L'ITINERARI
FESTIU
Anton
Mª Dilla Pena
Com
podríem reflectir la nostra Festa
Gran d'una manera intemporània, de
tal manera que incorporés els sons
més representatius i que fos
identificada i identificatòria.? La
posibilitat de perpetuar-la fotogràficament
ens plantejava aquest repte.
Els
responsables d'impulsar aquest
treball vam creure que calia
concentrar l'acció, bàsicament, en
la vigília i en el dia de la festa
més important del calendari vallenc:
la Candelera. La finalitat era
donar, a la gravació, una
estructura aglutinadora i, alhora,
una certa cronologia vivencial, que
permetés a l'oïdor, seguir fàcilment
cadascuna de les activitats i els
llocs on es produeixen. Preteníem,
fonamentalment - conscients de les
mancances que s'hi puguin detectar -
dues coses: deixar constància
testimonial de les músiques, dels
balls, de les danses i de les
manifestacions folklòriques més
característiques de Valls; i fer
reviure la Festa. A la pràctica,
l'esmentat criteri
descontextualitzava el contingut
d'aquesta hipotètica diada. Vam
creure però que l'objectiu
justificava la llicència.
Des
que l'il·lustre escriptor vallenc
Narcís Oller va immortalitzar,
literalment, la nostra Festa Major -
en aquell cas, la se Sant Joan - a
la novel·la Vilaniu, només calia
aportar un aspecte complementari al
realisme allí expressat; els seus
sons. Els recursos de la tecnologia
ens ho han permès. Escoltem-los.
L'antic
Ball de la Candela, que pretenia ser
una representació descriptiva de la
institució de la nostra Festa
Decennal, enceta i, alhora, emmarca
tota la diada.
Som
a la vigília. Pels volts del
migdia, el tritlleig general de
campanes i, tot seguit, una
estrepitosa tronada de coets i
morterets avisa els veïns de Valls
que es preparin per a la festa.
L'endemà,
el gran dia. A trenc d'alba, romp el
silenci del poble encara endormiscat
el so sec de les gralles i el
redoblar dels timbals tocant
Matinades.
A
mig matí, una gernació omple de
gom a gom l'arxiprestal de Sant
Joan, on es celebra l'ofici solemne
cantat en honor de la Mare de Déu
de la Candela. Mentre es procedeix a
la tradicional benedicció i processó
de les candeles, la Coral interpreta
el Virolai.
Un
moment especialment esperat per
tothom, ja que només es repeteix
cada deu anys, és aquell en què
les dues Colles castelleres
vallenques enlairen "l'espadat
de cinc" davant de la Mare de Déu.
El Toc de castell dins del temple
ressona extraordinàriament.
Mentrestant,
els Gegants de la Ciutat, en
cercavila, fan cap a la plaça del
Blat. El públic que hi ha congregat
dificulta que els diferents balls i
entremesos evolucionin pel bell mig
de la plaça. El Ball d'en
Serrallonga, que des de fa molts
anys ja no és present a les nostres
festes, obre les actuacions. El
segueix el Ball de Gitanes, feliçment
recuperat; també el de Nans, i el
Drac, escopint foc a cor que vols.
Els Diables, sorollosos i
maleficents, blavegen protegits per
les "carretilles" mentre
reciten punyents versots; fins que
sucumbeixen, ajupits, sota l'espasa
del victoriós arcàngel Sant
Miquel. Aquesta acció es fa per la
fira de Santa Úrsula.
Altres
balls podem sentir, en virtut de la
intemporaneïtat d'aquest document
sonor, com el
Ball de Sant Joan, així mateix
perdut en l'actualitat i que,
antigament, es representava durant
la nostra Festa
Major.
|
|
Tot
seguit apareix la Mulassa,
voluminosa i tanmateix lleugera,
dansant sempre animada per la
concurrència.
També
desfila el Gegant del Calçot. La
calçotada és un àpat que s'ha
convertit en tradicional des dels
primers anys d'aquest segle. En
realitat, aquest gegant al·legòric,
només surt el darrer diumenge de
Gener "Dia de la Calçotada",
celebració festivo-gastronòmica de
recent implantació.
Del
Ball de Bastons avui només en podem
sentir el so del violí, ja que,
malauradament, la seva execució pràctica
també ha desaparegut a la nostra
ciutat.
Pel
carrer de la Cort s'acosten totes
dues colles de Xiquets de Valls
anunciant l'entrada a la plaça.
La
Balladeta de l'Àliga tanca la
primera part de les manifestacions
folklòriques. Aquest entremès, símbol
de la Ciutat, en el present, només
participa activament a la Festa
Major de Sant Joan, ja que la
processó del Corpus, a la qual també
assistia, ja no la celebrem.
Extraordinàriament, l'Àliga surt
per les Festes Decennals de la
Candela. La composició
d'acompanyament és interpretada amb
instruments musicals de vent pels
ministrers. El seu so ens trasllada
a l'edat mitjana, època en la qual
uns antecessors seus ja amenitzaven
les "guaites" de les
fires.
Els
castellers preparen la
"pinya" per enlairar el
primer castell. La complexitat de la
construcció s'hi fa palesa. En
coronar-la, els espectadors premien
amb forts aplaudiment i crits d'ànim
els braus Xiquets. En primer lloc,
la Colla Vella i, a continuació, la
Colla Joves - fem atenció als
matisos dels respectius tocs que les
diferencien - han completat el
"dos de vuit amb folre".
Finalitzada l'actuació, les dues
colles fan el "pilar de
cinc" portat al balcó de Ca la
Vila.
Havent
dinat i quasi sense solució de
continuïtat - a Valls per les
Decennals no es té ni un moment de
respir - tothom s'aboca als carrers
per participar, o simplement
presenciar, el pas de la processó.
Encapçalen el seguici - com
d'habitud - els Gegants. Entre els
altres entremesos, l'iniciatiu Ball
de la Primera. Els Castellers també
hi concorren, acompanyats del Toc de
processó característic. Novament a
Valls, podem gaudir de l'execució
dels "misteris" amb què,
plàsticament, ens obsequia La
Moixiganga.
La
processó, llarguíssima, torna a
l'església arxiprestal.
Completament fosc el dia, però
esclatant de llum la ciutat, arriba
la imatge de la Mare de Déu de la
Candela davant l'Ajuntament; l'Àliga,
després d'una solemne reverència,
fa la clàssica balladeta en honor
seu. El ritus, antigament, es produïa
a l'interior del temple: de temps,
però ho fa davant de la Casa de la
Vila.
Acabada
la processó, continua la funció
religiosa dins l'església, en el
decurs de la qual es retorna la
imatge de la Mare de Déu al seu
cambril i es canten els Goigs.
Al
carrer, encara es deixen sentir els
darrers petards. El brogit joiós de
la gent palesa l'ambient d'alegria
convivencial que particularitza les
Festes Decennals. Així ho demana la
Mare de Déu, al final del Ball de
la Candela, el qual posa cloenda a
aquest paisatge sonor. Anhel que
queda fixat en el cor dels vallencs,
almenys, durant els propers deu
anys. Aleshores, de bell nou, se'ls
tornarà a refrescar la memòria. Un
ventet gèlid de nit febrerenca
s'emporta el so de la música que,
delicadament però profunda, ens ha
acompanyat durant les Festes
Decennals de la Candela.
|