EL BALL
DE LA CANDELA Lluís
Moncunill i Cirac
Un antic
aforisme popular deia: "A Valls, professons, coques i
balls". No és aquí el lloc per estendre'ns en un
comentari sobre cada un dels termes de la dita. Avui,
però, quan els estudiosos es dediquen a tractar el tema
dels balls parlats con una producció literària i
folklòrica de les terres de cap al sud de Catalunya,
Valls figura en un dels llocs més rics i fecunds d'aquest
gènere teatral. Li venia de la seva gran religiositat,
que per força havia de convertir-se en expressió
folklòrica i festiva, plena de plasticitat.
Els
historiadors vallencs descriuen i registren innombrables
manifestacions populars, que van des de les
caricaturesques actuacions dels joglars fins a les composicions
dels balls parlats.
Cal situar
en aquest marc el text i les representacions històriques
d'El Ball Antic de la Candela de Valls, que té per autor
Marquet de la Dona, tal com era conegut a Valls, i que
firma d'altres balls parlats amb el nom de Marc Fusté i
Olivé. Fins fa ben poc no s'havia aclarit la data del seu
naixement. A. Palacin, després d'una laboriosa
investigació, ha pogut documentar-la a Valls el dia 20 de
gener de 1801, deu anys més tard de la institució del
vot que havia d'establir les festes decennals de la
Candela, amb tanta tradició a la capital de l'Alt Camp.
Les
opinions sobre la vàlua dels dots literaris d'aquest
autor són prou variades. Citarem només la de Mn. J. Grau
i Serra que s'expressa així: "Le bastaba para
componer uno (ball) leer la vida del santo y ponerse la
pluma en la mano, que en ella corría sobre el papel, y
prontamente tenía allí vaciadas sus ideas... Si hubiera
cultivado su ingenio, hubiera llegado a inmortalizarse en
la dramática". J. Bargalló diu que no es tracta
pròpiament d'un escriptor.
La
representació teatral d'El Ball Antic de la Candela té
una freqüència curta. La primera representació
documentada és de l'any 1861, segons el testimoni escrit
de Mn. E. Ribas. Llevat de les festes decennals del 1871,
en totes les altres surt en programa fins al 1891. L'any
1910, Mn. Josep Pont intenta promoure una nova representació
del ball marià, però sobre un text que ell retoca fins a
tal punt que "gairebé no el coneixeria el seu
autor", diu Mn. Pont.
|
|
La
transcripció del text de Marquet de la Dona que posseïm
prové de l'arxiu documental i bibliogràfic de
l'I·lustre vallenc Francesc Costas i Jové. Segons el seu
testimoniatge, el text actual pogué ser copiat d'un altre
text autògraf del propi Marc Fusté, conservat per uns
parents de l'autor que vivien al passeig dels Caputxins a
Valls. Mn. E. Ribas diu que el primer text era del 1854,
quan el seu autor tindria, dons, 53 anys.
Normalment
els balls parlats eren representats a la via pública,
malgrat la seva temàtica religiosa, en molts casos, i no
pas a l'interior del temple. "La Renaixença"
constata el 3 de febrer de 1881 que el nostre ball fou
representat en el temple arxiprestal de Valls el dia u de
febrer, al vespre, en ser traslladada la imatge mariana de
la Candela a l'altar major. Tot això ho descriu amb
aquestes paraules: "Era de veure en lo sant lloc
aquella mascarada ballant i fent pantomimes al peu mateix
de l'altar major amb els acords de l'orgue". Potser
aquestes paraules ens expliquen fàcilment l'efímera
durada de les seves representacions.
L'eufòria
de la nova institució de les festes decennals i la seva
esplèndida celebració de cada deu anys justifiquen la
redacció i representació d'El Ball Antic de la Candela.
Però, també ell mateix esdevé una prova implícita
d'algunes tensions, imaginables en aquell context de
saturació religiosa, entre una relativament moderna
devoció mariana i aquella altra devoció més antiga
professada al Lledó; imatge que des d'ara compartiria el
patronatge de la Ciutat.
L'estructura
interna del text consta de dues parts paral·leles ben
definides. La primera és una simple narració
versificada; la segona, en canvi, es transforma en
muntatge dramàtic. Les dues parts repeteixen el mateix
contingut temàtic, encara que en la segona és
reinterpretat escenogràficament amb l'aparició de
personatges diversos que desplacen el cronista de la part
introductòria. Malgrat algun anacronisme, hi ha en tota
l'obra us substrat històric comprovable que es barreja
amb un to descriptiu de caràcter èpic, pel qual els fets
esdevenen mite entranyable i viu.
El Ball
Antic de la Candela és una variada plana costumista que
pot delectar el lector, i en el seu cas l'espectador, si
l'un i l'altre s'avenen a ultrapassar certs aspectes del
drama, marcats per un realisme que llinda, en certs
moments, amb la vulgaritat, que afecta força sovint
aquest gènere d'obres.
|