Els càntics religiosos lligats a la celebració de la Mare de Déu de la Candela són el Virolai i els Goigs.

Sobre l'entorn musical que hom ha trobat a l'arxiprestal de Sant Joan, comenta Pere Altés que molta de la gent gran deu recordar que en aquesta església hi havia un orgue monumental, el qual sonava excel·lentment

Com escriu Joan Ventura en la seva recopilació, comentari i traducció al català d'un inventari de mossèn Miquel Grau sobre La Parroquial església de Sant Joan Baptista de Valls, abans de l'any 1936: "A la paret lateral del temple, damunt al passadís que menava a la capella dels Dolors , s'hi trobava l'orgue principal. Fou construït l'any 1590 pel mestre Pontons. L'any 1595, el mestre Martínez hi va pintar dos grans quadres a l'oli per enriquir i ornamentar les dues portes que tapaven el gran sector de trompeteria quan l'orgue no s'havia d'utilitzar.

De reparacions parcials se n'havien de fer sovint, però no fou fins l'any 1768 que es procedi per primera vegada a una revisió total. Més tard es repeti l'operació, l'any 1890. També es revisà l'any 1931, en ocasió de les festes decennals.

Aquesta darrera reparació tingué un cost de 12.000.- pessetes.

L'orgue de l'arxiprestal era un magnífic instrument que en les grans solemnitats donava més grandiositat a les celebracions del temple. Així doncs, totes les celebracions religioses d'una determinada importància que hi tenien lloc a l'arxiprestal, podien comptar sempre amb el complement musical que oferia un executant destre, com era, en els temps de l'avantguerra, mossèn Josuè Roig.

Aquest mestre se sabia rodejar en tot moment de joves cantors, als quals ensenyava de llegir la música. Podia, per això mateix, comptar tothora amb un estol de veus blanques, el qual tenia cura de posar de manifest quan s'hi esqueia en les celebracions litúrgiques, com a contrapartida de la trompeteria i dels sons greus que sortien dels tubs metàl·lics de l'orgue, en alguns casos amb tonalitats amenaçadores, com quan s'havia de simular la tempesta que seguí la mort de Jesús a la creu, en l'ofici de les Set Paraules o en el dels Fasos, quan la canalla amb els seus carraus només esperava el moment que l'orgue iniciés el gran terrabastall, a través del qual es donaven per ben morts els jueus, el Divendres Sant.

S'hauria de fer esment, també, d'un espai destinat a la música a l'arxiprestal, que es coneixia per "la tribuna", el qual era situat damunt de la porta de les campanes. En aquest lloc, per col.laborar musicalment en les celebracions solemnes, s'hi instal.lava una orquestra i uns quants inèrprets vocals, professionals, que cantaven la música sacra que s'havia escollit i que havien escrit els autors més coneguts.

L'orgue, però, i el mateix mossèn Josuè, se'ls emportà la ventada del Juliol del 1936. Quan, al cap de tres anys, l'església de Sant Joan es recuperà per el culta, es creà una agrupació musical que responia al nom d'Schola Cantorum de l'arxiprestal, a la qual s'havien integrat diverses persones que sentien vocació pel cant. La missió principal d'aquesta agrupació, de veus masculines, era actuar de suport en els oficis solemnes que durant molts anys es prodigaren a Sant Joan amb motiu de les festivitats religioses més diverses. En tot cas, l'agrupació anava acompanyada ja sempre d'una orquestra.

Si l'orgue estava bastit a la meitat de la nau principal de Sant Joan, damunt de l'accés a la capella dels Dolors, l'Schola Cantorum se situava, junt amb l'orquestra, al mateix cor, on anys abans cantaven els clergues.

Fa un grapat d'anys, però que l'agrupació musical esmentada es dissolgué. Fou el moment en què el poble començà a participar d'una manera més activa en la litúrgia de les celebracions.

No cal dir que els cants en comunitat serveixen per agrupar més, si hi cap, els fidels. I mai no són gens menyspreables els cants que es prodiguen durant els actes complementaris que s'organitzen durant les festes decennals de la Candela, sobretot en el novenari.

El Virolai és mots més modern que no pas els Goigs. Es va escriure el 1949 i es començà a cantar entre els anys 1950 i 1951.

Com que la melodia és molt més senzilla que no pas la dels Goigs - els quals es canten a més d'una veu -, durant la novena dedicada a la Mare de Déu de la Candela, que es fa cada any a finals de gener i que acaba el dia dos, se sol cantar el Virolai, tot i que alguna vegada també s'entonen els Goigs.

El Virolai ha entrat més com a cant litúrgic. Concretament, es canta quan el predicador surt de la sagristia i va cap a l'altar o bé en acabar la celebració. Sempre durant la novena. Amb tot,  no és preceptiu d'haver de cantar el Virolai perquè, de vegades es canten els Goigs - la primera estrofa - en començar la celebració, i el Virolai, al final o bé a l'inrevés. Tot depèn de la dificultat d'interpretar a una sola veu els Goigs.

El dia de la Candela decennal se solen cantar tant els Goigs com el Virolai. I el dia de la Candela dels anys que no acaben  en 1, l'una cosa o l'altra.

El text és de Josep Massons i Andru, fill de Valls, la música de Francesc Baldelló. A l'original signat per l'autor de la música, hi diu: Barcelona, diada de Sant Sever 1949.

Mn. Francesc Baldelló i Benosa, nascut a Barcelona el 1887, fou musicòleg i organista; divulgador del cant gregorià; Mestre de Capella a la parròquia de Sant Just de Barcelona; fundador de l'Associació Gregoriana i de l'Associació d'Amics dels Goigs, autor també de nombrosos treballs publicats, especialment sobre la música a Catalunya i la cançó catalana.