|
LES
DECENNALS DEL BICENTENARI
Joan Ventura i Solé
Resulta altament atractiu ser convidat a descriure o comentar
unes festes locals, quan es tracta d'aquesta manifestació tan singular,
coneguda per Festes Decenals de la Mare de Deu de la Candela, que per voluntat
testamentària d'un patrici s'instituïren a Valls com una celebració votiva
que assumí plenament el col·lectiu ciutadà, identificat des de sempre amb la
seva patrona. Un vot que a partir de l'any 1791 ha mobilitzat cada desenari tota
la població vallenca, sota el signe d'una devoció i un sentiment impregnat en
el cor dels fills d'aquest poble. A Valls és tradició molt antiga d'acudir,
els seus fills, a la Verge de la Candela en trobar-se en perill de contagi en
temps d'epidèmia. Els actes que han practicat en ocasions molt llunyanes no ens
consten. En altres, la tradició ens ho ha deixat escrit, tant respecte a les
pregàries per adquirir la gracia de la salut, com les funcions celebrades per
haver-la conservada. Segons l'historiador vallenc Eusebi
Ribas, la imatge de la Verge de la Candela és del segle XII. Així ho dedueix
per la forma del vestit de l'infant i pel gest, positura i construcció de les
mans. Reforça el seu criteri amb l'ajuda de les conclusions del francès E.
Malé i l'alemany Hugus Keherer, autèntiques autoritats en la matèria. Per
contrast, el doctor Baldrich - una personalitat en el camp de la historiografia
local - suposa que els fills de Valls veneren la sagrada imatge des de l'època
de l'expulsió dels moros al segle XII, concretament l'any 1177 pel que es
refereix a la nostra ciutat. Sembla, no obstant, això, ésser millor, per més
documentada, l'opinió de mossèn Ribas, el qual fa menció de l'existència
d'un document que testifica l'acte de jurament de fidelitat d'un batlle de
Valls, l'any 1388, davant l'altar de la Verge de la Candela que existí en la
desapareguda església vella. La construcció de l'actual església de Sant Joan
Baptista durà catorze anys, del 1569 al 1583. La distribució i construcció
dels altars es va anar fent a mesura que els gremis i particulars aportaven els
seus donatius per dedicar les capelles als seus sants patrons. Quan el 1583 es
donaven per acabades les obres de l'esglesia de Sant Joan Baptista, hi fou
traslladada la imatge de la Verge de la Candela juntament amb d'altres que s'hi
veneraven. Sembla que la devoció del poble a la sagrada imatge no es posà de
manifest fins temps després, pel fet d'haver meravellat els seus fills en
deslliurar-los del perill de la pesta. Durant molts anys no tingué altar
propi. Consta, segons mossèn Ribas, que el 1841 s'inaugurà l'altar de la Mare
de Deu de la Candela, a la capella lateral que avui encara té. L'origen
de la Festa dedicada a la Mare de Déu de la Candela, el trobem en la fundació
d'una processó en honnor seu. El document que avala aquesta fundació se signà
el 28 de gener de l'any 1791: Pau Baldrich i Martí en fou l'artífex. En
realitat, però, no feia res més que complir l'última voluntat de mossèn
Josep Perellada i Gelabert, - membre de la Comunitat de Preveres de Valls a la
rectoral de Sant Joan -, el qual havia deixat uns diners en dipòsit. El doctor
Baldrich en fou nomenat marmessor. El 28 de gener del 1791 se signà el
contracte i el protocol de les bases i els punts de la concòrdia entre ambdues
parts, la Comunitat de Preveres i el marmessor Pau Baldrich, per a la fundació
solemne de la processó, una processó que s'havia de celebrar, cada any, el dia
de la Candela. D'ença d'aquell mateix 1791, i cada deu anys, la processó
s'havia de celebrar amb molta més solemnitat.
|
|
Des de llavors
i salvant alguns espais en blanc, imposats al calendari decennal de les
celebracions a causa de conflictes bèl·lics, pestes i malastrugances, tots els
anys acabats amb el número 1 han conegut aquesta espontània manifestació de
vallenquisme, reflectida en successives programacions d'actes, que,
seguint el ritme i els costums de cada època, s'anaven incorporant per tal de
donar a la festa un to cultural, artístic i de
divertiment, que comparteix, sense interferir-s'hi, amb
l'activitat litúrgica, de caràcter preferent, que es
fonamenta en la promesa votiva de la instauració. L'any
1991 s'acompleix el segon centenari de les Festes
Decennals. La ciutat de Valls i els seus habitants viuen
una època d'eufòria, que els invita a no defugir del
goig de participar en unes jornades que es preveuen més
solemnes que mai. Els corrents de superació que la
dinàmica del món imposa en totes les accions que
depenen de l'impuls humà, no són absents entre les
persones escollides que han rebut l'encàrrec de
planificar tot el conjunt d'accions que comporta
l'organització de les Decennals. De la seva tenacitat i
el seu esforç, n'ha de sorgir una setmana de febrer de
1991 totalment inèdita i completament distanciada de la
rutina quotidiana. Quan
el tritlleig de campanes i l'espetec de la tronada ens
faci arribar la grata nova de l'inici festiu, tots els
vallencs viurem l'emoció de sentir-nos plens de goig i
més amics, en constatar com la vida s'ha mostrat
generosa deixant-nos ser presents en una celebració
que, pel fet que és dividida en decennis, hom la
utilitza instintivament com unes estacions, o unes fites
que desfilen davant els ulls i s'enregistren en la ment,
perquè en definitiva marquen el procés de
l'existència física de cadascú. Durant
dos segles el poble vallenc ha mantingut fidelitat a uns
sentiment de fe i devoció heretats dels seus
avantpassats. Ningú no ha intentat mai deteriorar ni
manipular aquest compromís d'homenatge contret a favor
de la patrona de la ciutat. I és en el fons, al marge
d'ideologies, confessionalitats o inclinacions de
qualsevol caire o estil, a tots els fills de Valls els
agrada i els reconforta trobar-se inmersos en una
celebració tan singular, on no es descobreix cap
interstici que pugui fer trontollar el comportament de
la gent, perquè cada individualitat sap bellugar-se
aquells dies pels terrenys de llur predilecció, amb la
màxima delicadesa i respectuositat, tant enl'aspecte
lúdic, festiu, de caire laic o litúrgic. Les
Festes Decennals de Valls tenen un dring especial, que,
al marge dels fills d'aquest poble, potser no captarà
el visitant foraster., I és que aquí cadascú segueix
la festa a pleret i gusta d'aquest meravellós
aiguabarreig de gralles, músiques, desfilades,
castells, oficis solemnes, concerts, la processó,
ballades i actes culturals, mentre fluctuen per la ment
unes vivències històriques de caire sentimental o
familiar, d'etapes llunyanes que es recorden en aquells
moments i estimulen propòsits per al futur. Entre
l'evolució i l'esperança, les Festes Decennals de la
Mare de Déu de la Candela de l'any 1991, resten obertes
una vegada més per als vallencs com un signe de
continuïtat i d'identitat, o com un missatge històric
que es transfereix cada deu anys de pares a fills,
semblantment a una cursa de relleus envers
l'infinit.
|
