Anton Mª Dilla Pena

Com podríem reflectir la nostra Festa Gran d'una manera intemporània, de tal manera que incorporés els sons més representatius i que fos identificada i identificatòria.? La posibilitat de perpetuar-la fotogràficament ens plantejava aquest repte.

Els responsables d'impulsar aquest treball vam creure que calia concentrar l'acció, bàsicament, en la vigília i en el dia de la festa més important del calendari vallenc: la Candelera. La finalitat era donar, a la gravació, una estructura aglutinadora i, alhora, una certa cronologia vivencial, que permetés a l'oïdor, seguir fàcilment cadascuna de les activitats i els llocs on es produeixen. Preteníem, fonamentalment - conscients de les mancances que s'hi puguin detectar - dues coses: deixar constància testimonial de les músiques, dels balls, de les danses i de les manifestacions folklòriques més característiques de Valls; i fer reviure la Festa. A la pràctica, l'esmentat criteri descontextualitzava el contingut d'aquesta hipotètica diada. Vam creure però que l'objectiu justificava la llicència.

Des que l'il·lustre escriptor vallenc Narcís Oller va immortalitzar, literalment, la nostra Festa Major - en aquell cas, la se Sant Joan - a la novel·la Vilaniu, només calia aportar un aspecte complementari al realisme allí expressat; els seus sons. Els recursos de la tecnologia ens ho han permès. Escoltem-los.

L'antic Ball de la Candela, que pretenia ser una representació descriptiva de la institució de la nostra Festa Decennal, enceta i, alhora, emmarca tota la diada.

Som a la vigília. Pels volts del migdia, el tritlleig general de campanes i, tot seguit, una estrepitosa tronada de coets i morterets avisa els veïns de Valls que es preparin per a la festa.

L'endemà, el gran dia. A trenc d'alba, romp el silenci del poble encara endormiscat el so sec de les gralles i el redoblar dels timbals tocant Matinades.

A mig matí, una gernació omple de gom a gom l'arxiprestal de Sant Joan, on es celebra l'ofici solemne cantat en honor de la Mare de Déu de la Candela. Mentre es procedeix a la tradicional benedicció i processó de les candeles, la Coral interpreta el Virolai.

Un moment especialment esperat per tothom, ja que només es repeteix cada deu anys, és aquell en què les dues Colles castelleres vallenques enlairen "l'espadat de cinc" davant de la Mare de Déu. El Toc de castell dins del temple ressona extraordinàriament.

Mentrestant, els Gegants de la Ciutat, en cercavila, fan cap a la plaça del Blat. El públic que hi ha congregat dificulta que els diferents balls i entremesos evolucionin pel bell mig de la plaça. El Ball d'en Serrallonga, que des de fa molts anys ja no és present a les nostres festes, obre les actuacions. El segueix el Ball de Gitanes, feliçment recuperat; també el de Nans, i el Drac, escopint foc a cor que vols. Els Diables, sorollosos i maleficents, blavegen protegits per les "carretilles" mentre reciten punyents versots; fins que sucumbeixen, ajupits, sota l'espasa del victoriós arcàngel Sant Miquel. Aquesta acció es fa per la fira de Santa Úrsula.

Altres balls podem sentir, en virtut de la intemporaneïtat d'aquest document sonor, com el 
Ball de Sant Joan, així mateix perdut en l'actualitat i que, antigament, es representava durant la nostra Festa Major.

Tot seguit apareix la Mulassa, voluminosa i tanmateix lleugera, dansant sempre animada per la concurrència.

També desfila el Gegant del Calçot. La calçotada és un àpat que s'ha convertit en tradicional des dels primers anys d'aquest segle. En realitat, aquest gegant al·legòric, només surt el darrer diumenge de Gener "Dia de la Calçotada", celebració festivo-gastronòmica de recent implantació.

Del Ball de Bastons avui només en podem sentir el so del violí, ja que, malauradament, la seva execució pràctica també ha desaparegut a la nostra ciutat.

Pel carrer de la Cort s'acosten totes dues colles de Xiquets de Valls anunciant l'entrada a la plaça.

La Balladeta de l'Àliga tanca la primera part de les manifestacions folklòriques. Aquest entremès, símbol de la Ciutat, en el present, només participa activament a la Festa Major de Sant Joan, ja que la processó del Corpus, a la qual també assistia, ja no la celebrem. Extraordinàriament, l'Àliga surt per les Festes Decennals de la Candela. La composició d'acompanyament és interpretada amb instruments musicals de vent pels ministrers. El seu so ens trasllada a l'edat mitjana, època en la qual uns antecessors seus ja amenitzaven les "guaites" de les fires.

Els castellers preparen la "pinya" per enlairar el primer castell. La complexitat de la construcció s'hi fa palesa. En coronar-la, els espectadors premien amb forts aplaudiment i crits d'ànim els braus Xiquets. En primer lloc, la Colla Vella i, a continuació, la Colla Joves - fem atenció als matisos dels respectius tocs que les diferencien - han completat el "dos de vuit amb folre". Finalitzada l'actuació, les dues colles fan el "pilar de cinc" portat al balcó de Ca la Vila.

Havent dinat i quasi sense solució de continuïtat - a Valls per les Decennals no es té ni un moment de respir - tothom s'aboca als carrers per participar, o simplement presenciar, el pas de la processó. Encapçalen el seguici - com d'habitud - els Gegants. Entre els altres entremesos, l'iniciatiu Ball de la Primera. Els Castellers també hi concorren, acompanyats del Toc de processó característic. Novament a Valls, podem gaudir de l'execució dels "misteris" amb què, plàsticament, ens obsequia La Moixiganga.

La processó, llarguíssima, torna a l'església arxiprestal. Completament fosc el dia, però esclatant de llum la ciutat, arriba la imatge de la Mare de Déu de la Candela davant l'Ajuntament; l'Àliga, després d'una solemne reverència, fa la clàssica balladeta en honor seu. El ritus, antigament, es produïa a l'interior del temple: de temps, però ho fa davant de la Casa de la Vila.

Acabada la processó, continua la funció religiosa dins l'església, en el decurs de la qual es retorna la imatge de la Mare de Déu al seu cambril i es canten els Goigs.

Al carrer, encara es deixen sentir els darrers petards. El brogit joiós de la gent palesa l'ambient d'alegria convivencial que particularitza les Festes Decennals. Així ho demana la Mare de Déu, al final del Ball de la Candela, el qual posa cloenda a aquest paisatge sonor. Anhel que queda fixat en el cor dels vallencs, almenys, durant els propers deu anys. Aleshores, de bell nou, se'ls tornarà a refrescar la memòria. Un ventet gèlid de nit febrerenca s'emporta el so de la música que, delicadament però profunda, ens ha acompanyat durant les Festes Decennals de la Candela.