i la franja blanca de les plomes primàries de l'ala, que la gavina vulgar presenta menys contrastada.
hivern / estiu	La gavina menuda (Larus minutus) és una gavina hivernant escassa al Delta i es reconeix per la seva petita talla.
	La gavineta de tres dits (Rissa tridactyla) és una gavina pelàgica i també hivernant escassa al Delta. Té el bec de color groc i les potes negres.
Altres espècies accidentals al Delta: la gavina capnegra americana (Larus atricilla), la gavina de Delaware (Larus delawarensis) i la gavina cendrosa (Larus canus).

[Aus marines]