Ir a la versión castellana Pàgina preparada per
a una resolució de 1024 x 768
Versió per a imprimir
Ja publicat
Aviat és el Corpus!!

Textos i sermons

Ofereixo a la vostra lectura i meditació dos textos "eucarístics" per a preparar-nos a la celebració de la festa del Corpus Christi.

El primer text és una reflexió meva, que potser ja l'heu llegida en el capítol que, en el tema de la Teologia India, vaig dedicar al El Requerimiento (Com matar indis sense pecar?)

El segon és un text robat a Eugen Drewermann del seu llibre Giordano Bruno o el espejo del infinito, publicat al nostre país per l'editorial Herder (1995)

La meva reflexió

Aviat serà la festa del Corpus. Passejaran el que diuen que és el Cos de Crist i (vaig a mirar el Catecisme) la Divinitat de Jesucrist en or robat.

I adoraran...

Sota la influència de
Dios o el oro en las Indias
d'en Gustavo Gutiérrez
(Ediciones Sígueme)

Què adoraran?

Els indis tenien ben clar que els espanyols adoraven l'or...

I deurien tenir raó...

D'una carta meva
a una religiosa
Recuerdo cómo viví de niño la procesión del Corpus Christi en Nola.
El text
d'en Drewermann
El párroco nos había mandado a los niños que llevásemos la mayor cantidad posible de flores de todos los colores, para formar con ellas alfombras variopintas y cubrir todas las calles por las que sería llevado el Santísimo. Pero a mí me daban lástima los tulipanes, las rosas y los pensamientos y no quería arrancar sus abigarradas y maravillosas hojitas; me parecía un acto de crueldad matar flores.

¿Por qué tú no has traído flores?
¡Porque encuentro que vivas son tan hemosas!

Y toda la clase se echó a reír.

Todavía hoy estoy convencido de que a Dios se le honra mucho más con la variedad desbordada de la vida que con los arreglos artificiosos de algo muerto. Dios tampoco habita en un trozo de pan muerto que se encierra en un viril de oro. Pero en el pan que mi madre partía en la mesa de nuestra pequeña casa de Nola y que distribuía entre nosotros los niños, sí que había un cierto sabor de Dios; y en su dulce «¡Toma, Filippo» sí que había una palabra transformante más eficaz que el Hoc est enim corpus..., que el sacerdote murmura solemnemente sobre el altar. 

En todo lo que vive, vive algo de Dios, que pasa sin cesar y alienta en las cosas de su creación. No es en absoluto necesario convertir esa experiencia maravillosa de la vida en una fiesta especial, como le gusta hacer a la Iglesia en cualquier ocasión.

Más bien habría que enseñar a los hombres a considerar las fiestas de la Iglesia como hechos fundamentales de su propia existencia. De hacerlo así, dejarían de ponerse como flores cortadas bajo los pies de los servidores de la Iglesia, quienes, en su delirio de servir así a Dios de una manera especial, han llegado a pisotearlas y aplastarlas contra la tierra, de la que salieron como frutos ya marchitos.
 
Això ho diu ell mateix a
Dios inmediato
(Ed. Trotta)
En Eugen i jo som del mateix any, del 40.
Però ell, als quinze dies de la seva ordenació va ser enviat a un balneari a fer de "mossèn"; i jo, gràcies a la invitació d'un company, vaig començar a fer de capellà, també als quinze dies,  a una parròquia obrera, la que -sota la ploma de Josep Ricart- ha quedat immortalitzada com Egara, Una parroquia obrera bajo el franquismo
Editora Pedagògica del Vallès
Terrassa (1979)

Ofereixo també, de collita pròpia, dos sermons eucaristics

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
31 maig 2007
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)