INTRODUCCIÓ
A LES FESTES VALLENQUES
|
Quan
parlem de folklore , relacionem
places, vestits de coloraines anacronismes i tradicions,
tocs de gralles i de timbals, en un punt d’interès
global: explicar-nos quin significat tenen les
danses, les processons, els gegants, les comparses, les àligues,
els dracs, les mulasses... I l’erudició antropològica
sol tenir arguments per a tot, amb més o menys encert,
amb més o menys desencert, però amb una base analítica,
en bona part pautada en el romanticisme de finals del
segle XIX, i relacionada majoritàriament amb la feina del
camp, amb una estructura de societat agrària, amb les
grotesques lluites del be contra el mal i amb l’element
igni com a purificador de tot. En l’endemig, és clar,
també hi compten moltes d’altres connotacions
particulars.
Durant
el decurs de l’any, Valls celebra un seguit de festes
que van molt d'acord amb la pauta que se segueix en
general, arreu del Principat, malgrat algunes
particularitats i característiques que les singularitzen
localment. Per exemple, hi ha, principalment, tres festes
que ens fan sortir al carrer, que ens fan adonar d’una
realitat ben desconnectada dels habituals horaris de cada
dia, rituals i repetits.
Una
d’aquestes tres festes, la de la Candela, que s’escau
el dos de febrer, clou, en realitat, el cicle de les
festes d’hivern pròpiament dites. Descriptivament, és
una festa votiva. I té un sentit especial a la nostra
ciutat, donat el cas que, cada deu anys, s’hi celebra
esplendorosament, bo i commemorant un vot que el poble es
féu seu, l’any 1791, d'acord amb el convenciment que
la Mare de Déu de la Candela, diverses vegades havia fet
minvar les pestes que, de tant en tant, afectaven la
població. Com a festa d’origen religiós, la processó
hi té un paper destacat, sobretot els anys que marquen
decenni. A la del 1981, sense anar més lluny, i segons
referia Rafel Castells i París al llibre: Festes
Decennals, editat a la impremta Moncunill de Valls, obrien
la processó els Nans i els Gegants de la Ciutat, els
Gegants d’Alcover i el Ball de la Primera, acompanyat
per la Cobla Marabú. Darrera de la Creu Parroquial, un
grup de jovent i un seguit d’entitats, entre les quals,
hi anaven tant la Colla Vella com la Colla Joves,
acompanyades dels GRALLERS. I també hi anava l’Àliga,
no cal dir, les autoritats eclesiàstiques i les civils.
Fem especial referència a la processó de la Candela, -
com després ens referirem també a la de Sant Joan i la
de Santa Úrsula-, pel fet que, cadascuna d’aquests tres
festes inclou una processó i també per la referència
puntual que tenim pel que fa a la presència permesa i
fins obligada d’aquests elements parateatrals nostrats,
com són l’Àliga, els Gegants, els Nans, algun ball i
fins les colles castelleres, tot i que val a dir que la de
Santa Úrsula tenia un altre caire, com explicarem més
endavant. En tot cas, la dita “A Valls coques i
professons” tenia
raó de ser. D’altra banda, cada any, es fa la
tradicional processó de les candeles, que surt per la
porta principal de l’església de Sant Joan, passa per
davant de l’Ajuntament , baixa per la plaça del Blat
cap al carrer Major, es decanta cap al començament del
carrer dels Jueus i puja pel carrer de l’Escrivania, |
|
des
d’on, resseguint l’estretor del carrer adjacent a les
parets laterals de l’església, retorna a Sant Joan,
entrant-hi també per la porta principal. Aquesta processó
i la de Corpus, que surt de la parròquia de Sant Antoni,
són les úniques que es fan a Valls, actualment, a banda
de la que es fa, solemne, com ja he dit, per la Candelera
decennal. Cal
també dir que, abans, l’Àliga, quan la processó de
Corpus sortia de l’arxiprestal de Sant Joan, anava a la
processó, com els Gegants.
Una
altra d’aquestes festes singulars és la de Sant Joan,
el 24 de juny, que inicia, precisament, el solstici
d’estiu i coincideix amb la plenitud del dia. En aquest
cas, descriptivament, es tracta d’una festa major. Com a
ciutat castellera que és Valls, no podem passar per alt
de dir que enceta la temporada castellera. Tant la nit de
Sant Joan, és a dir a la vigília, com al migdia de la
festa, la Colla Vella i la Colla Joves actuen a la plaça
del Blat.
L’Àliga,
col·locada primer al balcó de l’Ajuntament, surt però
al carrer a ballar; a la nit s’encén la graella amb
teies; als barris, es fan fogueres: els nans i els Gegants
tomben també per Valls i, des de fa uns quants anys, la
festa del foc, amb diables i dracs, s’ensenyoreix del
carrer. Enguany i l’any passat s’han organitzat
Mostres de Música Tradicional.. I, en aquest mateix
sentit, potser caldria recordar que, durant aquesta dècada,
l’any 82 i el mateix 81 s’organitzaren trobades de
grallers. A la II Trobada de grallers, l’any 82, es
recordava que el 1885, també per Sant Joan, s’havia
celebrat la I Trobada de grallers ((Vegeu CULTURA, gener
del 1982, La gralla i el I Certamen graller de la
Historia, Jordi Ferré, Albert París). Quant a la processó,
ja molt remotament recordada, la premsa local de 1885 referia
“Gigantes, Colla Nova dels xiquets de Valls,
Colla Vella, Dansa de Damnes i vells (...) i també hi
anava l’Àliga”. (Citat per Albert París, Alguns
elements de la Festa Major de Sant Joan, publicat a
CULTURA, juliol-agost 1982). I com a tercera festa, tenim
la de Santa Úrsula, el 21 d’octubre, que clou la
temporada castellera. Si n’hem de descriure el caràcter,
és una fira. Inicialment,
era la fira més important de bestiar que s’hi
celebrava. El 1885 s’hi traslladà la que se celebrava
el 8 de setembre, la de les Portadores. Ara, la fira ho és
només en l’accepció de parc d’atraccions, i la
importància com a festa, l’ha adquirida pel fet de ser
una diada castellera remarcable. Actualment, la majoria de fires, a part del caràcter de comerç que puguin
mantenir o bé prioritzar, centren força el seu interès a emmarcar un o dos dies de festa, que es programen amb
actes diversos, des de la gatzara fins a les xerrades
culturals. Només cal repassar programes. A més a més, ja des del moment que s'instituïen,
antigament, - ara ja són unes altres les motivacions –
gairebé totes solien coincidir amb solemnitats religioses
i donaven lloc a la concurrència de joglars i
saltimbanquis i a diverses manifestacions folklòriques.
També per Santa Úrsula i fins l’any 30, més o menys,
es feia una solemníssima processó de noies i nenes, que
duien pendons al·lusius a la vida de la Santa. Fins hi
havia una Associació d’Ursulines, que portaven el seu
propi pendó a la processó, i que s’encarregaven de
resar la novena i d'organitzar la festa.
|