Quan parlem de folklore, relacionem places, vestits de coloraines anacronismes i tradicions, tocs de gralles i de timbals, en un punt d’interès  global: explicar-nos quin significat tenen les danses, les processons, els gegants, les comparses, les àligues, els dracs, les mulasses... I l’erudició antropològica sol tenir arguments per a tot, amb més o menys encert, amb més o menys desencert, però amb una base analítica, en bona part pautada en el romanticisme de finals del segle XIX, i relacionada majoritàriament amb la feina del camp, amb una estructura de societat agrària, amb les grotesques lluites del be contra el mal i amb l’element igni com a purificador de tot. En l’endemig, és clar, també hi compten moltes d’altres connotacions particulars.

Durant el decurs de l’any, Valls celebra un seguit de festes que van molt d'acord amb la pauta que se segueix en general, arreu del Principat, malgrat algunes particularitats i característiques que les singularitzen localment. Per exemple, hi ha, principalment, tres festes que ens fan sortir al carrer, que ens fan adonar d’una realitat ben desconnectada dels habituals horaris de cada dia, rituals i repetits.

Una d’aquestes tres festes, la de la Candela, que s’escau el dos de febrer, clou, en realitat, el cicle de les festes d’hivern pròpiament dites. Descriptivament, és una festa votiva. I té un sentit especial a la nostra ciutat, donat el cas que, cada deu anys, s’hi celebra esplendorosament, bo i commemorant un vot que el poble es féu seu, l’any 1791, d'acord amb el convenciment que la Mare de Déu de la Candela, diverses vegades havia fet minvar les pestes que, de tant en tant, afectaven la població. Com a festa d’origen religiós, la processó hi té un paper destacat, sobretot els anys que marquen decenni. A la del 1981, sense anar més lluny, i segons referia Rafel Castells i París al llibre: Festes Decennals, editat a la impremta Moncunill de Valls, obrien la processó els Nans i els Gegants de la Ciutat, els Gegants d’Alcover i el Ball de la Primera, acompanyat per la Cobla Marabú. Darrera de la Creu Parroquial, un grup de jovent i un seguit d’entitats, entre les quals, hi anaven tant la Colla Vella com la Colla Joves, acompanyades dels GRALLERS. I també hi anava l’Àliga, no cal dir, les autoritats eclesiàstiques i les civils. Fem especial referència a la processó de la Candela, - com després ens referirem també a la de Sant Joan i la de Santa Úrsula-, pel fet que, cadascuna d’aquests tres festes inclou una processó i també per la referència puntual que tenim pel que fa a la presència permesa i fins obligada d’aquests elements parateatrals nostrats, com són l’Àliga, els Gegants, els Nans, algun ball i fins les colles castelleres, tot i que val a dir que la de Santa Úrsula tenia un altre caire, com explicarem més endavant. En tot cas, la dita “A Valls coques i professons”  tenia raó de ser. D’altra banda, cada any, es fa la tradicional processó de les candeles, que surt per la porta principal de l’església de Sant Joan, passa per davant de l’Ajuntament , baixa per la plaça del Blat cap al carrer Major, es decanta cap al començament del carrer dels Jueus i puja pel carrer de l’Escrivania,

des d’on, resseguint l’estretor del carrer adjacent a les parets laterals de l’església, retorna a Sant Joan, entrant-hi també per la porta principal. Aquesta processó i la de Corpus, que surt de la parròquia de Sant Antoni, són les úniques que es fan a Valls, actualment, a banda de la que es fa, solemne, com ja he dit, per la Candelera decennal.  Cal també dir que, abans, l’Àliga, quan la processó de Corpus sortia de l’arxiprestal  de Sant Joan, anava a la processó, com els Gegants.

L’Àliga, col·locada primer al balcó de l’Ajuntament, surt però al carrer a ballar; a la nit s’encén la graella amb teies; als barris, es fan fogueres: els nans i els Gegants tomben també per Valls i, des de fa uns quants anys, la festa del foc, amb diables i dracs, s’ensenyoreix del carrer. Enguany i l’any passat s’han organitzat Mostres de Música Tradicional.. I, en aquest mateix sentit, potser caldria recordar que, durant aquesta dècada, l’any 82 i el mateix 81 s’organitzaren trobades de grallers. A la II Trobada de grallers, l’any 82, es recordava que el 1885, també per Sant Joan, s’havia celebrat la I Trobada de grallers ((Vegeu CULTURA, gener del 1982, La gralla i el I Certamen graller de la Historia, Jordi Ferré, Albert París). Quant a la processó, ja molt remotament recordada, la premsa local de 1885 referia “Gigantes, Colla Nova dels xiquets de Valls, Colla Vella, Dansa de Damnes i vells (...) i també hi anava l’Àliga”. (Citat per Albert París, Alguns elements de la Festa Major de Sant Joan, publicat a CULTURA, juliol-agost 1982). I com a tercera festa, tenim la de Santa Úrsula, el 21 d’octubre, que clou la temporada castellera. Si n’hem de descriure el caràcter, és una fira.  Inicialment, era la fira més important de bestiar que s’hi celebrava. El 1885 s’hi traslladà la que se celebrava el 8 de setembre, la de les Portadores. Ara, la fira ho és només en l’accepció de parc d’atraccions, i la importància com a festa, l’ha adquirida pel fet de ser una diada castellera remarcable. Actualment, la majoria de fires, a part del caràcter de comerç que puguin mantenir o bé prioritzar, centren força el seu interès a emmarcar un o dos dies de festa, que es programen amb actes diversos, des de la gatzara fins a les xerrades culturals. Només cal repassar programes.  A més a més, ja des del moment que s'instituïen, antigament, - ara ja són unes altres les motivacions – gairebé totes solien coincidir amb solemnitats religioses i donaven lloc a la concurrència de joglars i saltimbanquis i a diverses manifestacions folklòriques. També per Santa Úrsula i fins l’any 30, més o menys, es feia una solemníssima processó de noies i nenes, que duien pendons al·lusius a la vida de la Santa. Fins hi havia una Associació d’Ursulines, que portaven el seu propi pendó a la processó, i que s’encarregaven de resar la novena i d'organitzar la festa.