|
Els gegants de
Valls, com la majoria dels de l'època
(cal remuntar-se algunes
dècades), tenien músiques per
a ser executades en moments
determinats de la festa. Segurament
aquest és un fet que ajudà a
configurar-los una personalitat, un entorn
propi i exclusiu, un nom i una
entitat.
Les músiques dels
gegants eren executades antigament amb
gralles, fet que, salvant rares
excepcions, s'ha anat perpetuant.
Així doncs, els sonadors d'aquest
personatges de la festa han estat
músics de tomb.
Les dues melodies
inicials eren utilitzades per
acompanyar els gegants en les cercaviles.
Algunes vegades també eren
interpretades durant els seguicis de
les processons. La tercera és força
particular; es tracta de la Jota dels
gegants que en moltes ocasions era
emprada per fer ballar els gegants
quan, fent el tomb per la vila
s'aturaven davant de les cases dels
regidors.
La quarta és un
ballet de gegants, que apareix també
en altres indrets del Camp de
Tarragona i a Valls es recuperà l'any
1987. |
|
Hi
ha una cinquena melodia, Marxa de
gegants i encara el Toc de processó,
que donarem més endavant, i que
s'executava en les processons del Corpus
i de Sant Joan.
Aquestes
músiques restaren actives fins a
l'últim terç dels passat segle, quan
com a conseqüència de la mateixa transmissió
oral (forma habitual) de les músiques,
se n'anà perdent l'originalitat. A
causa del rudimentari procediment, la
música dels gegants evolucionà cap a
un sol toc (era l'únic que es pogué
sentir durant molts anys de l'actual
segle) que a llarg termini també s'anà
perdent.
El
1987, de la mà d'una colla de grallers
de Valls, i gràcies a l'antic graller
Joan Serra i Plana, que havia tocat amb
els gegants, es recuperà una versió de
la cinquena melodia Marxa de Gegants.
Avui
en haver tingut accés a un manuscrit
titulat Costums y Músiques populars de
Valls que sembla procedent d'un
certament literari de finals del segle
passat, podem oferir la versió original
de la Marxa dels gegants i de les altres
melodies pròpies. |
